Anar al contingut

Ara (constelació)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Ara o l'Altar, és una constelació austral situada entre Scorpius i Triangulum Australe. És una de les 48 constelacions recollides per Ptolomeu en el II i una de les 88 constelacions actuals.

Característiques destacables

Constelació de Llaura

Llaura no conté estreles lluentes, sent β Arae la més destacada en magnitut 2,85. És una superjaganta —també catalogada com jaganta lluminosa— anaranjada[1] en una massa 8,2 voltes major que la del Sol i una lluminositat 5640 voltes major que la solar.[2] De casi igual lluentor és α Arae, una estrela blava de la seqüència principal de tipo espectral B2Vne[3] i 18 044 K de temperatura, que la seua lluminositat és equivalent a la de β Arae.[4][5] La tercera estrela més lluenta, ζ Arae, és una jaganta de tipo K3III en un radi 114 voltes més gran que el radi solar.[6]

γ Arae és una calenta superjaganta blava de tipo B1Ib i 21 240 K de temperatura efectiva la massa estimada del qual és 12,5 voltes major que la massa solar. δ Arae és una estrela de la seqüència principal de tipo B8Vn alguna cosa més freda en una temperatura superficial de 11 962 K. Per la seua banda, ε2 Arae i λ Arae són estreles de tipo espectral F. ε2 Arae té tipo F5V, és 4,56 voltes més lluminosa que el Sol i compartix moviment propi en una nana blanca cakiente de tipo DA3.2.[7]

λ Arae, de tipo F4V, és 4,69 voltes més lluminosa que el Sol i és un 37 % més massiva que est.[8]

No obstant, provablement les estrela més rellevant siga μ Arae, des de 2015 denominada Cervantes,[9] una nana groga entrant en la fase de subjaganta de tipo espectral G3IV-V[10] i 5974 K de temperatura efectiva.[11]

Posseïx quatre planetes coneguts: el tercer en distància des de l'estrela —denominat Quixot—[12] té a lo manco 1,65 voltes la massa de Júpiter i un periodo orbital de 644,92 dies. La seua separació, a 1,52 ua de Cervantes, ho situa dins de la zona de habitabilitat del sistema.[13][14]41 Arae és una estrela binària el membre principal de la qual és una nana groga de tipo espectral G8V més freda i menys lluminosa que el nostre Sol: el seu temperatura superficial és d'aproximadament 5270 K i la seua lluminositat equival al 42 % de la lluminositat solar. L'acompanya una nana roja de tipo M0V que es mou a lo llarc d'una òrbita molt elíptica que tarda 2200 anys en completar.[15] Este sistema es troba a 28,7 anys llum de la Terra.[16]

HD 156411 (Inquill)[9] és una atra groga de tipo G1V en un planeta alguna cosa menys massiu que Júpiter.[17] Gliese 674, nana roja de tipo M2.5V a 14,8 anys llum de distància, té també un planeta en una òrbita molt propenca a l'estrela (0,039 ua).

D'igual manera, Gliese 676 és una binaria àmplia composta per dos nanes roges: al voltant d'una d'elles s'han descobert quatre planetes, si be la massa del més extern situa a este objecte en el llímit entre un planeta jagant i una nana marró.[18][19]

Entre les variables de la constelació es troba R Arae, una binària eclipsant composta per una estrela de la seqüència principal de tipo B9 i una estrela de tipo espectral F. Abdós estreles estan molt pròximes, separades 0,10 ua en un periodo orbital de 4,425 dies, existint transferència de massa entre elles. Encara més extrem és el cas de V870 Arae, una binària de contacte de tipo espectral F7/G0[20] —les dos components compartixen les seues capes exteriors—, en un periodo orbital de sol 0,39978 dies (9,595 hores).

Erro al crear miniatura:
Image de Westerlund 1 obtinguda en senyes combinades d'ALMA i el telescopi espacial Hubble

La Nebulosa Stingray (Hen 3-1357) és una nebulosa planetària distant uns 18 000 anys llum de la Terra. És la nebulosa més jove que es coneix, ya que en 1971 estava classificada com una estrela superjaganta blava de tipo B1 pero en 1989 l'IUE va descobrir que s'havia transformat en una nebulosa planetària.

