Anar al contingut

Anex:Països membres de la Mancomunidad de Nacions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Països membres de la Mancomunidad de Nacions.

Actualment els països membres de la Mancomunidad de Nacions són un total de 56 països i estan distribuïts per tots els continents de la següent forma: tres en Europa; tretze en Amèrica; onze en Oceania; huit en Àsia; i, veintiuno en Àfrica. Segons la seua forma de govern, quinze d'ells són regnes de la Mancomunidad, el cap de la qual d'Estat és el rei Carlos III del Regne Unit, atres cinc països són monarquies en els seus propis monarques independents i el restant, trentassís, són repúbliques.

Membres actuals

[editar | editar còdic]
Forma de govern
  •  Jefatura d'Estat de Carlos III del Regne Unit
  •  Monarquia independent
  •  República
    • País Continent Ingrés Superfície (km²) Població (2021)[1] Capital Canvi de règim Suspensió o
    retir temporal
    1 Archiu:Flag of Antigua y Barbuda.png Amèrica 1981 443 99.175 Saint John's - -
    2 Archiu:Flag of Austràlia.png Oceania 1931 7.741.220 25.809.973 Canberra - -
    [[Image:Plantilla:Bandera/Austràlia|border|20px|Austràlia]] Territoris externs[2] 1931 605 4.549 - -
    3 Archiu:Flag of Bahames.png Amèrica 1973 13.880 352.655 Nassau - -
    4 Archiu:Flag of Bangladés.png Àsia 1973 148.460 164.098.818 Daca - -
    5 Archiu:Flag of Barbados.png Amèrica 1966 430 301.865 Bridgetown (1966-2021)[3] -
    6 Amèrica 1981 22.966 405.633 Belmopan - -
    7 Àfrica 1966 581.730 2.350.667 Gaborone - -
    8 Archiu:Flag of Brunei.png Àsia 1984 5.765 471.103 Bandar Seri Begawan - -
    9 Archiu:Flag of Camerún.png Àfrica 1995 475.440 28.524.175 Yaundé - -
    10 Archiu:Flag of Canadà.png Amèrica 1931 9.984.670 37.943.231 Ottawa - -
    11 Archiu:Flag of Chipre.png Europa 1961 9.251 1.281.506 Nicòsia - -
    12 Amèrica 1978 751 74.584 Roseau - -
    13 Archiu:Flag of Fiji.png Oceania 1970 18.274 939.535 Suva (1970-1987)[4] Retirat (1987-1997)[5]
    Suspés (2000-2001)[6]
    14 Àfrica 2022 267.667 2.301.000 Libreville - -
    15 Archiu:Flag of Gàmbia.png Àfrica 1965 11.300 2.221.301 Banjul (1965-1970)[7] Retirat (2013-2018)[8][9][10]
    16 Àfrica 1957 238.533 32.372.889 Acra - -
    17 Archiu:Flag of Granada.png Amèrica 1974 344 113.570 Saint George - -
    18 Archiu:Flag of Guyana.png Amèrica 1966 214.969 787.971 Georgetown - -
    19 Archiu:Flag of Índia.png Àsia 1947 3.287.263 1.339.330.514 Nova Delhi (1947-1950)[11] -
    20 Amèrica 1962 10.991 2.816.602 Kingston - -
    21 Archiu:Flag of Kènia.png Àfrica 1963 580.367 54.685.051 Nairobi (1963-1964)[12] -
    22 Archiu:Flag of Kiribati.png Oceania 1979 811 113.001 Tarawa - -
    23 Archiu:Flag of Lesotho.png Àfrica 1966 30.355 2.177.740 Maseru - -
    24 Archiu:Flag of Malaui.png Àfrica 1964 118.484 20.308.502 Lilongüe - -
    25 Archiu:Flag of Malàsia.png Àsia 1957 329.847 33.519.406 Kuala Lumpur (1957-1963)[13] -
    26 Archiu:Flag of Maldives.png Àsia 1982 298 390.669 Malé - Retirat (2016-2020)[14][15][16]
