Limnoperna fortunei
La clòchina dorada (Limnoperna fortunei) és un molusc bivalvat mitílido d'aigua dolça del gènero Limnoperna. De la mateixa manera que atres integrants de la família Mytilidae, té un hàbit de vida epifaunal (viu sobre substrats preferentment durs o endurits), i s'alimenta per filtració de partícules microscòpiques, com algues i protozoos. Esta espècie és originària de rius i rieres del surest d'Àsia, i s'ha convertit en una espècie invasora en Amèrica del Sur a on va ser accidentalment introduïda.[1][2] La seua primera troballa en Amèrica del Sur va ocórrer en 1991 en el Riu de l'Argent, en la costa del Partit de Berisso, Província de Buenos Aires, Argentina.[3]
Limnoperna fortunei com a espècie invasora en Amèrica del Sur
[editar | editar còdic]Història de l'invasió
[editar | editar còdic]Limnoperna fortunei (Dunker, 1857) (d'ara en més també denominat L. fortunei o clòchina dorada) es tracta d'una espècie en un alt potencial adaptatiu i reproductiu. Després del desenrolle larvario, eixemplars jovenils d'1 mm de llongitut ya estan en condicions de subjectar-se a substrats durs. Al comportament d'incrustación sobre substrats durs, quan açò és indesijable per als interessos humans, li'l coneix com bioensuciamiento (biofouling en anglés),[4] i provoca impacte tant en l'ambient humà (per eixemple, al ocluir canonades i filtres de prens d'aigua de plantes potabilisadores, refrigeració d'indústries i plantes d'energia) i com en l'ambient natural (per eixemple, desplaça espècies natives, canvia la dieta de peixos natius, i és ingenier d'ecosistemes). En Amèrica del Sur, fins a l'invasió de la clòchina dorada en 1991, no existia el macrofouling en aigua dolça, que sí s'observava en ambients estuariales i marins, desenrollada per atres espècies. El primer cas de macrofouling en aigua dolça detectat i tractat en Amèrica del Sur, va ocórrer quan la clòchina dorada ocluyó canonades i filtres en la Planta Potabilisadora d'aigua de la Ciutat de l'Argent (els materials colectados varen ser depositats en la Colecció Malacológica del Museu de l'Argent, Lot MLP-Ma 5203).[5]
En Amèrica del Sur, L. fortunei s'ha estés, en contra de la corrent, en rius de les principals conques (Conca de l'Argent, Guaíba i Sant Francisco), a una velocitat de 240 km/any. Fonamentalment, les capacitats abans mencionades (adaptatives/reproductives), d'esta espècie epifaunal (que viu sobre substrat dur), li permeten realisar una exitosa i veloç dispersió pels ambients d'aigua dolça de la regió (vore Figura. Dispersió de la clòchina dorada en Amèrica del Sur). En els cossos d'aigua invadits, va utilisar tot substrat dur artificial ( ferro, fusta, formigó, mampostería, plàstics, enrunes, vidres, llandes, nailon) i naturals (juncs, una atra vegetació aquàtica, troncs, closques buides o en l'organisme viu dins) disponibles. En els casos en els que el substrat del caixer és bla (rovina-arenenc, arenenc), li les va trobar sobre vegetació flotant arraïlada al llit, o sobre closques buides o menudes pedres els quals funcionen com a núcleu d'una arracada d'eixemplars (eixemplars de la clòchina dorada uns sobre uns atres), tal com es pot apreciar en la foto. En els casos de #sediment més sòlits (rovina-areno-compacte), la clòchina es va assentar directament sobre substrat.[2]
La població de la clòchina dorada, quan s'assenta en un nou ambient, hi ha un lapsus de temps en que incrementa el seu densitat durant els primers mesos d'invasió i, a partir de llavors, comença la seua dispersió, com succeïx en les conques dels més importants rius d'Amèrica del Sur, la qual cosa continua fins a l'actualitat (hivern del 2020).
