Argenteohyla siemersi pederseni
La granota pintada o granota de Pedersen[1] (Argenteohyla siemersi pederseni) és una de les dos subespecies que integren la espècie d'amfibi Argenteohyla siemersi, del monotípic gènero Argenteohyla,[2] pertanyent a la família Hylidae. És un tàxon endèmic del centre-este del Con Sur d'Amèrica del Sur, en altituts menors als 90 m s. n. m..
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta subespecie habita en chapulls subtropicales en vegetació diversa d'ambients fitogeográficamente ubicats en el districte fitogeográfico chaqueño oriental de la província fitogeográfica chaqueña,[3] corresponents a la ecorregión terrestre chaco humit,[4] o la seua secció en característiques pròpies: els esteros del Iberá. Ademés també va ser trobada en un àrea de transició entre les ecorregiones delta i illes del riu Paraná i espinal, en àrees pantanosas cobertes de Pontederia cordata, Pistia stratiotes, Salvinia biloba, Eichhornia crassipes, Sagittaria montevidensis, etc., i rodejades d'ambients arborats boscosos o tipo parc integrats per Prosopis alba, P. affinis, P. nigra, Salix humboldtiana, Acacia caven, etc.[5]
Sempre es troba en altituts menors als 90 m s. n. m..
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el nordest de l'Argentina i en el sur del Paraguai. El seu geonemia es presenta en forma de pegats, separats uns d'uns atres.
Argentina
[editar | editar còdic]En l'Argentina va ser colectada escassament en el nort de la mesopotamia,[6][7] i en la regió present a l'atre costat del riu Paraná.[5] Mencions generals para Entre Rius i sur de Missions no varen poder ser confirmades. Les seues localitats de colecta, segons les províncies, són:
- Colónia Carlos Pellegrini, departament Sant Martín
- Ciutat de Corrents, departament Capital
- Sant Cosme, departament Sant Cosme
- Sant Roque, departament Sant Roque
- Parc nacional Mburucuyá, departament Mburucuyá.
- Cayastá, Departament Garay: pantà a aproximadament 10,5 km de distància de la ruta provincial N° 1 </noinclude>.[5]
Paraguai
[editar | editar còdic]En el Paraguai conta en una única localitat.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1994 pels herpetólogo Jorge D. Williams i Andrés Bosso.[9]
- Holotip
L'eixemplar holotípico és una femella adulta archivada baix el còdic MLP.A. 876, colectada per Jorge D. Williams el 28 d'octubre de 1989.[9]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: creuament de la ruta nacional 12 i el ric Santa Lucía, en les proximitats de la ciutat de Sant Roque, departament Sant Roque, Província de Corrents, Argentina.[9]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic pederseni rendix honor al naturaliste i botànic danés —nacionalisat argentí— Troels Myndel Pedersen qui va treballar extensament en el nordest argentí, donando el seu establiment de camp per a establir en ell el parc nacional Mburucuyá, en la província de Corrents.
- Relacions taxonómicas
Si be a Argenteohyla siemersi pederseni li la tracta com una de les dos subespecies que componen la espècie Argenteohyla siemersi presentant una distribució netament disyunta,[10] el seu estatus taxonómico no és del tot clar, puix podrien tractar-se de dos bones espècies, atenent a les característiques de les seues vores. Segons els resultats d'un estudi bioacústico, la vora nupcial de A. s. pederseni és variable, tant en el número de notes com en la seua duració. Ademés, vocalisa integrant duos en sincronia, evitant que es supergongan les seues notes. Finalment, tant en el número de notes com en la freqüència fonamental presenta sifres majors que les que exhibix A. s. siemersi. Estudis cromosòmics podran ajudar a definir el real estatus d'este tàxon.
Característiques i costums
[editar | editar còdic]Posseïx una coloració general de fondo cobre-ocráceo a bronzejada, en un disseny reticulado zigzagueante de color negruzco que aïlla taques de distint tamany del color del fondo, el qual predomina en l'esquena, llevat dos nítides i diagnòstiques bandes llongitudinals paravertebrales que s'estenen des de les parpalles fins a la regió inguinal, i una tercera ubicada entre estes, semiformada per taques agrupades.[9] En cada costat, part del disseny negre pren una forma de banda grossa i aixina creua el tímpan, després l'ull, i finalisa en el nariu, a on les bandan negres d'abdós costats s'unixen. El iris és rojós, tonalitat que també es fa #present suaument en la regió posterior i en els membres inferiors, i ya marcadament en la regió ventral, que és castany-violácea, esguitats els costats i extremitats per llunars rojos fins a la regió gular.[9] A. s. pederseni és un 15 % més chicoteta que A. s. siemersi.[9]
Passa les hores del dia oculta en les aixelles dels espinosos fulls de les bromelias que cobrixen el sotobosque del bosc integrat per timbó colorat, espina corona, alecrín, i palmera pindó.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ Trueb, (1970). The generic status of Hyla siemersi Mertens. Herpetologica, vol. 26, p. 254-267.
- ↑ Cabrera, A. L.; Willink, W. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic. ed (en espanyol). Biogeografía d'Amèrica Llatina (Segona edició corregida edició). Washington D.C.
- ↑ Olson, D. M., I. Dinerstein, I. D. Wikramanayake, Burgess N. D., Powell G. V. N., Underwood C. I., J. A. D'Amico, Itoua I., Strand H. I., Morrison J. C., Loucks C. J., Allnutt T. F., T. H. Ricketts, Kura I., Lamoreux J. F., Wettengel W. W., P. Hedao and Kassem K. R. (2001). Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Lajmanovích, Rafael C.; Paola P. Peltzer, Andrés M. Attademo, Mariana C. Cabagna, Celina M. Junges and Agustìn Basso (2012). Amphibia, Anura, Hylidae, Argenteohyla siemersi pederseni (Williams and Bosso, 1994): first record and some hematological data in Santa Fe Province, Argentina. Check List 8(4): 790–791.
- ↑ Céspedez, J. A. (2000). Història natural de la granota de Pedersen Argenteohyla siemersi pederseni (Anura: Hylidae), i descripció de la seua larva. Bolletí de l'Associació Herpetológica Espanyola 11(2): 75-80.
- ↑ Díminich, M. C. and V.H. Zaracho (2008). Argenteohyla siemersi pederseni. Reproduction. Natural History Notes. Herpetological Review 39 (1): 74-75.
- ↑ Brusquetti, Francisco | Lavilla, Esteban O.(2006).Quaderns de Herpetología.20(02)
- 3-79.Consultat el 21 d'abril de 2014.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Williams, J & Bosso, A. (1994). Estat sistemàtic i distribució geogràfica de Argenteohyla siemersi (Mertens, 1937) en la República Argentina (Anura: Hylidae). Quaderns de Herpetología, vol. 8, p. 57-62.
- ↑ Mertens, R. (1937). Ein neuer Laub-frosch aus Argentinien. Senckenbergiana, vol. 19, n. 1/2, p. 12-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argenteohyla siemersi pederseni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.