El més lluent dels cúmuls globulars de la constelació és NGC 6397. Es troba a una distància de sol 7800 anys llum, per lo que és un dels cúmuls globulars més pròxims al sistema solar.[21] Aixina mateix és notable el cúmul de Llaura o Westerlund 1, el cúmul estelar compacte més massiu del Grup Local. Situat a una incerta distància de 5 kiloparsecs (aproximadament 16000 anys llum), la seua edat s'estima entre 3,5 i 5 millons d'anys.

Conté un gran número d'estreles evolucionades i massives, entre elles 6 hiperjagantes grogues, 4 superjagantas roges —incloent Westerlund 1-26, una de les estreles més grans que es coneixen—, 24 estreles de Wolf-Rayet, una variable blava lluminosa i un púlsar de rajos X anómal, CXO J164710.2-455216, una estrela de neutrons de rotació llenta que sembla haver-se format a partir d'una massiva estrela progenitora.[22]

En esta constelació es localisa RCW 114, una gran nebulosa Hα filamentsa. Provablement és un restant de supernova antic —en una edat de més d'1,1 millons d'anys—[23] que ha evolucionat de forma no uniforme.[24]

Estreles principals

Impressió artística de α Arae, estrela Be que pert massa al rotar a gran velocitat

Archiu:Exoplanets of Cervantes.ogv

Referències

  1. ↑ Beta Arae (SIMBAD).
  2. ↑ 2,0 2,1 Heiter, U.; Jofré, P.; Gustafsson, B.; Korn, A. J.(2015).«Gaia FGK benchmark stars: Effective temperatures and surface gravities».Astronomy and Astrophysics.582: A49.doi:10.1051/0004-6361/201526319.
  3. ↑ Alfa Arae (SIMBAD).
  4. ↑ Meilland, A.(2007).«First direct detection of a Keplerian rotating disk around the Be star α Arae using AMBER/VLTI».Astronomy and Astrophysics.464(1): 59–71.doi:10.1051/0004-6361:20064848..
  5. ↑ Meilland, A.; Stee, Ph.; Chesneau, O.; Jones, C.(2009).«VLTI/MIDI observations of 7 classical Be stars».Astronomy and Astrophysics.505(2): 687–693.doi:10.1051/0004-6361/200911960.
  6. ↑ Cruzalèbes, P.; Jorissen, A.; Rabbia, Y.; Sacuto, S.(2013).«Fonamental parameters of 16 clapix-type stars derived from their angular diameter measured with VLTI/AMBER».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.434(1): 437.doi:10.1093/mnras/stt1037.
  7. ↑ GJ 2125 -- White Dwarf (SIMBAD)
  8. ↑ Vallenari, A.; Brown, A. G. A.; Prusti, T.; Bruijne, J. H. J.de(2023).«Gaia Data Release 3 - Summary of the content and survey properties».Astronomy and Astrophysics.674: A1.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/202243940.Consultat el 2024-11-06.
  9. ↑ 9,0 9,1 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
  10. ↑ mu. Llaura -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  11. ↑ Soubiran, C.; Creevey, O. L.; Lagarde, N.; Brouillet, N.(2024).«Gaia FGK benchmark stars: Fonamental Teff and log g of the third versió».Astronomy and Astrophysics.682: A145.ISSN 0004-6361.doi:10.1051/0004-6361/202347136. Nota: Vore VizieR catalog
  12. ↑ Naming of Exoplanets (IAU)
  13. ↑ Butler, R. Paul; Tinney, C. G.; Marcy, Geoffrey W.; Jones, Hugh R. A.; Penny, Alan J.; Apps, Kevin(2001).«Two New Planets from the Anglo-Australian Planet Search».The Astrophysical Journal.555(1): 410 – 417.doi:10.1086/321467.
