Antropocoria
La antropocoria fa referència al trasllat d'organismes vius per part d'humans. El terme antropocoria prové de l'unió de -àntropo (del grec -άνϑρωπος, ἄνϑρωπος «home») i -corìa (del tema del grec χωρέω «moure's, escampar-se»). La antropocoria implica el trasllat d'espècies, de manera voluntària o involuntària, per les activitats humanes. És un terme relacionat en els de dispersió biològica, zoocoria (dispersió per mig d'animals), anemocoria (dispersió pel vent), hidrocoria (dispersió per mijos acuosos com a rius i corrents marines i ones) i autocoria (dispersió per gravetat). A la seua volta, té similituts en hemerocoria, que fa referència al trasllat d'una espècie pels humans, que després té la capacitat de mantindre's en el ecosostema sense necessitat d'assistència.[1] El terme és molt usat en la botànica. No obstant, és aplicable també per al trasllat d'espècies animals i atres tipos d'organismes, que poden ocasionar invasions biològiques.[2][3]
Alguns eixemples de antropocoria
[editar | editar còdic]Poden citar-se com a eixemples els múltiples cultius de plantes comestibles, que varen precisar el trasllat d'espècies entre continents, com la papa, originària del altiplano de Perú, el dacsa, de Mesoamérica, i molts uns atres, que hui en dia es cultiven en tot lo món.[4][3] El blat, originari de l'antiga Mesopotamia, és un atre eixemple de antropocoria, lo mateix que les vaques, els porcs i atres animals d'crío. En el cas del transport d'animals per part d'humans, es destaquen aquells que en el ecosistema de destí és afectat per la presència de l'espècie, que desplaça a espècies natives i pot produir danys materials (econòmics). Per eixemple, l'introducció del clòchina dorada (Limnoperna fortunei), originari del surest d'Àsia, en Amèrica del Sur, ha ocasionat el desplaçament d'espècies natives i enormes costs económidos degut a que pel seu hàbit de vida, que es fixa a substrats durs, colonisa pren d'aigua per a refrigeració d'indústries i les infraestructures de les represas hidroelèctriques entre uns atres.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schulze, E.-D.; Zwölfer, H. (1987). Potentials and limitations of ecosystem analysis, Springer. OCLC 646923932. ISBN 978-3-642-71630-0.
- ↑ Procedia Engineering.198
- 99–115.ISSN 1877-7058.doi:10.1016/j.proeng.2017.07.164.Consultat el 2022-07-05.
- ↑ 3,0 3,1 Font Quer, P. (1993). Diccionari de botànica. Buenos Aires: Llabor. 1era edició, 11ava reimpressió
- ↑ «Factors i formes d'expansió». biogeografia.net. Consultat el 2022-07-05.
- ↑ Darrigran, Gustavo; Damborenea, Cristina (2006). Bio-invasió de la clòchina dorada en el continent americà, 1. ed edició, Editorial Universitat Nacional de l'Argent. OCLC 265059098. ISBN 950-34-0367-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antropocoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.