    27 Archiu:Flag of Malta.png Europa 1964 316 460.891 La Valeta (1964-1974)[17] -
    28 Archiu:Flag of Maurici.png Àfrica 1968 2.040 1.386.129 Port Louis (1968-1992)[18] -
    29 Archiu:Flag of Moçambic.png Àfrica 1995 799.380 30.888.034 Maputo - -
    30 Archiu:Flag of Namíbia.png Àfrica 1990 824.292 2.678.191 Windhoek - -
    31 Archiu:Flag of Nauru.png Oceania 1968 21 9.770 Yaren - -
    32 Archiu:Flag of Nigèria.png Àfrica 1960 923.768 219.463.862 Abuja (1960-1963)[19] Suspés (1995-1999)[20]
    33 Archiu:Flag of Nova Zelanda.png Oceania 1931 268.838 4.991.442 Wellington - -
    [[Image:Plantilla:Bandera/Nova Zelanda|border|20px|Nova Zelanda]] Regne de Nova Zelanda[21] 1931 508 11.974 - -
    34 Àsia 1947 796.095 238.181.034 Islamabat (1947-1956)[22] Retirat (1972-1989)[23]
    Suspés (1999-2004)[24]
    Suspés (2007-2008)[25]
    35 Archiu:Flag of Papúa Nueva Guinea.png Oceania 1975 462.840 7.399.757 Port Moresby - -
    36 Archiu:Flag of Regne Unit.png Europa 1931 243.610 67.081.000 Londres - -
    [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Territoris britànics d'ultramar[26] 1931 18.448 312.966 - -
    [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Dependència de la Corona britànica[27] 1931 766 259.705 - -
    37 Archiu:Flag of Ruanda.png Àfrica 2009 26.338 12.943.132 Kigali - -
    38 Archiu:Flag of Illes Salomón.png Oceania 1978 28.896 690.598 Honiara - -
    39 Archiu:Flag of Samoa.png Oceania 1970 2.831 204.898 Apia - -
    40 Archiu:Flag of Sant Cristóbal i Nieves.png Amèrica 1983 261 54.149 Basseterre - -
    41 Archiu:Flag of Sant Vicente i les Granadines.png Amèrica 1979 389 101.145 Kingstown - -
    42 Archiu:Flag of Santa Lucía.png Amèrica 1979 616 166.637 Castries - -
    43 Archiu:Flag of Seychelles.png Àfrica 1976 455 96.387 Victoria - -
    44 Archiu:Flag of Sierra Leona.png Àfrica 1961 71.740 6.807.277 Freetown (1961-1971)[28] -
    45 Archiu:Flag of Singapur.png Àsia 1966 719 5.866.139 Singapur (1963-1965)[29] -
    46 Archiu:Flag of Sri Lanka.png Àsia 1948 65.610 23.044.123 Sri Jayawardenapura Kotte (1948-1972)[30] -
    47 Archiu:Flag of Swazilàndia.png Àfrica 1968 17.364 1.113.276 Mbabane - -
    48 Archiu:Flag of Suràfrica.png Àfrica 1931 1.219.090 56.978.635 Ciutat de la Veta
    Pretòria
    Bloemfontein     		(1910-1961)[31] Retirat (1961-1994)[32]
    49 Archiu:Flag of Tanzània.png Àfrica 1964 947.300 62.092.761 Dodoma - -
    50 Archiu:Flag of Togo.png Àfrica 2022 8.492.333 Lomé - -
    51 Archiu:Flag of Tonga.png Oceania 1970 747 105.780 Nukuʻalofa - -
    52 Archiu:Flag of Trinitat i Tobago.png Amèrica 1962 5.128 1.221.047 Port Espanya (1962-1976)[33] -
    53 Archiu:Flag of Tuvalu.png Oceania 1978 26 11.448 Funafuti - -
    54 Archiu:Flag of Uganda.png Àfrica 1962 241.038 44.712.143 Kampala (1962-1963)[34] -
    55 Archiu:Flag of Vanuatu.png Oceania 1980 12.189 303.009 Port Vila - -
    56 Archiu:Flag of Zàmbia.png Àfrica 1964 752.618 19.077.816 Lusaka - -