  14. ↑ Pepe, F.; Correia, A. C. M.; Major, M.; Tamuz, O.; Couetdic, J.; Benz, W.; Bertaux, J.-L.; Bouchy, F.; Laskar, J.; Lovis, C.; Naef, D.; Queloz, D.; Sants, N. C.; Sivan, J.-P.; Sosnowska, D.; Udry, S.(2007).«The HARPS search for southern extra-solar planets. VIII. μ Arae, a system with four planets».Astronomy and Astrophysics.462(2): 769 – 776.doi:10.1051/0004-6361:20066194.
  15. ↑ de Mello, G. F. Porte; del Peloso, E. F.; Ghezzi, L.(2006).«Astrobiologically interesting stars within 10 parsecs of the Sun».Astrobiology.6(2): 308–331.doi:10.1089/ast.2006.6.308.
  16. ↑ 41 Arae (Solstation)
  17. ↑ Naef, Dominique; Major, Michel; Lo Curto, Gaspare; Bouchy, François(2010).«The HARPS Search for Southern Extrasolar Planets XXIII. 8 Planetary Companions to Low-activity Solar-type Stars».Astronomy and Astrophysics.523: A15.doi:10.1051/0004-6361/200913616.
  18. ↑ Sahlmann, J.; Lazorenko, P. F.; Ségransan, D.; Astudillo-Defru, N.(2016).«The mass of planet GJ 676A b from ground-based astrometry».Astronomy and Astrophysics.595: A77.doi:10.1051/0004-6361/201628854.
  19. ↑ Feng, Fabo; Butler, R. Paul(2022).«3D Selection of 167 Substellar Companions to Nearby Stars».The Astrophysical Journal Supplement Séries.262(21): 21.doi:10.3847/1538-4365/ac7i57.
  20. ↑ V* V870 Llaura - Eclipsing binary of W UMa type (SIMBAD).
  21. ↑ Salazar, Doris Elen. «Cosmic 'Yardstick' Measures Distance to One of Universe's Oldest Objects». Space.com. Consultat el 5 d'abril de 2018.
  22. ↑ Muno, Michael P.; Clark, J. Simon; Crowther, Paul A.; Dougherty, Siguen M.(2006).«A Neutron Star with a Massive Progenitor in Westerlund 1».Astrophysical Journal Letters.636(1): L41.doi:10.1086/499776.
  23. ↑ Welsh, B.Y.; Sallmen, S.; Jelinsky, S.; Lallement, R.(2003).«The RCW 114 nebula: An old supernova remnant or a WR wind-blown bubble?».Astronomy and Astrophysics.403: 605-611.Consultat el 21 de setembre de 2021.
  24. ↑ Kim, I.-J.; Min, K.-W.; Seon, K.-I ; Han, W.; Edelstein, J.(2010).«C IV Emission-Line Detection of the Supernova Remnant RCW 114».The Astrophysical Journal.709(2): 823-831.Consultat el 21 de setembre de 2021.
  25. ↑ 25,0 25,1 van Leeuwen, F.(November 2007).«Validation of the new Hipparcos reduction».Astronomy and Astrophysics.474(2): 653–64.doi:10.1051/0004-6361:20078357.
  26. ↑ Meilland, A.; Stee, Ph.; Chesneau, O.; Jones, C.(2009).«VLTI/MIDI observations of 7 classical Be stars».Astronomy and Astrophysics.505(2): 687–93.doi:10.1051/0004-6361/200911960.
  27. ↑ 27,0 27,1 Meilland, A.(March 2007).«First direct detection of a Keplerian rotating disk around the Be star α Arae using AMBER/VLTI».Astronomy and Astrophysics.464(1): 59–71.doi:10.1051/0004-6361:20064848.
  28. ↑ (2005).«First VLTI/MIDI observations of a Be star: Alpha Arae».Astronomy and Astrophysics.435(1): 275–287.doi:10.1051/0004-6361:20041954.
  29. ↑ Thompson, Mark (2013). A Down to Earth Guide to the Cosmos, Random House. ISBN 978-1-4481-2691-0.
  30. ↑ De Medeiros, J. R.; Udry, S.; Burki, G.; Major, M.(November 2002).«A catalog of rotational and radial velocities for evolved stars. II. Ib supergiant stars».Astronomy and Astrophysics.395: 97–98.doi:10.1051/0004-6361:20021214.
  31. ↑ Kaler, James B.. «BETA ARA (Beta Arae)». Stars. University of Illinois. Consultat el 2016-09-17.
  32. ↑ «Estrela Cervantes – En el cel hi ha una estrela del nom de la qual podràs acordar-te…». estrellacervantes.es. Consultat el 3 de juny de 2016.