Anar al contingut

Contrapposto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Contrapposto
Contrapposto en el Doríforo: la figura descansa el seu pes sobre una cama, i l'eix central del seu pose s'articula en forma de serpentinata.

Contrapposto o chiasmo és un terme italià que designa l'oposició harmònica de les distintes parts del cos de la figura humana, lo que proporciona cert moviment i contribuïx a trencar la llei de la frontalitat.[1][2]

S'usa en l'escultura per a donar sensació de moviment. Una de les cames està fixa en el sol i l'atra s'alvança, els braços fan lo propi, mentres el cap mira cap a un costat simulant un pas. Dit d'un atre modo, «contrapposto» s'aplica normalment a la figura que trenca la simetria arcaica en descansar el pes sobre una cama, de modo que les caderes i muscles no estan ya totalment horisontals. No obstant, la figura permaneix en equilibri (es pot traçar un eix vertical des del cap al peu de respal que dividix en dos parts similars el cos).

Image del Efebo de Critio, en el Museu de l'Acrópolis, d'Atenes.

Un dels eixemples més antics i coneguts és l'Efebo de Critio (490 a. C.), obra de l'escultor ateniense Critio, que marcaria un patró que va desenrollar en profusió Policleto, com pot apreciar-se en la seua Doríforo,[3] influint molt en les escultures del Renaixença (per eixemple, en el David de Miguel Ángel).

En la pintura

Madonna lactans d'Ambrogio Lorenzetti (1335).

En pintura també es pot trobar, en obres tan senyalades com la Leda i el cisne de Leonardo, i en freqüència casi sistemàtica en molt diversos eixemples de l'iconografia mariana,[4] a on la postura del «contrapposto» del chiquet Jesús girant el seu cap en un escorzo per a mirar a l'espectador —una de les claus diferenciadoras de la Verge de l'humiltat, per eixemple—, va tindre la seua més antic referent trobat en les catacumbes romanes de Priscila, del sigle ii, en la representació d'un passage de la visió de Isaías. Com relata i documenta el historiador d'art Millard Meiss en el seu estudi de 1951 titulat Pintura en Florencia i Siena despuix de la pesta negra, en l'estudi de la «Madonna dell'Umiltà».[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ (1993) Diccionari de Térmens d'Art, Madrit: Anaya, p. 85. ISBN 84-7838-388-3.
  2. ↑ Diccionari d'Art I . Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.135. ISBN 84-8332-390-7
  3. ↑ «Polykleitos, Doryphoros». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2013. Consultat el 17 de giner de 2013.
  4. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTrens1946">Trens (1946). María. Iconografia de la Verge en l'art espanyol (en ES), Madrit: Plus-Ultra.
  5. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREF Meiss1979"> Meiss (1979). Painting in Florence and Siena after the Black Death (en ES), Princeton: Princeton University Press. ISBN 9780691003122.