    Antics membres

    [editar | editar còdic]
    País Continent Ingrés Retirada Motive
    Archiu:Flag of Irlanda.png Europa 1931 1949 l'Estat Lliure Irlandés va ser un domini britànic fins a 1937 quan es va transformar en la República d'Irlanda. Finalment en 1948 es varen iniciar els tràmits per a abandonar la Mancomunidad que es va formalisar un any despuix.
    Archiu:Flag of Terranova.png Amèrica 1931 1949 El Domini de Terranova va formar part com estat membre fins que es va integrar en Canadà.
    Archiu:Flag of Tanganica.png Àfrica 1961 1964 Abdós estats es varen independisar del Regne Unit i varen ingressar en la Mancomunidad. En 1964 abdós es varen fusionar per a formar l'actual Tanzània que seguix sent membre de la Mancomunidad.
    Archiu:Flag of Zanzíbar.png 1963
    Archiu:Flag of Zimbabue.png Àfrica 1980 2003 Es va integrar des de la seua independència en 1980. Va ser suspés en 2002 com a mida contra el règim de Robert Mugabe[35]. Es va retirar en 2003. Actualment el president Emmerson Mnangagwa ha iniciat els tràmits per a reincorporar-se[36]

    Notes

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ Senyes de superfície i població consultats [1];actualisats en juliol de 2021
    2. ↑ Compost per Illes Ashmore i Cartier; Isla de Navidad; Islas Cocos; Illes de la Mar del Coral; illa Norfolk; i, les Illes Heard i McDonald.
    3. ↑ En novembre de 2020 Barbados va anunciar que planeja convertir-se en república, reemplaçant a la reina com a cap d'estat per a novembre de 2021.
    4. ↑ Monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de nacions
    5. ↑ El govern militar de Fiji va anunciar la seua retirada de la Commonwealth en convertir-se en repúblicahttps://elpais.com/diari/1987/09/28/internacional/559782014_850215.html
    6. ↑ Com a conseqüència del colp d'Estat de l'any 2000
    7. ↑ Gàmbia, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de nacions
    8. ↑ «Gàmbia quits the Commonwealth» (en inglés). Guardian News and Mija Limited. Consultat el 14 d'octubre de 2013. «"The government has withdrawn its membership of the British Commonwealth and decided that the Gàmbia will never be a member of any neo-colonial institution and will never be a party to any institution that represents an extensió of colonialism," the statement said.»
    9. ↑ The Gàmbia: UK 'very pleased' about Commonwealth return, BBC.
    10. ↑ The Gàmbia presents formal application to re-join the Commonwealth (Mija Release), The Commonwealth (23 de giner de 2018). Recuperate le 24 de giner de 2018.
    11. ↑ Unió de l'Índia, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de nacions
    12. ↑ Domini de Kènia, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de nacions
    13. ↑ Estat sobirà conegut com la Federació Malaya
    14. ↑ «Secretary-General statement on Maldives decisió to leave the Commonwealth» (en anglés). Consultat el 13 d'octubre de 2016.
    15. ↑ «[2]». Consultat el 17 de giner de 2020.
    16. ↑ https://www.lavanguardia.com/politica/20181119/453036773288/maldivas-aprova-reincorporar-se-a-la-commonwealth.html
    17. ↑ Estat de Malta, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de nacions
    18. ↑ Monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    19. ↑ Federació de Nigèria, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    20. ↑ Suspesa per la falta de drets democràtics de la dictadura de Sani Abacha.https://elpais.com/diari/1995/11/13/internacional/816217204_850215.html
    21. ↑ Compost per les Islas Cook; Niue; i, Tokelau.
    22. ↑ Federació de Pakistan, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    23. ↑ Es va retirar com a protesta pel reconeiximent que va fer la Commonwealth de la separació de Bangladés de Pakistan en 1971
    24. ↑ Suspesa en triumfar un colp d'Estat en el país dirigit pel general Pervez Musharraf https://elpais.com/diari/1999/10/19/internacional/940284003_850215.html
    25. ↑ Suspesa novament per mantindre l'estat d'excepció https://www.abc.es/internacional/abci-commonwealth-suspén-pakistan-mantindre-estat-excepció-200711220300-1641398185512_notícia.html
    26. ↑ Composta per Acrotiri i Dhekelia; Anguilla; Bermudes; Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur; Illes Caiman; Illes Malvines; Illes Pitcairn; Islas Turcas y Caicos; Illes Vérgens Britàniques; Gibraltar; Montserrat; Santa Elena, Ascensió i Tristán de Falca; i, Territori Britànic en l'Oceà Índic.
    27. ↑ Composta per l'Illa de Man; Bailía de Jersey; i, Bailía de Guernsey.
    28. ↑ Domini de Sierra Leona, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    29. ↑ Estat de Singapur, com a estat dins de la Federació Malaya fins a 1965 quan va alcançar l'independència
    30. ↑ Domini de Ceilan, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    31. ↑ Unió Surafricana, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de nacions
    32. ↑ Va renunciar voluntàriament en 1961 despuix de les pressions internacionals per la seua política de apartheid, no obstant va ser readmesa en 1994 despuix de la victòria de Nelson Mandela.
    33. ↑ Trinitat i Tobago, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    34. ↑ Uganda, monarquia parlamentària dins de la Mancomunidad de Nacions
    35. ↑ https://www.lavozdegalicia.es/noticia/internacional/2002/03/19/commonwealth-suspén-zimbabue-eleccions/0003_1013350.htm
    36. ↑ https://www.lavanguardia.com/politica/20180521/443752731343/zimbabue-inicia-el-procés-per a-reincorporar-se-a-la-commonwealth.html

    Referències

    [editar | editar còdic]


    Referències

    [editar | editar còdic]


    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Països_membres_de_la_Mancomunidad_de_Nacions&oldid=866773»