Arqueofito
Un arqueofito és una espècie de planta que no és nativa d'una regió geogràfica, pero que va ser una espècie introduïda en temps antics, en lloc de ser una introducció moderna. Els que apleguen despuix es diuen neófitos.[1]
La data de brot sol ser el començ del periodo modern primerenc (finals de el XV o XVI). En Gran Bretanya, es considera arqueófitos a aquelles espècies introduïdes per primera volta abans de l'any 1492, quan Cristóbal Colón va aplegar al Nou Món i va començar l'Intercanvi Colombino.
Fondo
[editar | editar còdic]Els arqueofitos inclouen numeroses espècies de males herbes, que les seues llavors s'han trobat en excavacions arqueològiques, a les que varen ser dutes per persones (antropocoria), animals (zoocoria) o el vent (anemocoria).
En alguns casos, les espècies introduïdes, ya siguen arqueófitas o neófitas, poden haver segut espècies natives abans de les edats de gèl, que varen extirpar un gran número d'espècies de plantes.[2] Els arqueofitos d'Europa Central provenen casi tots de la regió mediterrànea i les àrees veïnes d'Àsia occidental, ya que varen ser introduïts en Europa Central en el començ de l'agricultura i cada volta més des de l'época romana. Per lo tant, inclouen moltes plantes familiars com pomes, peres, prunes cultivades, cereals com el blat i l'ordi, aixina com flors i plantes medicinals com la rosella, el blauet i el dacsa.
La colisió d'Austràlia en la Placa Euroasiàtica va provocar que atres plantes del surest asiàtic entraren en la flora australiana, com Lepidium i Chenopodioideae.[3] Ademés, el contacte entre els aborigen australians i els de Nova Guinea abans de l'aument del nivell de la mar que va aïllar a Austràlia de Nova Guinea a principis del Holoceno pot explicar la presència d'espècies domesticades de Nova Guinea com el taro (Colocsia esculenta) i les bananes (Musa acuminata) en el nort d'Austràlia. Les migracions assistides també poden ser la raó per la que algunes plantes de la selva tropical procedents de Nova Guinea varen entrar en el nort d'Austràlia fa més de 10.000 anys.[4]
Eixemples
[editar | editar còdic]Els arqueofitos són a sovint espècies cultivades, transportades deliberadament per l'home, pero també solen ser males herbes de cultiu, escampades accidentalment en el gra. Els arqueófitos del Regne Unit inclouen el castany, el blat, la rosella, la valeriana roja, el saüc, la jabonera, entre uns atres.[5]
Atres eixemples inclouen:
- Agrostemma githago
- Avena fatua
- Chenopodium polispermo
- Euphorbia helioscopia
- Setaria viridis
- Vicia hirsuta
- Galium tricornutum
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Botanical Journal of the Linnean Society.
- ↑ Pinte, Pedro Ramos; Taithe, Bertrand (2015-03-24). The Impact of History?: Histories at the Beginning of the 21st Century (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-53721-2.
- ↑ Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences.359(1450)
- 1551–1571.ISSN 0962-8436.doi:10.1098/rstb.2004.1528.Consultat el 2024-02-28.
- ↑ Jones, R., and B. Meehan. 1989. Plant Foods of the Gidjingali: Ethnographic and Archaeological Perspectives from Northern Austràlia on Tuber and Seed Exploitation. In Foraging and Farming: The Evolution of Plant Exploitation , edited by G. R. Harris and G. C. Hillman, pp. 120–135. Unwin Hyman, London.
- ↑ «Archaeophytes in Britain». academic.oup.com. Consultat el 2024-02-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueofito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.