Limnoperna fortunei es va registrar per primera volta en Amèrica del Sur, en el llitoral argentí del Riu de l'Argent durant el més de setembre de 1991 (Pastorino et al., 1993), en el Balneari Bagliardi. Pocs temps despuix li'l va detectar també sobre la costa del Balneari Atalaya (35°00´S - 57°33´W) i màrgens de la riera Miguelín, Punta Lara (34°48´S - 57°59´W). A fins de 1993 li la va observar des de Punta Pedres (35º26´S - 57º08´W), llímit nort de la Baïa Samborombon, fins al Balneari Punta Lara (34º48´S - 57º59´W) (vore Figura. Riu de l'Argent. Primeres localitats a on es va registrar la presència de Limnoperna fortunei). Mostrejos realisats entre 1993 i 1994 en el Riu de l'Argent mostren la presència de L. fortunei en altes #densitat (de l'orde dels 5.000 eixemplars/m²) en la costa de Berazategui (34º45´S - 58º08´W). A principis de 1994 esta espècie, va ocasionar macrofouling, ademés de la pren d'aigua de la Planta Potabilisadora de la Ciutat de l'Argent, també en unes atres prens d'aigua per a consum humà de Bernal (34º40´S - 58º14´W) i de la Ciutat de Buenos Aires (34º35´S - 58º22´W).[6] En 1995 també va ser registrada en la Illa Martín García (34º11´S - 58º 15´W).
En setembre de 1994 es va citar a L fortunei, per primera volta, en la costa uruguayana del Riu de l'Argent, en el balneari Artilleros (Departament de Colónia, 34º27´S - 57º32´W), en Plaja Pascual (Departament de Sant Josep, 34°47′S-56°25′W). A fins de 1994 i principis de 1995 en Barraques de Sant Pedro (34º28´S - 58º51´W), en Arazatí (Sant Josep).
L'invasió de la clòchina dorada al riu Uruguay i afluents es registra a partir de fins dels ´90. A mitan de 1999 es varen registrar els primers problemes de macrofouling en la planta potabilisadora de la ciutat de Montevideo, Uruguay, localisada sobre el Ric Santa Lucía, Canelones. En febrer de 2001 es va registrar la presència de formes larvales i adults sobre la costa uruguayana del Riu Uruguay, en el Balneari Les Canyes i en atres plantes potabilisadores com, per eixemple, Nou Berlín en el Riu Negre (33º 01´S – 58º 03´W), Fra Bentos (riu Uruguay; 33º 07´S – 58° 18¨W), Mercedes (33º 13´S – 58º 00´W) (riu Buquelo, desembocadura del riu Negre). En l'any 2000 es varen registrar adults i jovenils de la clòchina dorada en l'Embassament Palmar, situat sobre el Riu Negre (33º 05´S – 51º 18´W). En este embassament i en el Riu Yí (33º 30´S – 56º 02´W) es varen detectar larves de moluscs en mostres de plàncton. En setembre de 2001 es va registrar la presència de L. fortunei en la central hidroelèctrica de Bot Gran (Argentina-Uruguay) (31° 17´S - 57º 57´W). En el 2005, es registra a la clòchina dorada per a noves localitats en Uruguay, com el riu Sant Josep i el riu Sant Salvador.
Dispersió de la clòchina dorada en el riu Paraná, Argentina
[editar | editar còdic]Durant l'últim quatrimestre de 1995, tot 1996, 1997 i 1998, es varen realisar colectas de la clòchina dorada sobre el Riu Paraná (Taula 1), primer en ciutats com a Sant Nicolás, Zarate, Rosario i Santa Fe (el llavors denominat la cordonera industrial de la zona).
| Lloc de mostreig | any | Coordenades |
|---|---|---|
| Tornada de l'Est, Zarate | 1995 | 34º 07´S - 59º 01´W |
| Passe Burghi, Rosario | 1995 | 32° 50´S - 60° 35´W |
| Ciutat de Paraná | 1996 | 31° 42´S - 60° 32´W |
| Ciutat Sant Fe | 1996 | 31° 40´S - 60° 40´W |
| Ciutat de Goya | 1996 | 29º 08´S - 59º 16´W |
| Ric Sant Javier, en Santa Rosa | 1996 | 31° 25´S - 60° 19´W |
| Ric El Correntoso, en Santa Fe | 1996 | 31° 41´S - 60° 42´W |
| Ric Salat del Nort, Sant Prenga | 1996 | 31° 40´S - 60° 45´W |
| Illa del Cerrito | 1996 | 27º 20´S - 58º 43´W |
| Central Hidroelèctrica de Yacyretá | 1998 | 27º29´S - 56º44´W |
En l'arribada de la clòchina dorada a mitan dels ´90 al Riu Paraná, dos coses varen succeir:
1) Macrofouling en la llavors cordonera industrial emplaçat a la vora del mencionat riu.
