Arqueologia de Melilla
La arqueologia en Melilla comprén l'estudi i la conservació dels restants materials que testimonien l'ocupació humana en esta ciutat autònoma espanyola situada en el nort d'Àfrica. Gràcies a la seua posició estratègica en la mar de Alborán, Melilla ha segut, des de la Prehistòria, un enclavament de contacte entre Europa i Àfrica, entre el Mediterràneu occidental i el Magreb, lo que ha favorit una rica superposició cultural.[1]
Els vestigis arqueològics trobats en el seu territori comprenen un ampli espectre cronològic, des del Paleolític Mig fins a l'Edat Moderna, passant per periodos fenicio, púnico, romà, bizantino i islàmic. Estes troballes han contribuït significativament a la reconstrucció històrica de la ciutat i del seu entorn, en particular de l'antiga ciutat de Rusaddir, mencionada en fonts grecorromanas.[2]
Les principals excavacions s'han realisat en zones com Melilla la Vella, la Casa del Governador, l'Iglésia de la Puríssima Concepció, el Fort de Victòria Gran, la Plaça del Veedor, el Cerro de Sant Lorenzo, la Horta de Reis i el jaciment de Zafrín en les Illes Chafarinas.[3]
L'activitat arqueològica en la ciutat ha segut promoguda per institucions locals i nacionals, en la participació d'investigadors i universitats. El Centre de Prehistòria, Arqueologia i Patrimoni (CPAP), inaugurat en 2010, centralisa la llabor d'estudi, conservació i difusió del patrimoni arqueològic melillense.[4]
A pesar dels alvanços científics, alguns jaciments enfronten problemes de conservació, falta de finançació i absència d'una estratègia integral de musealizaació. No obstant, diversos proyectes en curs busquen protegir i posar en valor este patrimoni, integrant-ho en l'oferta cultural i turística de la ciutat.[5]
Història
[editar | editar còdic]El història arqueològica de Melilla està estretament vinculada en la seua posició geogràfica estratègica en la costa norteafricano del mar de Alborán. Des de temps prehistòrics, la regió ha servit com a punt de trobada entre poblacions del nort d'Àfrica i del sur d'Europa, facilitant l'intercanvi cultural, comercial i tecnològic a lo llarc dels sigles.[6]
Prehistòria
[editar | editar còdic]Els primers indicis de presència humana en l'actual Melilla es remonten al Paleolític Mig, en troballes associades al complex ateriense. Este periodo està representat en el jaciment de la Horta de Reis, a on es varen trobar ferramentes de sílex en pedúncul i evidències d'activitat de talla, lo que sugerix una ocupació prolongada i l'us del lloc com a taller lítico. Estos descobriments situen l'ocupació humana de la regió entorn a fa més de 40.000 anys.[6]
Época protohistòrica: cultura fenicia i púnica
[editar | editar còdic]A partir de el VII, Melilla va ser integrada en les rets comercials del Mediterràneu occidental. Les excavacions en Melilla la Vella han identificat nivells estratigráficos corresponents a assentaments fenicios, confirmant la fundació d'un enclavament comercial en vínculs en la ciutat de Tir i atres colónies costeres del nort d'Àfrica.[7][8]
Durant el periodo púnico, la ciutat va mantindre la seua importància com a port d'escala. La presència de ánforas, ceràmiques decorades i atres importacions del món púnico indica un alt grau d'interacció comercial i cultural en Cartago i atres ciutats del llitoral magrebí.[9]
Domini romà
[editar | editar còdic]En la caiguda de Cartago i l'expansió romana en el nort d'Àfrica, Rusaddir va ser incorporada a la província de Mauritània Tingitana, eixercitant un paper clau com a port militar i comercial. Diverses troballes, com a monedes, restants arquitectònics i estructures urbanes, demostren la romanización de la ciutat entre els sigles I i III[10][11]
Els jaciments de la Casa del Governador i la Plaça del Veedor han revelat vivendes, elements arquitectònics i materials ceràmics d'época romana, incloent ánforas utilisades per al transport de vi i oli, lo que confirma la funció econòmica de Rusaddir com a nodo llogístic en les rutes marítimes de l'Imperi.[12]
Periodo tardoantiguo i bizantí
