Bandera mapuche
Les banderes del poble mapuche corresponen a les banderes usades com a emblema i símbol per comunitats i organisacions mapuche tant de Chile com d'Argentina.[1][2] Si ben algunes ensenyes són utilisades per a representar a este poble en el seu conjunt, també existixen atres símbols dissenyats específicament per a representar a les distintes comunitats i territoris que conformen a este grup ètnic.[3]
En l'actualitat, existix debat respecte a l'us d'estes banderes per a representar al poble mapuche. Per un costat, la bandera Wenufoye —ensenya creada en 1992 pel Consell de Totes les Terres— és el símbol més reconegut popularment en Chile, mentres un disseny inspirat en el wünelve i que es remontaria al seu us històric durant la Guerra d'Arauco és preferit per atres grups.[4]
Banderes ancestrals
.jpg)
Bandera mapuche segons l'obra El jove Lautaro (1946) de fra Pedro Subercaseaux
Bandera segons una crònica de 1839,[5] possiblement utilisada per tropes mapuches al començament del sigle XVIII
L'utilisació de banderes com a forma de representar a persones, Estats o nacions és una costum iniciada en Europa i China, per lo que és poc provable que, abans de l'aplegada dels conquistadors hispans, existiren este tipo de distintius.
Els primers registres sobre el possible us de banderes per part dels pobles aborigen es remonten a les cròniques espanyoles durant la Guerra d'Arauco.cita requerida Abans d'això, en la Vora XXI del poema épico La Araucana (1569), Alonso d'Ercilla va descriure a un guerrer cridat Talcahuano, habitant de les terres propenques a l'actual ciutat que du el seu nom, qui era seguit per tropes que portaven emblemes blaus, blancs i rojos.
|
Va passar despuix d'este després Talcahuano, [...] Vora XXI, La Araucana (1569). |
Descripcions realisades ya alvançat el XVIII documenten que les huestes mapuches utilisaven dos banderes, de l'antiguetat de les quals no hi ha certea:
- Segons una crònica de 1839, la primera d'elles estava composta per una estrela blanca sobre fondo blau,[5] similar al cantó de l'actual bandera chilena, i hauria segut utilisada per tropes mapuches al començament del XVIII.
- La segona d'elles apareix sent onejada pel cacic Lautaro (c. 1534-1557) en la seua representació artística més coneguda, El jove Lautaro (1946), creada per fra Pedro Subercaseaux;[6] tenia una blanca estrela d'huit puntes centrada en una creu o estrela escalonada blava orlada de blanc sobre un fondo roig.[7]
L'estrela octogonal usada en estes banderes —representació de Wünelfe, el lucero o Venus en l'iconografia mapuche— hauria segut l'orige de l'estrela en l'actual bandera chilena.[8] Segons el polític Bernardo O'Higgins, qui va ordenar la seua construcció, l'estrela de la bandera era la «estrela d'Arauco».[9] Encara que actualment la bandera chilena presenta en pentagrama, en els dissenys originals d'esta s'incloïa un asterisc d'huit puntes inserte en el centre de l'estrela, símbol del Wünelfe o guñelve, representant la combinació de les tradicions europea i indígena. No obstant, en el pas del temps, el disseny es va simplificar quedant únicament l'estrela principal.[9] Segons el professor Miguel Melin, retrata la primera estrela visible en amanecer, que du l'arribada del Sol des de l'est, punt de referència primordial per a la cosmovisió mapuche.
En l'actualitat, la bandera blava en el guñelve blanc en el centre és utilisada ocasionalment per a representar al poble mapuche en el seu conjunt, especialment en un context ceremonial i espiritual. Un eixemple és el seu us en festivitats organisades per la Municipalitat de Temuco, capital de la Regió de la Araucanía.[4]
Antigues banderes institucionals
Bandera del Regne de la Araucanía i la Patagonia
El francés Orélie Antoine de Tounens, o Orélie-Antoine I, qui va proclamar el no reconegut Regne de la Araucanía i la Patagonia, va dissenyar en 1861 una bandera que estava formada pels colors blau, blanc i vert disposts en tres franges horisontals.
Bandera de la Federació Araucana
En 1934 la Federació Araucana, liderada per Manuel Aburto Panguilef, va crear una bandera representativa de la seua organisació, que a la seua volta buscava ser l'espai de representació del poble mapuche de l'época. Esta bandera va ser utilisada fins a mediats de la década de 1940, pero el seu us no va ser seguit per atres organisacions.[10]
Wenufoye
.svg)
.jpg)
En 1985 l'agrupació Admapu va aprovar l'idea de crear un símbol o emblema representatiu del poble mapuche. No obstant, açò no va conseguir concretar-se durant este periodo.[10]
En març de 1991, l'organisació mapuche Aukiñ Wallmapu Ngulam o Consell de Totes les Terres, escindida d'Admapu, va realisar un cridat per a confeccionar la «bandera de la nació mapuche». Prop de 500 dissenys varen ser presentats, dels quals es va seleccionar un.
