Anar al contingut

Assiris d'Iran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Assiris d'Iran

Els assiris d'Iran) |otros nombres = |imagen = Assyrian Christians from Urmia3.jpg |descripción = Asirios pertenecientes a l'Iglesia Asiria de Oriente en Urmía, Irán. |ubicación = |población = 17,000 - 20,000 (en Irán) |idioma = neoarameo y persa |religión = Cristianismo siríaco }}

Los assiris iranís són aquells membres del poble assiri que habiten o tenen orige en Iran, constituint una minoria ètnica i llingüística en dit país. Els assiris d'Iran parlen dialectes orientals del neoarameo sureth (ܣܘܪܝܬ), una llengua neoaramea descendent del antic idioma arameo en elements del acadio. Són cristians de rito oriental, pertanyents en la seua majoria a l'Iglésia Asiria d'Orient i, en menor mida, a l'Antiga Iglésia de l'Orient, l'Iglésia Pentecostal Asiria, l'Iglésia Catòlica Caldea i l'Iglésia Evangèlica Asiria. Tenen una història i identitat ètnica compartida en els Assiris d'Iraq, Assiris de Turquia, i els Assiris de Síria, de la mateixa manera que en el restant de la diàspora asiria.[1]

La comunitat asiria en Iran contava en aproximadament 200,000 persones abans de la Revolució Islàmica de 1979.[2] En 1987, s'estimava que encara vivien 50,000 assiris en Teheran solament.[3] No obstant, despuix de la revolució, molts assiris varen deixar el país, principalment cap als Estats Units; el cens iraní de 1996 va contabilisar solament 32,000 assiris.[1] Les estimacions actuals de la població asiria en Iran inclouen a 7,000 membres combinats de l'Iglésia Asiria d'Orient i l'Iglésia Catòlica Caldea, ademés de menys de 10,000 membres de l'Iglésia Evangèlica Asiria.[4]

La capital iraní, Teheran, alberga a la majoria d'assiris iranís; no obstant, aproximadament 15,000 assiris residixen en el nort d'Iran, més que tot en Urmía i en varis llogarets asirias en la zona circumdant.[1] Entre la diàspora asiria, aquells que residixen en Califòrnia i Rússia tendixen a ser originaris d'Iran.[5] Per a 2010, quedaven 5,000 assiris en Urmía, el seu centre històric i cultural.[6]

Història

[editar | editar còdic]

La presència asiria en Iran es remonta a 4,000 anys en l'antiguetat. Asiria va estar involucrada en el història de l'Iran antic inclús abans de l'arribada dels pobles iranios moderns a la regió. Durant l'Imperi Paleoasirio i l'Imperi Assiri Mig, els assiris varen governar parts de l'Iran pre-iranio del nort i l'oest. l'Imperi Neoasirio va vore cóm Asiria conquistava als iranios perses, medos i parts, integrant-los en el seu imperi, junt en els antics pobles pre-iranios com els elamitas, casitas, mannai i gutios, aixina com els iranios cimerios d'Àsia Menor i els escitas del Caucas. La terra natal dels assiris en Iran ha segut tradicionalment a lo llarc de la vora occidental del Llac Urmía, des de la zona de Salmas fins a la planura d'Urmía.[1][5]


Despuix de la caiguda de Asiria entre el 612 i 559 a. C. despuix de décades de guerra civil i un atac per part d'una aliança de pobles subyugados anteriorment —medos, perses, babilonios, caldeos, escitas i cimerios—, el seu poble es va convertir en una part integral del Imperi Aqueménida (com també ho va anar Asiria mateixa), ocupant importants llocs militars, cívics i econòmics. Els perses aqueménidas, que varen passar sigles baix la dominació asiria, varen anar profundament influenciats per l'art i l'arquitectura asiria, varen modelar el seu imperi segons els llineaments assiris i es varen considerar els successors dels grans reis assiris. Els assiris encara es documenten com a presents en el noroest de la regió durant l'Imperi Partixc i l'Imperi Sasánida, i a lo llarc de l'Edat Mija, a on es relata sobre els Bakhtishu, una respectada família de mèdics assiris.