2) A partir de Santa Fe, el riu Paraná comença a mostrar una àmplia planura d'inundació, #lo que facilite la dispersió d'esta espècie en tota la secció travessera de la regió, dispersant-se en els rius Sant Javier, Correntoso, Salat del Nort en Sant Vaig prendre (31º40´S - 60º45´W) (Darrigran & Ezcurra de Drago, 2000) i estanys anexes.
En 1996 la clòchina dorada va ser registrada en mostres de fouling en Illa del Cerrito (llímit de l'unió dels rius Paraná i Paraguay) (Taula 1) i en 1997 en el Port d'Asunción (Paraguay) (25º17´S - 57º38´W), sobre el Riu Paraguay. En 1998 va ser trobada en la Central Hidroelèctrica de Yacyretá (Argentina-Paraguay), en el Paraná superior i, cap a fins del mateix any, en el Port de Posades (Missions). En abril de 2001, es va registrar la presència de L. fortunei en la Central Hidroelèctrica de Itaipú (Brasil-Paraguay), a on para eixe llavors era la central hidroelèctrica més gran del Món. A través d'un tributari del Riu Paraná, el Riu Carcarañá, la clòchina dorada es va dispersar cap a l'oest de la Argentina (aproximadament en 2002), a Embassament Ric Tercer, Còrdova, en una de les Plantes Nuclears generadores d'energia d'Argentina (32º12´S - 64º27´W).
Invasió de la clòchina dorada en Brasil
[editar | editar còdic]L'invasió de Limnoperna fortunei en Brasil va ocórrer pràcticament al mateix temps en dos localitats distants, a través de dos vies diferents:
1. a. El Mate Grosso do Sul, possiblement a través de la migració de la població que va arribar al Riu de l'Argent en 1991, recorrent els rius Paraná i Paraguay, auxiliada per l'intensa navegació fluvial (Taula 2).
| Lloc de mostreig | any | Coordenades |
|---|---|---|
| Ric Miranda-confluència en el Riu Vermelho | 2004 | 19° 36,40' S - 56° 58,53´ W |
| Ric Apa - confluència | 2004 | 22º´06.24S - 57° 55,48' W |
| Baïa Gaiva | 2003 | 17º44.04´S - 57º41.12´W |
| Ric Paraguay. Amolar | 2003 | 18º05.10´S - 57º28.29´W |
| Canal Baïa Mandioré | 2003 | 18º15.19´S - 57º27.08´W |
| Ric Miranda. Passo do Lontra | 2003 | 19º34.39´S - 57º02.15´W |
| Baïa Zé Dias | 2001 | 17º52.39´S - 57º30.44´W |
| Ric Paraguay Port Esperança | 2000 | 19º35.55´S - 57º26.28´W |
| Ric Paraguay. Bela Vista | 1999 | 17º38.29´S - 57º41.28´W |
| Baïa do Castelo | 1999 | 18º35.18´S - 57º32.10´W |
| Ric Paraguay. Morraría Acurizal | 1999 | 17º43.52´S 57º39.42´W |
| Ric Paraguay. Forte Coimbra | 1999 | 19º 55´S - 57º 47´W |
| Baïa de Tuiuiú | 1998 | 18º49.18´S - 57º39.13´W |
| Ric Paraguay. Corumbá | 1998 | 18º59.55´S - 57º39.20´W |
| Ric Paraguay. Ladário | 1998 | 19º01.15´S - 57º35.54´W |
| Ric Paraguay. Port Murtinho | 1998 | 27º43.33´S - 57º56.01´W |
| Canal do Tamengo | 1998 |
1. b. Via ric Paraná. Els primers registres de l'arribada de la clòchina dorada al Brasil varen ser en abril de 2001, en la Usina Hidroelèctrica de Itaipú (Taula 3).
