Augusto de Prima Porta

Augusto de Prima Porta

Augusto Primera Porta és una estàtua d'Augusto que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 en la vila de Livia, en Prima Porta, un suburbi de Roma. Es tracta d'una còpia en marbre d'un model en bronze anterior. Hui s'exhibix en el Braccio Nuovo dels Museus Vaticans, en la Ciutat del Vaticà.

Descripció

L'estàtua és una image idealizada d'Augusto que es basa en el Doríforo de Policleto de el V. Acull la forma de contrapposto d'eixa escultura, creant diagonals entre els membres tensos i els relaixats, és una traça típica de l'escultura clàssica.

Es tracta d'una figura de bulto redó, tallada en marbre, i que encara conserva restants de dorat, púrpura, blava, i atres colors en els que va ser policromada (vore avall en els enllaços la seua recent recreació).

És, evidentment, un retrat, de cos sancer, de l'emperador Octavio Augusto, personificado com toracato —vestit de militar i en una rica coraza—, que va deure formar part d'un monument commemoratiu de les últimes victòries de l'emperador. Augusto apareix en peu, en indumentària militar, sostenint un bastó de mando consular i alçant la mà dreta, mostrant a les seues tropes la corona de llorer del triumfo. El seu coraza té relleus alusivos a diversos deus romans, entre ells, Mart, el deu de la guerra, aixina com les personificacions dels últims territoris conquistats per ell: Hispania, Galia, Germania, Partia (perses de la frontera del Éufrates que havien humiliat a Craso, i ací apareixen tornant els emblemes furtats a aquelles legions); sobre ells apareixen els carros del Sol i la Lluna.

Estil

L'estàtua està clarament inspirada en el Doríforo de Policleto, encara que en algunes modificacions que recorden cert retrat romà d'época republicana conegut com L'Orador. No obstant, a pesar de l'influència republicana, l'estil d'este retrat està més prop del idealisme helenizante, que del realisme republicà. Pese a l'exactitut en que es descriuen les faccions de l'emperador, en la mirada ombrosa i el seu característic flequillo, el seu rostre tranquil i distant ha segut idealizado; lo mateix podem dir del contrapposto, de les proporcions anatòmiques i del profunt drapeado del paludamentum. Per un atre costat, Augusto ha segut retratat descalce, com els antics héroes olímpics, i un Cupido, que cavalca sobre un delfí, li abraça la cama, simbolisant la seua condició de descendent de la deesa Venus a través d'Eneas. Tots estos refinament estilístics i símbols hermètics revelen una clara inspiració grega del retrat oficial, que els emperadors romans varen convertir en instrument de propaganda governamental, la funció política de la qual era molt evident: es tractava de mostrar al poble romà que l'emperador —Augusto, en este cas— era un ser excepcional, equiparable als antics héroes mitològics, i inclús digne d'ascendir a la divinitat del Olimp. ¿Quí millor que ell per a governar Roma?.

Vore també

• César Augusto