[editar | editar còdic]Encara que menys documentat, s'han trobat indicis de continuïtat d'ocupació durant el periodo tardoantiguo (sigles IV-VI), possiblement baix influència bizantina. Este periodo es caracterisa per una menor activitat constructiva, encara que es va mantindre una certa estructura urbana. Alguns restants funeraris i monedes sugerixen la permanència de núcleus habitats, encara que de menor escala que en época romana.[13]
Periodo islàmic
[editar | editar còdic]A partir de el VIII, Melilla va ser integrada en el món islàmic com a part de les rutes comercials del Magreb i al-Ándalus. Durant este periodo es va desenrollar un sistema defensiu que va incloure fortificacions com les que posteriorment serien el núcleu del Fort de Victòria Gran. Les excavacions en esta zona han revelat estructures defensives, siges i forns de l'época islàmica, que evidencien una ocupació continuada i un us estratègic del territori.[14]
Durant els sigles X a el XV, Melilla va formar part de distints regnes islàmics norteafricano, incloent les dinasties idrisí, almorávide, almohade i meriní. L'activitat portuària i agrícola es va mantindre durant esta etapa, com ho mostren diversos restants ceràmics i industrials.[15]
Incorporació a la Corona de Castella
[editar | editar còdic]En 1497, Melilla va ser ocupada per les forces castellanes, iniciant una nova etapa en la seua història marcada per la transformació de la seua estructura urbana, la seua fortificació i la seua integració en els dominis imperials espanyols. A partir d'este moment, els elements arquitectònics i militars es varen adaptar a les noves necessitats defensives.[16]
Les iglésies, com la de la Puríssima Concepció, i els forts com el de Victòria Gran, varen ser construïts o reformats durant els sigles XVI a el XVIII. Les excavacions arqueològiques en estos emplaçaments han permés documentar fases constructives successives, aixina com restants de enterrament i activitats religioses de l'época moderna.[17]
Edat Contemporànea i arqueologia recent
[editar | editar còdic]
L'investigació arqueològica sistemàtica en Melilla es va consolidar a partir de finals de el XX, en la creació d'institucions dedicades a la conservació i l'estudi del patrimoni. Destaquen les intervencions d'urgència portades a terme en jaciments com el Horta de Reis i les excavacions promogudes per la Conselleria de Cultura, en colaboració en universitats i investigadors nacionals.
Des de l'any 2000, s'han desenrollat múltiples campanyes d'excavació que han permés conéixer en major profunditat les fases antigues de Melilla, en especial émfasis en la seua etapa prerromana i romana. En 2010 es va inaugurar el Centre de Prehistòria, Arqueologia i Patrimoni (CPAP), que centralisa la catalogació i estudi de les troballes.[18]
Principals jaciments
[editar | editar còdic]Melilla alberga una notable cantitat de jaciments arqueològics, que reflectixen la rica diversitat cultural de la regió a lo llarc dels milenis. A continuació, es presenten alguns dels jaciments més significatius, ordenats cronològicament:
Época prehistòrica i prerromana
[editar | editar còdic]Horta de Reis
[editar | editar còdic]El jaciment del Horta de Reis, descobert en 2003 durant les obres d'ampliació de l'aeroport de Melilla, és un dels més antics de la regió i el primer en evidenciar la presència humana en el Paleolític Mig. Es troba en la zona de la costa oriental de la ciutat, prop del port, i ha proporcionat numerosos restants de ferramentes líticas associades a la cultura ateriense, pròpia del nort d'Àfrica. Entre les troballes més destacades es troben les peces de sílex, fragments de ferramentes de talla, i restants de fauna. La presència humana en esta zona es pot datar al voltant de fa uns 100,000 anys, lo que indica que ya en la prehistòria, la regió era un important punt de pas per als grups humans que varen habitar el continent africà.[19]
Este jaciment és important per l'informació que oferix sobre les tècniques de fabricació de ferramentes en l'época, lo que permet comprendre millor la vida quotidiana dels primers grups humans en el nort d'Àfrica.[20]
Zafrín (Illes Chafarinas)
