Enterolobium contortisiliquum

timbó colorat (Enterolobium contortisiliquum)

El timbó colorat, timbó-pytã, guanacaste, pacará o orella negra (Enterolobium contortisiliquum) és un arbre de regions tropicals i subtropicalés d'Amèrica del Sur.

Característiques

És un arbre de gran tamany, que aplega a alcançar els 30 m d'altura i un diàmetro de 2 m en el fuste, encara que s'han registrat eixemplars de més del triple d'este diàmetro. És prou heliófilo, per lo que els eixemplars que creixen en associació o en entorns selváticos tendixen a posseir un fuste recte, mentres que els eixemplars solitaris solen ser tortuosos. La copa és ampla i de forma hemisfèrica.

Està recobert d'una corfa cenicienta, plana en els eixemplars jovenils i badada en els adults, en lenticelas travessers. Les fulls són compostes, bipinnadas, alternes, glabras o a penes pubescentes. Cada folíol alcança 1 dm de llongitut i conté entre 8 i 23 parells de folíol oposts, de color vert obscur pel fes i grisáceo pel envés, lanceolado-asimètrics, mucronados. És caducifolio tardà.

Florix a mitan de primavera, formant inflorescèncias en capítul pedunculado, axilars o apicales, de forma globosa, en entre 10 i 20 flors hermafroditas de menut tamany. Són pediceladas, de color blanc o llaugerament verdoso, en la corola tubular a la veta d'un cáliz gamosépalo. El ovari és unilocular, multiseminado; el estigma menut, i el androceo és monadelfo, en numerosos estams.

El frut és una llegum subleñosa, de superfície plana i de color pardo obscur quan madura; de forma circular incompleta, al seu aspecte deu el nom de "orella de negre". Alcança els 5 cm de diàmetro per 1 o 1,5 de gruixa. Presenta el mesocarpi subcarnoso i el endocarpi septado. En el seu interior es troba un doble renc de 5 a 7 llavors, de forma oval, planes, en el tegumento molt resistent, d'uns 10 x 6 mm. El frut és capaç de surar, ajuda a la disseminació per hidrocoria.

Hàbitat i distribució

El timbó es troba des del sur de Brasil, passant per Paraguay, Uruguay fins a Bolívia i la precordillera. En Argentina habita en la regió del llitoral com en la selva misionero i en les selves en galeria de la conca del riu Paraná i de l'Argent, en la regió chaqueña i en la selva de yungas en la seua regió oriental.

Us

El timbó s'aprecia pel seu valor ornamental i per l'ombra de la seua ampla copa, que ho fa apte per a espais verts de gran tamany i parterres d'avingudes.

La fusta del timbó és llaugera i resistent a l'aigua gràcies a la seua resina, per lo que l'ètnia wichí ho utilisava per a elaborar canoas ahuecando el seu tronc. El duramen és de color castany-rosáceo, en la albura groguenca. S'ampra per a obertures, mobiliari d'exteriors, parquet i fusteria d'obra i naval.

El frut i la corfa del timbó són rics en saponinas, per lo que els pilagá els ampraven com a sabó. La corfa conté ademés entre un 13 i un 22% de taninos, donant-se-li aplicació en la curtiembre del cuiro.

La raïl és tallada en vàries comunitats rurals del Paraguay per a la creació de diversos objectes: caraces, estàtues, pardals colgantes. Freqüentment són decorats en pintura o pirograbado.