Anar al contingut

Lepidium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lepidium

Lepidium és un gènero comunament conegut com mastuerzo[1] o herba del pebre. Està inclós en la família de les crucífera o Brassicaceae. Ací s'inclouen unes 153 espècies acceptades (de 510 descrites) distribuïdes a lo llarc de tot lo món.[2]

Descripció

Són plantes herbàcees anuals a perennes, a voltes leñosas , a sovint molt ramificadas, glabras o peludes en pèls generalment simples. Fulls generalment llineals o elíptiques, sanceres, dentadas o pinnatifidas. Les inflorescència en arracades corimbosos, ebracteados, a sovint densos. Flors chicotetes, blanques, rara volta groguenques o rosades, pediceladas. Sépals 4, curt, casi iguals, oblongo, obtús, glabras, a sovint vert en marge blanc. Pétals 4, chicoteta, llineal a espatuladas, a voltes més curt que els sépals, rara volta absents o rudimentaris. Els fruts són silicuas, obovadas, orbiculares o àmpliament elíptiques, àpiç en freqüència ± muescas, aplanados lateralment, dehiscente (rarament subdehiscente), bilocular; válvas normalment fortament carenadas, a sovint alado llaugerament cap a l'àpiç; septum estretament elíptic, membranosa, no veteada; llavors generalment una en cada lóculo, ± ovadas (a sovint oblicua), de color marró.[3]

Taxonomia

Herba del pimentó (Lepidium latifolium)

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 643. 1753.[3] l'espècie tipo és: Lepidium latifolium

Etimologia

Lepidium: nom genèric que deriva del grec, i significa "chicoteta escama", en referència al tamany i forma dels fruts (silicuas).

Vore també

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ «Lepidium». The Plant List. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Lepidium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 d'octubre de 2014.

Bibliografia

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  7. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576. Secretària de Recursos Naturals i Ambient, Tegucigalpa.
  9. Al-Shehbaz, I. A.; Mummenhoff, K. 2011 Stubendorffia and Winklera belong to the expanded Lepidium (Brassicaceae) Edinburgh Journal of Botany https://journals.rbge.org.uk