| Lloc de mostreig | any | Coordenades |
|---|---|---|
| Central Hidroelèctrica Itaipú | 2001 | 25°24′28″S - 54°35′24´W |
| Embasse de Piraquara, riu Piraquara | 2001 | 25°43´S - 53°47´W |
| Unitat Generadora de la UHE Ing. Sérgio Motta (Port Primavera) | 2002 | 22º 30´S - 53º 00´W |
| Estat de Sant Pablo; riu Paranapanema, en la confluència en el riu Paraná,
pròxima a la localitat de Rosana |
2002 | 22° 31´S - 53°00´W |
| Usina Sao Simon CEMIG (Rio Paranaíba) | 2003 | 21º 48´S - 47º72´W |
| Ric Tietí, junt a l'embassament de Barra Bonica, pròxim a la capital de l'estat
de Sant Pablo. |
2004 | 22º 31´S - 48º 32´W |
| UHE d'Illa Solteira | 2004 | 20º 25´S - 51º 19´W |
| Presencia d'eixemplars en la esclusa de l'UE Ing. Souza Dies (Jupiá) | 2004 | 20° 18′S 52° 29′W |
| En un pont en el riu Paranaíba, en la localitat de Porte Alencastro | 2004 | 19º 39´S - 55º08´W |
| Larves de la clòchina dorada en confluències del Paranaiba en el riu Clar en
el riu Vert. |
2004 | 19º 19´S - 50º50´W |
2. Per aigua de llastre d'embarcacions que varen aplegar fins als ports més interiors junt al llac Guaiba, a través de la Lagoa dos Ànets.
Este ambient és una albúfera que es comunica en l'Atlàntic a través de la barra de Rio Gran, junt a la ciutat del mateix nom, en el sur del Estat de Rio Gran do Sul. Esta introducció podria haver segut independent de l'anterior, ya que la Conca de l'Argent carix de comunicació directa en Lagoa dos Ànets (Taula 4).
| Lloc de mostreig | any | Coordenades |
|---|---|---|
| Conca del Guaíba, Delta del Jacuí | 1998 | 23° 2´S – 51° 13´W |
| Plages del llac Guaíba, pròxim a l'estret de Itapuá | 1999 | 30° 11´S – 51° 11´W |
| Lagoa dos Ànets, en els seus màrgens nort fins a Arambaré | 2000 | 30° 54´S - 51° 30´W |
| Desembocadura ric Sant Lorenzo | 2001 | 31° 20´S - 51° 58´W |
| Canal Sant Gonzalo, que unix Lagoa dos Ànets a la Lagoa Mirim | 2003 | 31° 57´S – 52° 25´W |
| Al sur de l'Estany dos Ànets, en la plaja Laranjal | 2003 | 31° 45´S - 52º 14´W |
| En l'Illa Feitoria, en el municipi de Pilotes | 2003 | 31° 40´S - 52º 02´W |
| En les màrgens del Jacuí, ciutat Sant Amaro do Sul en comportes
i instalacions portuàries |
2003 | 29º 56´S - 51º 53´W |
| Ciutat de Estrela | 2003 | 29º 28´S - 51º 58´W |
| Localitat Bom Retire do Sul | 2003 | 29º 36´S - 51º 57´W |
El primer registre d'esta espècie en la conca del Guaíba es remonta al més de novembre de 1998, durant un inventari faunístico realisat per biòlecs de la Fundació Zoobotanica de Rio Gran do Sul, en la Delta del Jacuí. En aquell moment va ser colectado un eixemplar jovenil de Limnoperna fortunei d'1 mm de llongitut, fix a raïls d'un camalote o aguapé, en les màrgens de l'illa Chic Engonals, situada front a l'àrea portuària de Porte Alegre. En giner de 1999 varen ser trobats varis eixemplars, de fins a 8 mm de llongitut, separats o en grups de pocs individus, a 70 km al sur de la delta, en les plages del llac Guaíba, pròxim a l'estret de Itapuá, que establix comunicació en la Lagoa dos Ànets.