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El jaciment de Zafrín, situat en les Illes Chafarinas, és un atre de les troballes més rellevants de la regió. Esta àrea, habitada des de temps prehistòrics, presenta ocupacions datades en la Prehistòria recent. Les excavacions han revelat estructures circulares excavades en la roca, lo que indica una ocupació estable de comunitats que practicaven l'agricultura i ganaderia. Els restants de molins de pedra i els vestigis d'animals domesticats, com a ovelles i cabres, demostren que els habitants de l'illa ya es dedicaven a la producció agrícola i ganadera, aprofitant els recursos marins, lo que confirma l'establiment d'una economia mixta.[21][22]
Ademés, les troballes en Zafrín inclouen ferramentes de pedra, com a puntes de flecha i gavinets, que aporten informació sobre les tècniques de caça i peixca de l'época.[23]
Época prerromana i romana
[editar | editar còdic]Cerro de Sant Lorenzo
[editar | editar còdic]El Cerro de Sant Lorenzo, situat prop de Melilla la Vella, és un important jaciment d'época romana que ha proporcionat valiosa informació sobre la necròpolis de Rusaddir. Este jaciment data de el I, una época en la que Melilla es trobava baix l'influència romana. Durant les excavacions, s'han descobert tombes construïdes en tegulae romanes, que servien de material de construcció per a les sepultures. Junt a les tombes, s'han trobat aixovar funeraris, com ánforas i ceràmica local, que indiquen la riquea de la ciutat en esta época.[24][25]
Este jaciment és fonamental per a entendre la fusió de les cultures neopúnica i romana, especialment pel que fa a les pràctiques funeràries de la regió. El cerro de Sant Lorenzo proporciona una visió detallada de les creències religioses i les costums funeràries dels habitants de la ciutat de Rusaddir.[26][27][28][29]
Casa del Governador
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La Casa del Governador, ubicada en el cor de Melilla la Vella, és un dels jaciments més emblemàtics i complets de la ciutat. Este jaciment, que comprén des de el VII (época fenicia) fins a el I (época romana), ha proporcionat una gran cantitat d'informació sobre l'evolució de la ciutat, coneguda en l'antiguetat com Rusaddir. Durant les excavacions s'han descobert restants de vivendes i estructures domèstiques, com a paviments de mosaics i parets construïdes en tècniques de albañilería de l'época.[10][11][12]
Els materials trobats, com a ceràmica púnica i romana, aixina com objectes quotidians com a ferramentes i utensilis d'us domèstic, permeten entendre el dia a dia dels habitants de Rusaddir. Este jaciment també mostra l'influència fenicia en la regió, que va anar un centre comercial important en el Mediterràneu occidental.[30][31]
Plaça del Veedor
[editar | editar còdic]La Plaça del Veedor, situada en el caixco antic de Melilla, ha segut identificada com un àrea urbana de gran importància durant l'época romana. Este jaciment comprén un periodo de temps que va des de el I fins a el I, i ha revelat numerosos fragments de ánforas, ceràmica i elements arquitectònics, que sugerixen que la zona va tindre un us mixt, tant comercial com a residencial.[32][33]
La plaça del Veedor era, provablement, un lloc de pas per a comerciants i viagers, lo que reforça l'importància de Melilla com a punt d'intercanvi entre el món romà i el món africà. Les troballes en este jaciment proporcionen informació clau sobre les rets comercials que conectaven Europa i Àfrica en l'antiguetat.[34]
Época andalusí / medieval islàmica
[editar | editar còdic]Parc Lobera
[editar | editar còdic]
El parc s'assenta sobre terrenys en una rica història arqueològica. En 1999, es va descobrir una sija medieval excavada en la roca, intacte i en estrats que contenien abundant material ceràmic, principalment d'época islàmica altomedieval. Ademés, s'han identificat restants d'una possible necròpolis romana i estructures defensives de l'época musulmana, com una chicoteta muralla de calcàrea groga de el X. Estes evidències indiquen que l'àrea va ser utilisada com a zona d'enterrament i va formar part del sistema defensiu de Melilla en distintes époques.[35][36]
Cerro de la Gaveta
