Anar al contingut

Neoarameo sureth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neoarameo sureth

Sureth (Plantilla:Lang-syr), també coneguda com a Assiri,[1] referint-se als dialectes del Neoarameo nort-oriental parlats per cristians, especialment els assiris.[2][3]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Els parlants de l'idioma són natius de Mesopotamia (oriental), des del Tigris cap a l'est, Hakkari en el surest de Turquia, una gran àrea que s'estén des de la planura d'Urmia en el noroest d'Iran fins a les regions de la planura de Nínive, Erbil, Kirkuk i Duhok (Nohadra) en nort d'Iraq.[4] L'inestabilitat política en Orient Mig ha provocat una diàspora global de parlants, la majoria dels quals residixen ara en Occident. Els parlants de sureth i atres varietats modernes de l'arameo són assiris ètnics que han conseguit mantindre viva la seua llengua durant més de 3000 anys.[5][6]

SIL distinguix entre assiri i caldeo com a varietats de Suret per raons no llingüístiques.[7] El suret és mútuament inteligible en alguns dialectes parlats per judeus, com el Lishán Didán o Lishana Deni.[8] La seua inteligibilitat mútua en la llengua Neoarameo Turoyo és parcial i asimètrica, pero més significativa en forma escrita.[9]

El terme Sureth s'utilisa en l'artícul com un terme general que es referix a les varietats neoarameas cristianes del noreste parlades pels assiris.[10] El suret, junt en atres llengües arameas modernes, es considera ara en perill d'extinció, ya que les noves generacions d'assiris tendixen a no adquirir l'idioma complet, principalment per l'emigració i a l'aculturación en els seus nous països de residència.[11] No obstant, l'emigració també ha tingut un atre efecte: l'idioma ha guanyat més atenció global, en vàries iniciatives per a digitalisar-ho i preservar-ho, i el número de persones que deprenen siríaco és considerablement major que abans.[12]

Història

Un llibre del Evangeli del XVIII de la regió d'Urmía en Iran.
Obelisc de Manishtushu en acadio (detall). L'obelisc va ser erigit per Manishtushu, fill de Sargón el Gran, durant l'Imperi acadio en Mesopotamia (actual Iraq) al voltant del 2270-2255 a. C.[13]

El neoarameo nort-oriental va evolucionar a partir de varietats arameas orientals. El arameo té una història registrada de fins a 3000 anys. Sureth està fortament influenciat pel dialecte arameo (siríaco) d'Urhay (Sanliurfa). El siríaco es va convertir en l'idioma llitúrgic de totes les iglésies siríacas en el III El arameo va ser l'idioma dominant en Llevant i Mesopotamia fins que va ser suplantat pel grec i l'àrap.[14][4]

Temps moderns

Casi no hi ha parlants de neoarameo del noreste en Turquia perque els arameos d'Hakkari varen ser perseguits i exiliats de Turquia durant el genocidi sayfo. Un gran número de persones varen morir, lo que va provocar que disminuïra el número de parlants. Els supervivents varen fugir a països veïns com Iraq i Iran i es varen unir a atres arameos. Els parlants de sureth que varen sobreviure al genocidi arameos i varen permanéixer en l'est de Turquia varen emigrar en el XX per l'opressió i les creixents tensions entre el govern turc i el PKK kurdo.[15]

Atres assiris varen emigrar d'Iraq en 1933 com a resultat de les massacres de Simele i varen fundar llogarets a lo llarc del riu Khabur en Síria.[16] Abans del XXI, la majoria dels parlants de Sureth vivien en Iraq i Iran. Per l'opressió i la persecució, la major cantitat de parlants de Sureth en l'actualitat es troben en els Estats Units i Austràlia. La majoria dels parlants de neoarameo del noreste que encara es troben en Àsia occidental hui viuen en Ankawa i les planures del Nínive en el nort d'Iraq.[14]

En el país d'Armènia, el neoarameo assiri està plenament reconegut com llengua minoritària i pot ensenyar-se com llengua materna.[17] Molts assiris desigen rebre educació en idioma rus despuix de deprendre el neoarameo assiri,[18] i ensenyar-ho en les escoles planteja desafius.[19] Existixen desafius similars en Geòrgia.[20] En tots els pobles armenis en assiris també hi ha ensenyança de l'idioma.[21] En l'any 2023, l'idioma va ser reconegut com "idioma mundial" en les escoles de l'estat nortamericà d'Illinois.[22] En 2024, l'Universitat de Duhok va firmar un acort en la Càtedra de Nínive de l'Universitat de Salamanca per a posar en marcha un nou curs d'Assiri (Sureth) per a estudiants.[23]

