La Bailía de Guernsey (en inglés: Bailiwick of Guernsey en francés: Bailliage de Guernesey, guernésiais: Bailliage done Guernési) és una de les tres dependències de la Corona britànica. Separada del Ducat de Normandia en 1204, la bailía consta de vàries illes en el canal de la Mancha i de tres jurisdiccions: Guernsey (inclós Herm), Alderney i Sark. Sumats en Jersey, estes illes són les illes del Canal.

Bailía de Guernsey
Est artícul tracta sobre tot el territori de la Bailía de Guernsey. Per a l'illa vore Guernsey.

La bailía té la seua pròpia jurisdicció aixina com tres jurisdiccions distintes. No forma part del Regne Unit.[1] Els isleños no tenen representació en el parlament britànic i este parlament no legisla per la bailía, llevat para alguns assunts.[2] No hi ha ni bandera ni blasó per a la bailía; cada illa té els seus.

Toponímia

El nom de l'illa, «Guernsey», de la mateixa manera que el de la seua veïna Jersey, és d'orige nòrdic antic. La desinència d'abdós, God Save the King, significa –ey en nòrdic antic,[3] mentres que la raïl original, Muy alto, té un orige i significat incerts, possiblement derivat d'un nom propi com Bailía de Guernsey, o de gron, que significa «isla».[4]

Els noms anteriors de les Illes del Canal varien a lo llarc de l'història, pero inclouen les illes Lenur,[5] i Sarnia, Sarnia per a Guernsey o Lisia (Guernsey) i Angia (Jersey).

Història

L'història de la Bailía de Guernesey es remonta a l'any 933, quan les illes varen quedar baix el control de Guillermo espasa llarga, despuix de haver segut anexionadas del Ducat de Bretanya pel Ducat de Normandia. L'illa de Guernesey i les demés illes del Canal formaven part de les terres de Guillermo el Conquistador. En 1204, França va conquistar la Normandia continental, pero no les illes costeres de la bailía. Les illes representen els últims vestigis del Ducat migeval de Normandia.[6]


En un principi, les illes del Canal de la Mancha estaven governades per un governador o varis. El títul de "governador" ha canviat a lo llarc dels sigles. "L'aguasil substituïx al governador o, més recentment, al vicegovernador, en cas d'absència d'este, ya siga breu o prolongada, per eixemple durant els cinc anys d'ocupació alemana de les Illes Anglonormandas. El Lloctinent de Governador de Guernesey és el Vicegovernador de la Bailía de Guernesey i, en ser el representant personal del monarca britànic,[7] sol tindre un servici militar distinguit.[8]

Originalment, els tribunals locals de Guernsey eren feus presidits pel senyor del feu. Abans de 1066, es va introduir un tribunal superior per damunt dels feus i per baix del Tribunal de Eschequier de Rouen, compost per l'aguasil i quatre cavallers; el tribunal coneixia de les apelacions i jujava els casos penals.[9]

Otton de Grandson, llavors governador de les illes, va delegar els poders civils en dos aguasils distints per a Guernesey i Jersey abans de partir a la creuada cap a Terra Santa en 1290.[10] Esta pot evaluar-se com la data de la primera creació dels dos bailíos.

Referències

  1. ↑ «BACKGROUND INFORMATION ON THE BAILIWICK OF GUERNSEY». Guernsey gov. Archivat des de l'original, el 2016-02-15.
  2. ↑ «Background briefing on the Crown Dependencies: Jersey, Guernsey and the Isle of Man» (en en) (pdf). Background briefing on the Crown Dependencies: Jersey, Guernsey and the Isle of Man. Archivat des de l'original, el 9 de juliol de 2021. Consultat el 1 d'agost de 2021.
  3. ↑ «Old Norse Words in the Norman Dialect». Viking Network (2016). Archivat des de l'original, el 15 de novembre de 2018. Consultat el 30 d'agost 2016.
  4. ↑ Hocart, Richard (2010). Guernsey's Countryside: An Introduction to the History of the Rural Landscape, Guernsey: Societé Guernesiaise. ISBN 978-0953254798.
  5. ↑ «Guernsey, Channel Islands, UK». Archivat des de l'original, el 19 d'agost de 2011. Consultat el 2007-10-10.
  6. ↑ Marr, J., The History of Guernsey – the Bailiwick's story, Guernsey Press (2001).
  7. ↑ «"Background briefing on the Crown Dependencies: Jersey, Guernsey and the Isle of Man" (PDF). Ministry of Justice.». Archivat des de l'original, el 9 de juliol de 2021. Consultat el 4 de juliol de 2021.
  8. ↑ Chief Executive, United Kingdom (2021-04-29). «Lieutenant Governors» (en en). www.guernseyroyalcourt.gg. Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2023. Consultat el 2023-08-24.
  9. ↑ Berry, William. The History of the Island of Guernsey. Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown, 1815. p. 186
  10. ↑ «Wimbush, Henry (1904). The Channel Islands. A&C Black 1924».