[editar | editar còdic]Este cerro ha revelat una intensa ocupació medieval islàmica, en siges d'almagasenament, materials ceràmics i estructures subterrànees. En el XVIII es va convertir en un punt estratègic defensiu, en fortificacions com el Fortín de Sant Antonio. Recents excavacions han documentat galeries de mina, murs defensius i estructures reutilisades a lo llarc dels sigles. És un dels jaciments més complexos per la superposició de fases culturals.[35]
Época moderna
[editar | editar còdic]Forta de Victòria Gran
[editar | editar còdic]
El Fort de Victòria Gran és una fortalea defensiva construïda a lo llarc de varis sigles, des de el IX, durant l'época islàmica, fins a el XVIII, quan es va completar en la seua forma actual baix el domini espanyol. Les excavacions han revelat una gran cantitat de estructures militars, com a siges, forns, torres de defensa i places d'armes, que documenten l'evolució de les tècniques de fortificació a lo llarc del temps. El fort va tindre un paper clau en la defensa de la ciutat, especialment durant l'época medieval islàmica i l'Edat Moderna.[16][17]
Les troballes en este jaciment proporcionen una visió clara de l'importància estratègica de Melilla, no solament com a port comercial, sino també com a punt defensiu en les rutes del Mediterràneu i l'estret de Gibraltar.[37]
Iglésia de la Puríssima Concepció
[editar | editar còdic]
En el recint de Melilla la Vella, les excavacions realisades en l'Iglésia de la Puríssima Concepció han revelat importants vestigis relacionats en el història medieval i moderna de la ciutat. L'iglésia, construïda en el XVI, es troba en el cor del caixco històric de Melilla, i les excavacions han descobert vàries fases constructives que comprenen des de la construcció original fins a la seua remodelació en sigles posteriors. Entre les troballes més rellevants es troben els restants d'un altar major de l'época renaixentista, aixina com vestigis de la primera iglésia de Sant Miguel, que va estar ubicada en el mateix lloc.[38][39]
Ademés, s'han trobat siges medievals i criptes funeràries, que indiquen la presència de distintes comunitats religioses en la ciutat a lo llarc dels sigles. Este jaciment és una prova de la importància de Melilla com a enclavament religiós en el context del nort d'Àfrica.[40][41]
Fort de Victoria Chica
[editar | editar còdic]
El Fort de Victoria Chica, construït en 1732, va ser la primera fortificació del sistema defensiu exterior de Melilla, dissenyada per a protegir la ciutat de possibles incursions des del Rif. Les excavacions varen revelar diverses estructures militars, incloent una galeria subterrànea utilisada durant el sege de 1774 pel sultà Sidi Mohamed ben Abdallah. Esta troballa va mostrar una ret de túnels de conexió entre els forts i la ciutadella, clau per a entendre les estratègies defensives de l'época.[42]
El jaciment també va documentar restants de fonaments de murs, estructures defensives i espais habitacionales militars, lo que proporciona informació sobre l'evolució de la fortificació i les reformes realisades durant el XIX. El Fort de Victoria Chica és crucial per a comprendre la transició de Melilla de ciutat medieval a moderna i el seu rol estratègic en l'expansió imperial espanyola en Àfrica.[42]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Akros: Revista de Patrimoni.(8)
- 77–82.ISSN 1579-0959.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Akros: Revista de Patrimoni.(5)
- 81–92.ISSN 1579-0959.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Akros: Revista de Patrimoni.(6)
- 7–18.ISSN 1579-0959.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Aldaba: revista del Centre Associat a la UNED de Melilla.(37)
- 95–124.ISSN 0213-7925.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Akros: Revista de Patrimoni.(8)
- 9–12.ISSN 1579-0959.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ 6,0 6,1 Akros: Revista de Patrimoni.(3)
- 97–106.ISSN 1579-0959.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Museus». museomelilla.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Martínez, Fernando Prats; Sellés, {{{nom2}}} (2017). L'Orient d'Occident: Fenicios i púnicos en l'àrea ibèrica, Servici de Publicacions. ISBN 978-84-16724-45-1.
