Anar al contingut

Anacamptis palustris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anacamptis palustris (Anacamptis palustris)

Anacamptis palustris és una espècie d'orquídea inclosa en el gènero Anacamptis. Es distribuïx principalment pel Mediterràneu.

Descripció

Espècie d'hàbit terrestre. Les fulles, oblongas i en una llongitut de 5 cm, sorgixen des dels nòduls o tubèrculs subterràneus. Estos tenen un tamany màxim de 6 cm i són redons.

Les inflorescències, que són erectes en mechó oblonga a cilíndrica, ixen de la roseta basal de fulls estant cobert el brot en 1/3 per una bràctea color vert clar.
Presenta una densa floració en flors menudes. Els tres sàpia-hos són iguals en tamany estant soldats convergents cap al centre i formant una espècie de caixco que cobrix la columna. Els sépals presenten un color púrpura uniforme en el fes i de color púrpura intens en el envés.
El labelo descolla baix del caixco 2/3 parts, és de color púrpura intens en zona blanca en taques i punts púrpures intensos. El labelo presenta una indentación en l'extrem de la part inferior en dos lòbuls laterals més amples i l'apèndix intermig més estret i descollant poc més. Els dos lòbuls, un a cada costat en la part inferior, estan llaugerament estovats cap a fòra i divergents.
Florix d'abril fins a juny. El color pot variar des del blanc a diferents tons de rosa.

la polinisació és entomófila pels himenòpters del gènero Bombus (Apidae).

Distribució i hàbitat

Esta espècie es troba per la conca del Mediterràneu, en l'Europa central i septentrional: encara que les seues àrees de distribució estan molt fragmentades s'estenen des d'Espanya a l'oest fins a Anatolia i Rússia per l'est, de Noruega i Suècia pel nort fins a Tunis pel sur.
En Itàlia es conten en chicotetes poblacions, en Friuli-Venècia Julia, Veneto, Emilia-Romagna, Toscana, Lazio, Molise, Campània, Puglia i Basilicata.

La subespècie "robusta" és nativa de l'àrea del Mediterràneu occidental, i solament es troba en tres llocs en el món: en l'Albufera de Mallorca, i en dos localitats d'Argèlia i Marroc. La població mallorquina s'estima en uns 1300 eixemplars, dels quals uns 400 es troben dins de l'àmbit del parc natural de la Albufera i les atres 900 es troben fòra, en la zona de Són Bosc.

Davant l'intent de construcció d'un camp de gòlf en Sò Bosc, el GOB inicia una campanya[1][2][3][4][5] per a evitar la construcció i aixina protegir l'únic lloc d'Europa a on creix esta espècie.
El seu hàbitat natural són els pantans i prats humits a la llum solar directa o mija ombra, a una altitut de 0 a 500 m s. n. m.

Taxonomia

Descrita en el 1786 com Orchis palustris pel botànic holandés Nikolaus Joseph von Jacquin, recentment ha segut assignada al gènero Anacamptis.[6]

Etimologia

Anacamptis: nom genèric que deriva de la paraula grega ανακάμτειν 'anakamptein', que significa 'doblat cap a avant'.


palustris: epítet latino que significa "palustre"

El número cromosòmic de Anacamptis palustris és 2n=36.

Subespècies

  • Anacamptis palustris subsp. elegans (Heuffel) R.M.Bateman& A.Pridgeon & M.W.Chase
  • Anacamptis palustris subsp. robusta (T.Stephenson) R.M.Bateman &A.Pridgeon & M.W.Chase

Híbrits

  • Anacamptis × duquesnei (A. palustris × A. pyramidalis)

També són descrits híbrits en atres gèneros de Orchidinae entre els quals:

  • × Serapicamptis (Anacamptis × Serapias)
  • × Serapicamptis mutata (I.G.Camus) J.M.H.Shaw, 2005 ([A. palustris × S. neglecta)

Hi ha una espècie molt similar, es pot confondre en el congenere A. laxiflora en el que compartix l'hàbitat. Es diferencia pel color més clar de les seues flors i per la forma del labelo, que té el lòbul mijà més llarc que els laterals.