Dialectes

Neoarameo sureth en Wikimedia Commons.El terme Sureth s'utilisa com a terme general per a les variants neoarameas del noreste parlades pels cristians arameos. Académicamente, estes variants es classifiquen com neoarameo del noreste.[14][24][10] Els parlants de sureth es referixen al seu idioma en térmens diferents. Per eixemple, els parlants de Sureth utilisen térmens (diferents) com Suráy, Sôreth, Sûrat, Soorath, etc.

La variant parlada i l'inteligibilitat mútua en atres parlants poden diferir d'un poble a un atre. Les variants més grans diferenciades per regió són les variants cristianes neoarameas d'Urmia, Hakkari i les planures de Nínive. Una de les variants més conservadores és el dialecte Qaraqosh (Bakhdida). Esta variant diferix de les variants dialectals parlades en la mateixa regió.

Va haver judeus que varen viure en la regió i parlaven dialectes judeo-arameos, com el Lishán Didán o Lishanid Noshan, que a voltes eren mijanament inteligibles en els dialectes parlats per cristians.

Agrupamiento

Neoarameo sureth en Wikimedia Commons. Neoarameo sureth en Wikimedia Commons. Neoarameo sureth en Wikimedia Commons.

Alfabet

Artícul principal → Alfabet arameo.

Plantilla:Alfabets semíticosEl neoarameo nort-oriental està escrit en caràcters siríacos orientals. Esta escritura es diu Madenhoyo (ܡܕܢܚܝܐ) en Turoyo, que significa "oriental". Un atre nom per a l'escritura és Swodoyo (ܣܘܕܝܐ), que es traduïx com "conversacional" o "contemporàneu", lo que reflectix el seu us en l'escritura aramea moderna. El guion va ser desenrollat sobre la base de Estrangelo i mostra grans similituts. Estrangelo és la forma més antiga i clàssica d'escritura siríaca. El arameo s'escriu i llig de dreta a esquerra.