- ↑ Aldaba: revista del Centre Associat a la UNED de Melilla.(5)
- 11–21.ISSN 0213-7925.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ 10,0 10,1 «Melilla repren/reprén les excavacions en la Casa del Governador per a recuperar el seu patrimoni arqueològic» (en és). Melilla Actualitat. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ 11,0 11,1 «Les excavacions en Casa del Governador trauen a la llum restants de fa 2.000 anys» (en és). Diari Sur. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ 12,0 12,1 «Dotze jóvens reviuen les excavacions en la Casa del Governador». melillahoy.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «fer-espanola-asi-gran-gesta-colectiva_202875.html Quan Melilla es va fer espanyola: aixina va ser la gran gesta colectiva» (en és). El Debat. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Intervencions arqueològiques en el Cerro de la Gaveta (Melilla)».
- ↑ «ÚLTIMAS ACTUACIONES ARQUEOLÓGICAS EN LA CIUDAD DE MELILLA.».
- ↑ 16,0 16,1 «Intervencions arqueològiques en el Cerro de la Gaveta (Melilla)».
- ↑ 17,0 17,1 «ÚLTIMAS ACTUACIONES ARQUEOLÓGICAS EN LA CIUDAD DE MELILLA.».
- ↑ «Rusadir en la II Guerra Púnica · Cultura Clàssica» (en és). Cultura Clàssica. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Akros, la revista del museu, nº 3.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Trápana, revista de l'Associació d'Estudis Melillense, nº 2.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Descobrixen un assentament humà de fa 6.500 anys en les illes Chafarinas | Líder en Informació Social | Servimedia» (en és). www.servimedia.es. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Descobrixen una cabanya milenària en les illes Chafarinas» (en és). Agència SINC. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Descobrixen un assentament humà de fa 6.500 anys en les illes Chafarinas | Líder en Informació Social | Servimedia» (en és). www.servimedia.es. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Cultura Militar trau a la llum el història del fort de Sant Lorenzo - El Far de Melilla» (en és). Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «El Cerro de Sant Lorenzo - ep08 - Els Casos de l'Inspector Sirvent -» (en és). playmelilla.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «La necròpolis púnica i romana de Melilla».
- ↑ «Els pendents de la necròpolis del Cerro de Sant Lorenzo».
- ↑ «Antigues necròpolis de Melilla en el cerro de Sant Lorenzo / Rafael Fernández de Castro i Pedrera».
- ↑ «Museus». museomelilla.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Restants de l'antiga iglésia de Sant Miguel o inclús islàmics en les excavacions de la Puríssima - El Far de Melilla» (en és). Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Notícies Maig 2010 ARTEESPAÑA». www.arteespana.com. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA EN PLAZA DEL VEEDOR (MELILLA)».
- ↑ Akros: Revista de Patrimoni.(1)
- 22–27.ISSN 1579-0959.Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Concedixen el Premi Nacional d'Arqueologia al director de les excavacions de Melilla» (en és-es). Llibertat Digital - Cultura. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ 35,0 35,1 «Les excavacions desvelen que Rusadir va ocupar el Cerro de la Gaveta» (en és). Diari Sur. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Troben restants arqueològics dels sigles IX i XVIII en les obres del Fort de Victòria Gran». melillahoy.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Les obres d'excavació en l'Iglésia de la Puríssima s'estendran un més més davant l'aparició de nous restants». melillahoy.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Ciutat Autònoma de Melilla - HAN FINALIZADO LAS OBRAS DE REHABILITACIÓN DE LA IGLESIA DE LA PURÍSIMA CONCEPCIÓN (PUEBLO)». www.melilla.es. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «La Ciutat Autònoma simultaneará la ‘musealizaació’ de l'Iglésia de la Puríssima Concepció en els cults i les llitúrgies religioses». melillahoy.és. Consultat el 2025-05-21.
- ↑ «Restants arqueològics trobats en La Puríssima Concepció allarguen les excavacions durant un més més» (en és). Consultat el 2025-05-21.
- ↑ 42,0 42,1 «La Ciutat paralisa de forma parcial l'obra de Victoria Chica en busca de més restants arqueològics - MelillaHoy» (en és). Consultat el 2025-05-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueología de Melilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.