La «bandera de la nació mapuche» va ser creada el 5 d'octubre de 1992[1] i li la coneix com Wenufoye (‘Canelo del cel’)[12] —el canelo (Drimys winteri) és un arbre siempreverde que habita en gran part del territori d'Argentina i Chile. És un dels arbres sagrats del poble mapuche i en el seu idioma es diu foye o foyke—.
En l'actualitat, esta bandera és la més reconeguda en el territori chilé per a identificar al poble mapuche en el context contemporàneu,[13] especialment en un context polític i reivindicatiu.[4]Segons l'historiador Fernando Pairican, va ser frut d'un consens entre comunitats de distints territoris, en l'objectiu de posar sobre la taula les reivindicacions mapuches.[4]
A partir de 2010, per mig d'un dictamen de la Contraloría General de la República de Chile, es va autorisar el isament de la bandera, emblema o escut del poble mapuche junt a la bandera nacional.[14] A partir de setembre de 2011 una campanya entre els municipis de Chile va estimular l'us de les banderes dels pobles indígenes en algunes festivitats.[15]Algunes de les comunas que han reconegut oficialment la Wenufoye inclouen a Coyhaique i Pare Les Cases, entre unes atres.[16][17]
Aucán Huilcamán, involucrat en la creació d'esta bandera, va anunciar en juny de 2017 que demanaria la derogació del decret que autorisa el isament de la Wenufoye, perque considera que el seu fi és representar la lluita del poble mapuche, que no la poden usar institucions o municipis chilens i que la Contraloría no té autoritat sobre el seu us.[18]
Simbologia
Els colors i les figures de la bandera Wenufoye representen lo següent:[1]
- Groc (chod): és el color que representa la renovació; símbol del sol.
- Blau (kallfü): és el color que representa l'abundància, l'orde, l'univers i la vida; símbol de l'espiritualitat o lo sagrat.
- Blanco (lig): és el color que representa la curació, la neteja i la longevitat; símbol de la prosperitat i el saber.
- Rojo (kelü): és el color que representa la força i el poder; símbol de l'història de lluita del poble mapuche i la memòria.
- Vert (karü): és el color que representa la fertilitat, la naturalea o la terra, i el poder de curació; símbol de lo femení.
- Cultrún (kultrung), el tambor mapuche; sobre la seua superfície plana, que representa la superfície de la Terra, està dibuixat el disseny circular de la cosmovisió mapuche: els quatre punts cardinals i entre ells, el sol, la lluna i les estreles; símbol del coneiximent del món.
- Guemil (ngümin), creu o estrela escalonada —similar a la «creu andina» o chacana— o rombo de vora zigzagueante: representa l'art de la manufactura, la ciència i el coneiximent; símbol del sistema d'escritura.
Banderes de comunitats i territoris en Chile
Ademés del Wenufoye, en la mateixa ocasió en 1992 es varen crear atres cinc banderes per a representar els distints territoris del poble mapuche en Chile.[3][13]
-
Bandera mapuche del territori huenteche.
-
Bandera mapuche del territori huilliche.
-
Bandera mapuche del territori lafquenche.
-
Bandera mapuche del territori nagche.
-
Bandera mapuche del territori pehuenche.
Atres banderes
Banderes huilliches
En el territori del archipèlec de Chiloé i en la província d'Osorno, les distintes associacions de comunitats huilliches utilisen una série de banderes distintives que es diferencien de les utilisades pel poble mapuche en atres llocs de Chile. Entre estes es conten:[19]
- Consell General de Cacics de Chiloé: Està dividida en tres franges horisontals: la superior és blava, l'intermija café i l'inferior vert. En el cantó superior esquerra s'inclou una estrela groga d'huit puntes.
- Federació de Comunitats Huilliche de Chiloé: Està dividida en quatre franges horisontals: la superior és blava, la següent és groga, li seguix una franja café i l'inferior és verda. En el cantó superior esquerra s'inclou una estrela groga d'huit puntes.
- Associació Indígena Urbana “José Antonio Huenteo Raín”: Està dividida en tres franges horisontals: la superior és blava, l'intermija café i l'inferior vert. En mig de la bandera s'inclou una estrela groga de sèt puntes que cobrix parcialment les tres franges.
- Junta General de Cacics de la Fütawillimapu: Esta organisació basada en la província d'Osorno va adoptar una bandera dividixca en dos bandes horisontals, i que rep el nom de Müpütuwe Ünen Triwe. La mitat superior és blava, i inclou una representació de la lluna i el sol. La mitat inferior és café, i entre mig d'abdós franges s'inclou arbre de llorer (triwe) acompanyat d'una flama de fòc en la raïl.[20]
Bandera mapuche-tehuelche
Va ser creada en 1987 per Juliol Antieco, qui va escomençar les gestions en comunitats mapuches per a confeccionar una bandera que representara al poble mapuche-tehuelche.
