Anar al contingut

Setaria viridis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
almorejo (Setaria viridis)

L'almorejo (Setaria viridis) és una espècie de la família de les gramínees. És originària d'Eurasia.



Descripció

Gramínea ramificada des d'avall, en brots que solen ser acodados, glabros i plans. Pot prendre al final una coloració rojosa. Fulles en el nervi central resaltat, molt estriadas i glabras. Lígula substituïda per un anell de pèls curts. Baïna també en una franja de pèls. l'inflorescència és una panícula cilíndrica verda o rojosa, a on les espiguillas, molt denses oculten totalment el raquis. Glumas més curtes que l'espiguilla, proveïda d'1-3 pèls llarcs en dents rígides cap a davant. En madurar cauen les espiguillas, pero queden els pèls.

Hàbitat

En cultius i zones arenenques.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita inicialment com Panicum viride per Carolus Linnaeus i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 870, en 1759, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[1] Finalment, seria trasferida al gènero Setaria per Palisot de Beauvois en Essai d'unix Nouvelle Agrostographie 51, 171, 178, t. 13, f. 3, en 1812.[2]

Etimologia

Setaria: nom genèric que deriva del llatí bolet (cerda), aludint a les inflorescèncias erizadas.

viridis: epítet latino que significa "de color vert"[3]

Varietat acceptada
Sinonímia
  • Chaetochloa comosa (Miq.) Koidz.
  • Chaetochloa gigantea (Franch. & Sav.) Fonda
  • Chaetochloa viridis (L.) Scribn.
  • Chamaeraphis italica var. viridis (L.) Kuntze
  • Chamaeraphis viridis (L.) Millsp.
  • Ixophorus viridis (L.) Nash
  • Panicum bicolor Moench
  • Panicum comosum Steud.
  • Panicum giganteum (Franch. & Sav.) I.H.L.Krause
  • Panicum humile Thunb. ex Trin.
  • Panicum italicum var. viride (L.) Körn.
  • Panicum laevigatum Lam.
  • Panicum pachystachys Franch. & Sav.
  • Panicum psilocaulon Steud.
  • Panicum purpurascens Opiz
  • Panicum pycnocomum Steud.
  • Panicum qualelinnaei Krock.
  • Panicum reclinatum Vill.
  • Panicum verticillatum var. minus Thunb.
  • Panicum viride L.
  • Panicum viridescens Steud.
  • Pennisetum italicum var. viride (L.) Körn.
  • Pennisetum viride (L.) R.Br.
  • Pennisetum viride var. brevisetum Döll
  • Setaria arenaria Kitag.
  • Setaria chlorantha Schur
  • Setaria comosa Miq.
  • Setaria comosa var. pilosa (Fonda) Fonda
  • Setaria depressa Fonda
  • Setaria fallax Lojac.
  • Setaria gigantea (Franch. & Sav.) Makino
  • Setaria glareosa Petrov
  • Setaria italica var. major (Gaudich.) Ohwi
  • Setaria italica var. maritima (Lam.) Podp.
  • Setaria italica subsp. pycnocoma (Steud.) De Wet
  • Setaria italica subsp. viridis (L.) Thell.
  • Setaria ketzchovelii Menabde & Erizin
  • Setaria nana Dumort.
  • Setaria pachystachys (Franch. & Sav.) Matsum.
  • Setaria purpurascens (Opiz) Opiz
  • Setaria pycnocoma (Steud.) Henrard ex Nakai
  • Setaria reclinata (Vill.) Chevall.
  • Setaria rubicunda Dumort.
  • Setaria weinmannii Roem. & Schult.
  • Setaripsis viridis (L.) Samp.[4][5]

Referències

  1. ↑ «Panicum viride» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
  2. ↑ «Setaria viridis» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de novembre de 2014.
  3. ↑ En EpítetosBotànics
  4. ↑ «Setaria viridis». The Plant List. Consultat el 3 de novembre de 2014.
  5. ↑ «Setaria viridis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 3 de novembre de 2014.

Bibliografia

  1. Penes A. et alii. (1991): Plantes Selvades de Castella i Lleó , Valladolit, Àmbit, ISBN 84-86770-40-8
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  5. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  6. De la Barra, N. 1997. Reconstr. Evol. Paisage Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universitat Major Sant Simón, Cochabamba.
  7. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  8. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  9. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  10. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Setaria_viridis&oldid=1386890»