L'alfabet siríaco és una sistema d'escritura utilisat principalment per a escriure l'idioma siríaco des del I[25]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Oral and written Assyrian-English codeswitching», Codeswitching Worldwide (en en), Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-080874-2.
  2. ↑ «Bridging the Tigris: Common features in Turoyo and North-eastern Neo-Aramaic», Suryoye l-Suryoye (en en), Gorgias Press, pp. 161–176. doi:10.31826/9781463216603-012. ISBN 978-1-4632-1660-3. «the majority of the Christian NENE speakers belong to the Eastern Syriac Churches, who llaure called Assyrians and Chaldeans.»
  3. ↑ Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin, eds. (2013). "Northeastern Neo-Aramaic". Glottolog 2.2. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.
  4. ↑ 4,0 4,1 jstor. org/stable/605827 «The Relationships of the Eastern Neo-Aramaic Dialects».Journal of the American Oriental Society.114(2)
    154–162.ISSN 0003-0279.doi:10.2307/605827.Consultat el 2023-12-05.
  5. ↑ The Fihrist: a 10th Century AD Survey of Islamic Culture.
  6. ↑ “jaas. org/edocs/v19n1/Biggs-Biography-final. pdf My Career in Assyriology and Near Eastern Archaeology” . Journal of Assyrian Academic Studies 19: 1–23. “Especialment en vista de l'establiment molt primerenc del cristianisme en Asiria i la seua continuïtat fins al present i la continuïtat de la població, crec que hi ha moltes provabilitats de que els antics assiris es troben entre els antepassats dels assiris moderns de la zona.”
  7. ↑ Moseley, Christopher. «Europe and the Caucasus», google. com. co/books? id=kFVthqmDs_kC&q=Chaldean&redir_esc=y#v=snippet&q=Chaldean&f=false Atles of the World's Languages in Danger, Pariu: Unesco, p. 41. ISBN 978-92-3-104096-2. «. . . Suret (divided by SIL on senar-linguistic grounds into Assyrian Neo-Aramaic and Chaldean Neo-Aramaic) . . .»
  8. ↑ Kim. Stammbaum or Continuum? The Subgrouping of Modern Aramaic Dialects Reconsidered, Journal of the American Oriental Society.
  9. ↑ Tezel, Aziz (2003). Comparative Etymological Studies in the Western Neo-Syriac (Ṭūrōyo) Lexicon: with special reference to homonyms, related words and borrowings with cultural signification. Uppsala Universitet. ISBN 91-554-5555-7.
  10. ↑ 10,0 10,1 Kiraz, George Anton (2019-04-26). degruyter. com/document/doi/10.31826/9781463240387/html The Syriac Orthodox in North America (1895–1995): A Short History (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463240387/html. ISBN 978-1-4632-4038-7. «Turoyo constitutes Central Neo-Aramaic, one of three geographical distributions of Neo-Aramaic, the other two being Western Neo-Aramaic (the language spoken in the three Syriac villages of Maʿlulah, Jubbʿadin, and Bakhʿa) and Eastern Neo-Aramaic, which is divided into the Christian and Jewish dialects of North Eastern Neo-Aramaic (Heinrichs 1990) as well as Neo- Mandaic (Häberl 2009).»
  11. ↑ Naby, Eden. aina. org/articles/flftel. pdf From Lingua Franca to Endangered Language, Assyrian International News Agency.
  12. ↑ «com/2020/01/30/an-introduction-to-the-history-of-syriac-digital-humanities/ An Introduction to the History of Syriac Digital Humanities» (en en). The Digital Orientalist. Consultat el 2025-08-14.
  13. ↑ Manishtusu Obelisk, Louvre
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Akopian, Armen (2017-12-11). degruyter. com/document/doi/10.31826/9781463238933/html Introduction to Aramean and Syriac Studies: A manual (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463238933/html. ISBN 978-1-4632-3893-3.
  15. ↑ Courtois, Sebastien de (2004-06-15). degruyter. com/document/doi/10.31826/9781463209490/html The Forgotten Genocide: Eastern Christians, The Last Arameans (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463209490/html. ISBN 978-1-4632-0949-0.
  16. ↑ Societat de les Nacions (1935). google. com/books? id=P8jmAAAAMAAJ Official journal: Special supplement, Issues 138–144 (en Inglés), Universitat de Míchigan, pp. 29, 85.
  17. ↑ «am/file/article/sv_03_13a_520. pdf 5.2. 2011թ. հոկտեմբերի 12-21-ը Հայաստանի Հանրապետությունում անցկացված մարդահամարի արդյունքները» (en hy).
  18. ↑ ru/2618-6772/article/view/1861 «Problems and Peculiarities of the Integration of Ethnic Minorities into the Armenian Society on the Example of the Assyrians».History, Archeology and Ethnography of the Caucasus.Yerevan:18(3)doi:10.32653/CH183843-860.
  19. ↑ «am/en/article/25486 The Three Essential Issues Facing the Assyrian Community in Armènia» (en en). Hetq. am. Consultat el 2025-08-14.
  20. ↑ Plantilla:Cita podcast
  21. ↑ «am/eng/news/133112. html Assyrians in Armènia wish to have own representative in Parliament» (en en). news. am. Consultat el 2025-08-14.
  22. ↑ «org/the-endangered-assyrians-and-the-language-of-jesus-seek-international-support/ The Endangered Assyrians and the Language of Jesus Seek International Support» (en en). Philos Project. Consultat el 2025-08-14.
  23. ↑ «com/the-launch-of-the-sureth-course-at-the-university-of-duhok-in-2024/ The launch of the ‘Sureth course at the University of Duhok in 2024» (en en-gb). NINEVEH. Consultat el 2025-08-14.
  24. ↑ «universiteitleiden. nl/binaries/content/assets/geesteswetenschappen/c-en-m/phd-defence-summary/agenda---promotie-p.-paul-noorlander. pdf Grammaticale functies in Oost Neo-Aramese talen vanuit een typologisch perspectief» (en nederlands).
  25. ↑ «britannica. com/topic/Syriac-alphabet Syriac alphabet» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2025-08-14.

Llectura adicional

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

{{{1}}}


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neoarameo_sureth&oldid=1501265»