El 3 d'agost de 1991, en la Primera Reunió Provincial de Cacics i Comunitats Aborigen, realisat en Trevelin, va expressar l'intenció de crear un símbol comú. Per mig de la llei 4072, publicada el 5 d'abril de 1995, la Província del Chubut la va reconéixer com a «símbol i emblema de les Comunitats Aborigen de la Província».[21] La bandera du els colors groc, blanc i blau i una punta de flecha.
La bandera ha cobrat oficialitat per part del Ministeri d'Educació Argentí que ha permés la seua isament en escoles de la regió i en importants oportunitats per al poble mapuche-tehuelche.
Els colors de la bandera representen:
- Groc: el sol.
- Blau: el cel.
- Blanco: color del cavall sagrat en la rogativa.
- Flecha simbolisa la guerra —quan el poble mapuche-tehuelche recupere la seua dignitat com a poble originari i no estiga en guerra, es remourà esta flecha—.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2011).«Campanya promou us de banderes de pobles originaris: Sàpia qué signifiquen - ¿Qué signifiquen les banderes dels pobles? - Mapuche Wenufoye».El Ciutadà.www. elciudadano. cl.Consultat el 30 d'octubre de 2011.
- ↑ Subsecretaria de Turisme de Neuquén. «Bandera mapuche». www. neuquentur. gob. ar. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2010. Consultat el 18 de juny de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 Calbucura, Jorge. «Banderes mapuches» (PDF). www. archivochile. com. Consultat el 18 de juny de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Wuñelfe i Wenüfoye: el debat per banderes mapuche despuix d'izamiento en Municipalitat de Temuco» (en és). BioBioChile - La Ret de Prensa Més Gran de Chile. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ 5,0 5,1 Famin, Stanislas-Marie-César (1839). «Els Araucanos», Història de Chile, Barcelona: Impr. del Guàrdia Nacional, p. 14. «L'estandart dels Araucanos és una estrela blanca en camp blau»
- ↑ (2007).«De l'orige: Es complixen 450 anys de la mort del líder mapuche Leftraro o Lautaro».Revista Escàner Cultural.revista. escaner. cl.9(92)
- 77.Consultat el 14 de giner de 2011.
- ↑ Martins, António. «Flags of the World - Mapuche historical flags (Chile and Argentina)» (en en) (HTML). www. fotw. net. Consultat el 14 de giner de 2011.
- ↑ Manzo G., Rodolfo. «Introducció», Els verdaders emblemes de la República de Chile: 1810-2010, pp. 5. «Lo peculiar és una estrela [...], la wünelfe. La connotació d'este emblema [...] és notable, puix representa al país. Chile està reflectit; és una "estrela d'argent", "l'estrela d'Arauco", "l'estrela solitària", no hi ha dobles interpretacions de lo que representa l'estrela»
- ↑ 9,0 9,1 Soublette Asmussen, Gastón (1984). L'estrela de Chile, Valparaíso: Edicions Universitàries de Valparaíso.
- ↑ 10,0 10,1 Cayuqueo, Pedro (2020). The wallmapu, Catalonia.
- ↑ «El protagonisme de la bandera mapuche en la gran marcha, un símbol polític de les protestes». Interferència. Consultat el 30 d'octubre de 2019.
- ↑ «Wallmapuwen» (HTM). www. wallmapuwen. cl. Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2010. Consultat el 18 de juny de 2010.
- ↑ 13,0 13,1 «Bandera(s) mapuche, disseny i història: Entrevista a Jorge Weke a 30 anys d'el “Wenüfoye”».CUHSO-Cultura-Home-Societat.doi:10.7770/CUHSO-V32N1-ART2858.Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Dictamen 22247». Consultat el 29 de juny de 2016.
- ↑ «Campanya promou us de banderes de pobles originaris: Sàpia qué signifiquen». www. elciudadano. cl. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2011. Consultat el 29 de juny de 2016.
- ↑ «[1]», Ràdio Bío Bío. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ I. Municipalitat de Coyhaique. «Alcalde Alejandro Huala i el seu concejo realisen la primera sessió en el cine municipal en emotiva cerimònia». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «[2]». Consultat el 29 d'octubre de 2017.
- ↑ «Expressions d'Identitat Huilliche en el context de tres organisacions de Chiloé actual.».Tesis per a optar al grau de Llicenciada/o en Antropologia Social, Universitat Acadèmia d'Humanisme Cristià.Consultat el 22 de setembre de 2016.
- ↑ «1° de giner de 1932: Williche varen alçar bandera pròpia com a emblema del País i Estat Mapunche».
- ↑ Zamudio, Teodora. «Dret dels Pobles Indígenes - Chubut - Llei 4072. Bandera.» (HTM). www. indigenas. bioetica. org. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 31 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera mapuche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.