Argenteohyla siemersi siemersi
La granota isleña gran o granota de les cardas[1] (Argenteohyla siemersi siemersi) és una de les dos subespecies que integren la espècie d'amfibi Argenteohyla siemersi, del monotípic gènero Argenteohyla,[2] pertanyent a la família Hylidae. És un tàxon endèmic del centre-este del Con Sur d'Amèrica del Sur, en altituts molt pròximes al nivell marí.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1937 pel herpetólogo alemà Robert Friedrich Wilhelm Mertens.[3]
- Relacions taxonómicas
Si ben Argenteohyla siemersi siemersi li la tracta com una de les dos subespecies que componen la espècie Argenteohyla siemersi,[4] les que presenten una distribució netament disyunta, el seu estatus taxonómico no és del tot clar, puix podrien tractar-se de dos bones espècies, atenent a les característiques de les seues vores. Segons els resultats d'un estudi bioacústico, la vora nupcial de A. s. pederseni és variable, tant en el número de notes com en la seua duració. Ademés, vocalisa integrant duos en sincronia, evitant que es supergongan les seues notes. Finalment, tant en el número de notes com en la freqüència fonamental presenta sifres majors que les que exhibix A. s. siemersi. Estudis cromosòmics podran ajudar a definir el real estatus d'este tàxon.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el centre-este de l'Argentina i en Uruguai. El seu geonemia es presenta en forma de pegats, separats uns d'uns atres.
Argentina
[editar | editar còdic]En l'Argentina va ser colectada escassament en l'extrem sur de la mesopotamia, en el delta del Paraná, ubicat en el tram final del riu homònim.
Mertens va indicar que el tàxon vivia en la praderia humida de l'Argent, entre Buenos Aires i el mar. Segons Gallardo, la localitat tipo deuria llimitar-se als pajonales inundables pròxims a la costa del Riu de l'Argent, a l'altura de L'Argent. Si ben va ser repetidament citada per a la ribera bonaerense del Riu de l'Argent (per eixemple para Punta Lara), no hi ha eixemplars en localitat exacta de dita regió.[4]
Les seues localitats de colecta, segons les províncies, són:
- Illa Talavera
- Riera Martínez
- Braç Llarc
- Ibicuicyto
- Departament de Sant Josep, en proximitats del Riu de l'Argent.
- Departament Rocha, en proximitats de la frontera en Brasil.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta subespecie habita, sempre en altituts menors als 50 m s. n. m., en chapulls en vegetació diversa en ambients fitogeográficamente ubicats en el districte fitogeográfico de les selves mixtes de la província fitogeográfica paranaense, com en el districte fitogeográfico pampeano uruguayense de la província fitogeográfica pampeana.[5] Ecorregionalmente habita en ambients corresponents a les ecorregiones terrestres delta i illes del riu Paraná i sabana uruguayense.[6]
Característiques i costums
[editar | editar còdic]Posseïx una coloració general de fondo cobre-ocráceo a bronzejada esguitada de punteado negre, el que s'unix formant tres bandes llongitudinals paravertebrales mal definides. En cada costat, mostra un disseny reticulado zigzagueante de color negruzco. part del disseny negre pren una forma de banda més grossa i aixina creua el tímpan, fins a l'ull. El iris és rojós, tonalitat que també es fa #present suaument en la regió posterior i en els membres inferiors, i ya marcadament en la regió ventral, que és castany-violácea, esguitats els costats i extremitats per motas roges.A. s. siemersi és un 15 % més gran que A. s. pederseni.[4]
Conservació
[editar | editar còdic]Este tàxon corre un greu risc d'extinció, havent disminuït dràsticament les seues poblacions, sent l'última observació d'eixemplars l'efectuada en Uruguai en 1977.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ Trueb, (1970). The generic status of Hyla siemersi Mertens. Herpetologica, vol. 26, p. 254-267.
- ↑ Mertens, R. (1937). Ein neuer Laub-frosch aus Argentinien. Senckenbergiana, vol. 19, n. 1/2, p. 12-14.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Williams, J & Bosso, A. (1994). Estat sistemàtic i distribució geogràfica de Argenteohyla siemersi (Mertens, 1937) en la República Argentina (Anura: Hylidae). Quaderns de Herpetología, vol. 8, p. 57-62.
- ↑ Cabrera, A. L.; Willink, W. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic. ed (en espanyol). Biogeografía d'Amèrica Llatina (Segona edició corregida edició). Washington D.C.
- ↑ Olson, D. M., I. Dinerstein, I. D. Wikramanayake, Burgess N. D., Powell G. V. N., Underwood C. I., J. A. D'Amico, Itoua I., Strand H. I., Morrison J. C., Loucks C. J., Allnutt T. F., T. H. Ricketts, Kura I., Lamoreux J. F., Wettengel W. W., P. Hedao and Kassem K. R. (2001). Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51.
- ↑ Langone, J. A., Maneyro, R. and Arrieta, D. (2004). Present knowledge of the status of amphibian conservation in Uruguai. 10: 1183-1 189.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argenteohyla siemersi siemersi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.