Hi havia 200,000 assiris segons el cens de 1976, dels quals varis varen emigrar despuix de la Revolució Islàmica, quedant a lo manco 50,000 per a 1987.[1][2][3]

Existixen varis assentaments i poblats assiris en Iran, especialment en la regió del Azerbaiyan Occidental, en el noroest del país. Per a l'any 1900, hi havia poc més de 76,000 assiris en esta regió, lo que representava una quarta part de la població, sent la minoria no musulmana més gran. Dels 300 pobles al voltant d'Urmía, 60 eren exclusivament assiris i atres 60 tenien una població mixta d'assiris, armenis, i azeríes. No obstant, abans de 1918, s'havien registrat 115 comunitats asirias a l'oest del Llac Urmía.[7]

Genocidi sayfo

[editar | editar còdic]

Durant el genocidi sayfo, que va ocórrer durant la Primera Guerra Mundial, l'Eixèrcit Otomà, junt en milícies kurdo i àraps aliades en les fronteres persa-turca i persa-iraquí, va portar a terme massacres i deportacions de caràcter religiós i ètnic contra civils assiris i armenis (vore: genocidi armeni), resultant en la mort d'a lo manco 300,000 assiris.[8] Ya en 1843-1845, els otomans havien massacrat vàries tribus asirias com les Tyari, Tkhuma, Jilu i Baz per a apoderar-se de les seues terres. Durant eixe periodo, 10,000 assiris varen ser assessinats, i molts es varen vore forçats a convertir-se el catolicisme o a l'ortodòxia russa en un intent de rebre ajuda de potències estrangeres.[9]

En 1914, els assiris varen resistir varis atacs, defenent el districte de Gawar (hui cridat Yüksekova) i prenent el control de la regió de Urmía baix el liderage d'Agha Petros, derrotant a les forces otomanes i els seus aliats. No obstant, la falta de suministraments, la retirada de Rússia de la guerra i el colapse de les forces armènies aliades varen dur a la seua derrota. En 1915, es varen produir deportacions adicionals prop de la frontera entre l'Imperi Otomà i Pèrsia, i tribus asirias en Hakkari varen ser massacrades novament. Per a 1918, la majoria dels assiris supervivents havien fugit a Teheran o a camps de refugiats en Iraq. El pànic en la comunitat asiria es va intensificar quan les milícies kurdo, baix Agha Ismail Simko, varen assessinar al patriarca Mar Benyamin Shimoun, lo que va provocar la venjança de Malik Khoshaba, un atre líder assiri que va derrotar a Simko, obligant-ho a fugir.[10][5][1]

Religió

[editar | editar còdic]

La majoria d'assiris en Iran són seguidors de l'Iglésia Asiria d'Orient, en una minoria de 3,900 catòlics caldeos. Alguns seguixen a denominacions protestants, com l'Iglésia Pentecostal Asiria i l'Iglésia Evangèlica Asiria. També existix la possibilitat de que hagen seguidors de l'Iglésia ortodoxa russa gràcies a una Missió Ortodoxa en Urmía que va succeir a principis de el XX.

Algunes iglésies asirias notables en Iran:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Hooglund, Eric (2008). Iran: a country study. ISBN 978-0-8444-1187-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Iran | Assyrian Policy Institute».
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Assyrian community (Āšūrīān) in Iran».
  4. ↑ «2018 Report on International Religious Freedom: Iran».Departament d'Estat dels Estats Units.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Nisan, Mordechai (2015). Minorities in the Middle East: A History of Struggle and Self-Expression, 2d ed..
  6. ↑ «Evidence in Stone and Wood: The Assyrian/Syriac History and Heritage of the Urmia Region in Iran, as Reconstructed from Epigraphic Evidence».Conférence: Actes du 10i Symposium Syriacum, Granada, Espagne, 22-27 Septembre 2008.
  7. ↑ Arianne Ishaya. «Settling Into Diaspora: A History of Urmia Assyrians in the United States». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2018. Consultat el 13 de decembre de 2024.
  8. ↑ «The Jihad Against the Armenian, Assyrian, and Greek Christians». Seyfo Center: Assyrian Genocide Research Center.
  9. ↑ Travis, Hannibal (2010). Genocide in the Middle East: The Ottoman Empire, Iraq, and Suen.
  10. ↑ Travis, Hannibal (2011). The Assyrian Genocide, a Tale of Oblivion and Denial.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Assiris_d%27Iran&oldid=1392672»