Pontederia cordata
Pontederia cordata és una espècie de planta aquàtica pertanyent a la família Pontederiaceae que és nativa al continent americà. Creix en una varietat de chapulls , incloent màrgens dels llac i estanys a través d'una gama molt àmplia des de l'est de Canadà al sur d'Argentina. Alguns eixemples inclouen rius del nort,[1] els Everglades[2] i Louisiana.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]L'espècie creix com una planta emergent, és dir, en condicions d'inundació, per lo que la planta depén generalment d'aerénquima en el refillol per a dur oxigen a les raïls. El seu metabolisme és, no obstant, també tolerant de l'oxigen del sol.[4] Es troba a sovint en zones a on els nivells d'aigua fluctuen naturalment, en inundacions de primavera i emergint en estiu. Ademés de les inundacions, l'espècie també es veu influenciada per la fertilitat del sol, ya que tendix a créixer en les baïes més fèrtils dels grans llac, per eixemple. De la mateixa manera que moltes plantes aquàtiques, que es veu negativament afectada per la salinitat i el pastoreig.[5] També es veu afectada negativament per la competència d'atres plantes dels chapulls.[6] De la mateixa manera que moltes plantes dels chapulls, pot sobreviure en condicions desfavorable com enterrant les llavors en el sol.[7]
Ecologia
[editar | editar còdic]La planta florix a finals d'estiu. Les flors púrpures tenen marques grogues que poden ajudar en l'atracció de les abelles per a la polinisació.[8] Una de les espècies d'abelles conegudes per a polinizar les flors és Dufourea (Halictoides) novaeangliae.[9] Una volta que la planta comença a produir llavors, el brot que soporta l'inflorescència es dobla per a sumergir els fruts i llavors.[10] Les llavors estan latents en el moment de la dispersió i no germinaran sense estratificació per 6-8 semanes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Day, R. T., Keddy, P. A., McNeill, J., and Carleton, T. (1988). Fertility and disturbance gradients: a summary model for riverine marsh vegetation. Ecology, 69, 1044–54.
- ↑ Loveless, C. M. (1959). A study of the vegetation in the Florida everglades. Ecology, 40, 1–9.
- ↑ Keddy, P. A., Campbell, D., McFalls T., Shaffer, G., Moreau, R., Dranguet, C., and Heleniak, R. (2007). The wetlands of lakes Pontchartrain and Maurepas: past, present and future. Environmental Reviews, 15, 1–35.
- ↑ Laing, H. E. (1940). Respiration of the rhizomes of Nuphar advenum and other water plants. American Journal of Botany, 27, 574–81.
- ↑ Keddy, P.A. 2010. Wetland Ecology: Principles and Conservation (2nd edition). Cambridge University Press, Cambridge, UK. 497 p
- ↑ Geho, E. M., Campbell, D., and Keddy, P. A. (2007). Quantifying ecological filters: the relative impact of herbivory, neighbours, and sediment on an oligohaline marsh. Oikos, 116, 1006–16.
- ↑ Whigham, Dennis F. and Robert L. Simpson. 1982. Germination and dormancy studies of Pontederia cordata L. Bulletin of the Torrey Botanical Club 109: 524-528.
- ↑ Sculthorpe, C. D. (1967). The Biology of Aquatic Vascular Plants. Reprinted 1985 Edward Arnold, by London. p. 280.
- ↑ Hutchinson, G. E. (1975). A Treatise on Limnology, Vol. 3, Limnological Botany. New York: John Wiley. p.229.
- ↑ Keddy, P.A. 2010. Wetland Ecology: Principles and Conservation (2nd edition). Cambridge University Press, Cambridge, UK. 497 p. Figure 6.9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pontederia cordata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.