Efebo de Critio
El Efebo de Critio, també conegut com a Chicon de Critio, és una escultura en marbre de Desocupacions d'un jove atleta que data de l'any 480 a. C. i que no té un autor conegut, encara que se li atribuïx a voltes a Critio, artiste ateniense de l'Antiga Grècia. Va ser esculpida a principis del periodo clàssic, al voltant de l'any 480 a. C. L'escultura es trobava en l'Acrópolis d'Atenes i actualment es conserva en el Museu de l'Acrópolis.[1][2][3]
Troballa i història
[editar | editar còdic]El tors de l'escultura va ser trobat en l'any 1865 per Sam Rumpf, durant les excavacions de l'antic Museu de l'Acrópolis, mentres que el cap va ser trobat en 1888 entre el museu i el sur de l'Acrópolis.[1][2] Va quedar sepultada en l'últim nivell d'enrunes que correspon a la seua destrucció per part dels perses de Jerjes I durant la segona guerra mèdica i el saqueig de l'Acrópolis.[4] El descobriment del cap va ser un element essencial per a la datació de l'estàtua i el seu estudi estilístic.
Descripció
[editar | editar còdic]La peça es creu que representa a un efebo atleta, un jove nuet en una posició relaixada, en els braços a lo llarc del cos. L'escala és significativament menor que la natural, puix completa media aproximadament 1,17 metros.
Carix d'abdós gobanelles, part de les cames i d'abdós peus. Constituïx una forma evolucionada dels antics kouroi, ya que per primera volta en l'escultura grega, la seua postura corporal és de contrapposto:[5] el pes del cos recau solament en una cama i presenta llaugera rotació del cap.
El contrapposto és un terme italià per a designar l'oposició harmònica de les distintes parts del cos de la figura humana, lo que proporciona cert moviment i contribuïx a trencar la llei de frontalitat. S'usa en escultura per a donar sensació de moviment. Una de les cames està fixa en el sol i l'atra s'alvança, els braços fan lo propi, mentres el cap mira cap a un costat, simulant un pas.
A diferència dels kouroi de l'estil arcaic de l'escultura grega (de 650 a 500 a. C.), els ulls són buits, i varen deure estar incrustades pedres o vidres de colors i el somriure ha desaparegut, reemplaçada per una expressió més profunda. La postura també és anatómicament correcta en la posició del restant del cos, com la forma de la columna vertebral. El cos és, per lo demés, realiste, i la cridada somriure arcaic del rostre ha segut reemplaçada per una expressió facial més natural.[1][2][3] També podria ser que l'estàtua anares una representació del héroe Teseo, no una representació anònima, ofrena a un temple o decoració d'una tomba.
L'atribució a Critio prové de la semblança del cap en la d'Harmodio, un dels dos Tiranicidas, obra de Critio i Nesiotes, coneguda a partir de còpies romanes. Per una atra part, l'incrustaació dels ulls, fa pensar en el treball d'un escultor broncista, com lo era també Critio.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Athens, Acropolis 698 (Sculpture)» (en en). Perseus. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Kritios Boy» (en en). Museum of Classical Archaeology Databases. University of Cambridge. Consultat el 2026-04-23.}
- ↑ 3,0 3,1 «The Kritios Boy» (en en). Ancient Greece. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ Michel Kaplan, Le Monde grec, Bréal, 1995.
- ↑ Janson, H.W. (1995). History of Art, 5.ª edició (en en), Thames & Hudson, p. 139. ISBN 0500237018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Joubin (1901). La sculpture grecque entre els guerres médiques et l'époque de Périclès (en francés), París: Hachette.
- (2003) La Sculpture grecque classique, París: Thames & Hudson. ISBN 2878110862.
- Li miracle grec hors-série n° 2H de la revue Archéologia 1993
- Journal of Archaeology.93, n°1
- 41-80.Consultat el 19 de juliol de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efebo de Critio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.