Impactes de l'invasió
[editar | editar còdic]Ocasiona l'impacte econòmic-ambiental conegut com macrofouling (incrustaciones d'organismes en distints tipos de substrats). Produïx danys en prens i plantes potabilisadores d'aigua, a les construccions sumergides de la qual s'adherix, a on creix i es reproduïx. Com a conseqüència reduïxen el diàmetro de canonades, disminuint la velocitat de fluix de l'aigua, i obstruïxen els filtres per acumulació de valvas buides.
El seu ingrés es va produir per transport en l'aigua de llastre d'embarcacions procedents del seu lloc d'orige. A través de l'activitat peixquera es va disseminar fins a Sao Paulo a través del riu Paraná,[7] i fins al Pantanal pel riu Paraguay.[8]
Un atre impacte produït per esta espècie té lloc en les centrals elèctriques de Yacyretá, a on va començar a afectar el funcionament de les turbines a partir de 1995,[9] i d'Itaipú des de la seua detecció en 2001.[10]
La seua gran capacitat reproductiva origina poblacions numeroses que no només obstruïxen conductes, sino que també afecten sistemes de refrigeració, mentres que la seua mortalitat massiva genera focs de contaminació orgànica. Per una atra part, ha desplaçat competitivamente a poblacions natives de gasteròpodes i bivalvats
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «GBIF —Infraestructura Mundial d'Informació en Biodiversitat».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Darrigran & Damborenea (2006). Darrigran & Damborenea (ed.). (en espanyol), http://sedici.unlp.edu.ar/bitstream/handle/10915/37667/documento_completo.pdf?sequence=1:+EDULP (Editorial de l'Universitat Nacional de l'Argent). ISBN 950-34-0367-7.
- ↑ Pastorino et al., 1993. Neotrópica 39: 34.
- ↑ Miguel, Jiménez Taracido, L. Solera del Riu, R. González Grau, Juan (2009-05-22). [1], Universitat de Càdis. OCLC 1103396279.
- ↑ «Limnoperna fortunei: ¿Un problema per als sistemes naturals d'aigua dolça del MERCOSUR?. Fundació Museu de l'Argent (ed.).».Revista del MUSEU (5):85-87.Consultat el 2015.
- ↑ «DARRIGRAN, G. & I. EZCURRA DE DRAGO. 2000Distribució de Limnoperna fortunei (Dunker, 1857)(Mytilidae), en la Conca de l'Argent, Regió Neotropical.».Mig ambient, 13(2): 75-79..Consultat el 2011.
- ↑ Darrigrán, 2002. Biological Invasions 4: 145-156.
- ↑ d'Oliveira et al., 2006. Biological Invasions 8: 97-104.
- ↑ Darrigrán & Darrigrán, 2001. Ciència Hui 11(61): 20-23.
- ↑ Zanella & Marenda, 2002. Resúm. V Congr. Latinoam. Malacol., Sao Paulo I: 41.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Control del molusc incrustante Limnoperna fortunei per mig de l'agregat de moluscicidas a l'aigua. Per Daniel Cataldo, Demetrio Boltovskoy i Mónica Pose. Consultat el 6 d'octubre de 2012.
- TOLERÀNCIA DE LA “CLÒCHINA DORADA” LIMNOPERNA FORTUNEI (DUNKER, 1857) (BIVALVIA: MYTILIDAE) A l'EXPOSICIÓ A l'AIRE. Per Gustavo A. Darrigran, Miriam I. Maroñas i Darío C. Colautti. Consultat el 6 d'octubre de 2012.
- Zanella, Tiago Vinicius. Água de Llastre: um problema ambiental global. Curitiba; Juruá, 2010. (en portugués)
- Karatayev, A. I.; Burlakova, L. I.; Karatayev, V. A.; Boltovskoy, D.(2010).«Limnoperna fortunei versus Dreissena polymorpha: population densities and benthic community impacts of two invasive freshwater bivalves».Journal of Shellfish Research.via HighBeam Research (es requerix subscripció).4
- 975-984.doi:10.2983/035.029.0432.
- Golden mussel - Limnoperna fortunei Consultat el 22 d'abril de 2012. (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Limnoperna fortunei.
www.malacologia.com.arErro al crear miniatura: Limnoperna fortunei en Wikispecies.
- Moluscs asiàtics invadix les nostres aigües Consultat el 6 d'octubre de 2012.
- Imàgens en Google
- Imàgens
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limnoperna fortunei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.