Westerlund 1-26
Westerlund 1-26 (també coneguda com Westerlund 1 BKS A o Westerlund 1 BKS AS, a voltes abreviada com W26 i W1-26; abreviatura estàndar Wd 1-26) és una estrela hipergigante roja que es troba dins del cúmul estelar Westerlund 1. És una de les estreles més grans conegudes. Té aproximadament 2544 ràdios solars en la seua màxima estimació aixina que possiblement siga 1530 Radis Solars. Va ser descoberta per l'astrònom Bengt Westerlund en 1961.
Des del seu descobriment, Westerlund 1-26 ha segut coneguda com una poderosa font d'ones de ràdio. Les seues propietats físiques no es coneixen be, per la distància interestelar entre la Terra i el cúmul. La seua forta emissió de radi conduïx a diferents estimacions del seu tamany. Pero estimacions precises donen un radi dins entre els 1500 radis solars. No obstant, quan es va prendre este tipo d'escala, els primers càlculs li varen prendre un radi aproximat de 2500 radis solars.
Westerlund 1-26 es classifica com hipergigante lluminosa, ocupant el cantó superior dreta del diagrama Hertzsprung-Russell. En una temperatura en la seua superfície aproximadament d'uns 3000 K, és una hipergigante relativament jove, emetent principalment energia infrarroja de l'espectre. També mostra una enorme pèrdua de massa de material considerable, lo que sugerix que pot evolucionar en una estrela Wolf-Rayet.
Westerlund 1-26 s'ha vist com una estrela que canvia el seu tipo d'espectre durant varis periodos, pero no s'ha vist canviar la seua lluminositat, diferència d'atres estreles. Una possibilitat és que la desaparició de la pols solament passa per una llongitut d'ona en particular en l'espectre, lo que permet que solament el color que és visible siga visible per periodos mentres que dit lluentor desapareix quan este queda bloquejat. Pero si no canvia la seua lluminositat, serà la primera estrela variable descoberta del seu tipo.
En octubre de 2013, els astrònoms usant el Observatori Telescòpic Jagant Europeu Austral (VST) varen descobrir que Westerlund 1-26 està rodejada per un núvol lluent ionizada de hidrogen. Esta és la primera "nebulosa ionizada" que s'ha descobert al voltant d'una estrela jaganta roja. La nebulosa s'estén 1,3 parsecs al voltant de l'estrela i conté un material considerable, en una temperatura de 800 K. Per estranya que semble, la nebulosa és molt similar a la de Sanduleak -69° 202a ans que explotara com la SN 1987A.[1]
Referències
- ↑ «Surprise Cloud Around Vast Star», ESO Picture of the Week. Consultat el 15 d'octubre de 2013.
Clark, J. S.; Ritchie, B. W.; Negueruela, I.; Crowther, P. A.; Damineli, A.; Jablonski, F. J.; Langer, N. (2011). "A VLT/FLAMES survey for massive binaries in Westerlund 1". Astronomy & Astrophysics 531:
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Westerlund 1-26» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.