Sinonímia
  • (1787) Orchis palustris Jacq.
  • (1826) Orchis mediterranea Guss
  • (1844) Orchis laxiflora "var. palustris" (Jacq.) W.D.J. Koch
  • (1894) Orchis laxiflora "subsp. palustris" (Jacq.) Bonnier & Layens
  • (1931) Orchis palustris "var. robusta" T. Stephenson
  • (1932) Orchis palustris "var. mediterranea" (Guss.) Schltr.
  • (1969) Orchis palustris "subsp. mediterranea" (Guss.) Malag comb. inval.
  • (1976) Orchis robusta (T. Stephenson) Gölz & H.R. Reinhard
  • (1980) Orchis laxiflora "subsp. robusta" (T. Stephenson) H. Sund
  • (1987) Orchis laxiflora "var. mediterranea" (Guss.) D. Rivera & López Vélez
  • (1997) Anacamptis palustris (Jacq.) R.M. Bateman, Pridgeon & M.W. Chase
  • (1997) Anacamptis palustris "subsp. robusta" (T. Stephenson) R.M. Bateman, Pridgeon & M.W. Chase
  • (2003) Anacamptis robusta (T. Stephenson) R.M. Bateman[7]

Etimologia

El nom científic Anacamptis deriva de la paraula grega ανακάμτειν 'anakamptein', que significa 'doblat cap a avant'. L'epítet palustris fa referència a que es troba en zona de praderies inundables.

Usos medicinals

La farina dels seus tubèrculs anomenada salep és molt nutritiva i demulcente. S'usa en dietes especials de convalescents i chiquets. És molt rica en mucílac i forma una demulcente i suau gelatina que s'usa per al canal gastrointestinal irritat. Una part de farina en cinquanta parts d'aigua són suficients per a formar la gelatina. El tubèrcul per a preparar la farina deu ser recolectat quan la planta està recent seca despuix de la floració i quan ha soltat les llavors.cita requerida

Referències

Bibliografia

  • Conti F., Manzi A. & Pedrotti F., Llibre rosso delle piante d'Itàlia, Roma, Ministero dell'Ambiente, WWF Itàlia, Società Botanica Italiana, 1992. ISBN
  • Bateman R.M.. Molecular phylogenetics and evolution of Orchidinae and selected Habenariinae (Orchidaceae). Bot. J. Linn. Soc. 2003; 142(1): 1-40.
  • The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. Serapicamptis in World checklist of selected plant families
  • Delforge P., Orchids of Europe, North Africa And the Middle East, Timber Press, 2006. ISBN 0-88192-754-6
  • GIRS, Orchidee d'Itàlia. Guida alle orchidee spontanee, Cornaredo (EL MEU), Il Castello, 2009. ISBN 978-88-8039-891-2
  • Leroy-Terquem, Gerald and Jean Parisot. Orchids: Care and Cultivation. London: Cassel Publishers Ltd., 1991.
  • Schoser, Gustav. Orchid Growing Basics. New York: Sterling Publishing Co., Inc., 1993.
  • White, Judy. Taylor’s Guide to Orchids. Frances Tenenbaum, Séries Editor. New York: Houghton-Mifflin, 1996.
  • The Illustrated Encyclopedia of Orchids by Alec Pridgeon. Published by the Timber Press.
  • The Manual Of Cultivated Orchid Species By Bechtel, Cribb and Launert, Published by The MIT Press.
  • Williams, N. H. 1972. A reconsideration of Ada and the glumaceous brassias. Brittonia 24: 93–110.
  • L. Watson, M. J. Dallwitz, The Families of Flowering Plants, Orchidaceae Juss.

Enllaços externs