Altar dels Dotze Deus
El Altar dels Dotze Deus (en griego: Βωμός των Δώδεκα Θεών, romanizado: Bomós ton Dódeka Theón) era un altar i santuari, situat en el cantó noroest del Àgora d'Atenes, prop del Temple de Llaures.[1] Estava dedicat als dotze deus adorats en l'Antiga Grècia: Zeus, Hera, Poseidón, Deméter, Hestia, Apolo, Artemisa, Hefesto, Atenea, Llaures, Afrodita i Hermes.[2] Era el punt zero, des del que es medien les distàncies en la polis d'Atenes, ademés d'un lloc de súplica i refugi.
Història
L'altar original va ser erigit en 522/521 a. C. per Pisístrato (fill d'Hipias i net del tirà Pisístrato). L'associació en els Pisistrátidas està atestada per Tucídides: Pisístrato, en la seua calitat d'arcont havia dedicat l'altar als dotze deus, pero l'inscripció va ser borrada ulteriorment pels atenienses.[3] Va ser reconstruït prop 425 a. C. per a reparar el dany sofrit en l'invasió persa de 480/479 a. C.[4]
L'altar va ser un dels pocs monuments permesos en l'interior de l'Àgora i va servir com a fita zero o centre de la ciutat.[5] [6] Heródoto, el historiador del V, diu que la distància des d'Heliópolis (Egipte) a la mar és similar a la distància des de l'Altar dels Dotze Deus al temple de Zeus Olímpic en Pisa (Grècia).[7]
Era célebre en l'antiguetat com a asil i refugi de suplicantes. Per eixemple, en 519 a. C., els embaixadors de la ciutat de Platea varen solicitar ajuda a Atenes contra Tebas en este altar.[8] D'igual modo, en l'any 431 a. C., com a resultat d'acusacions de malversació de fondos públics que implicaven a Pericles i a Fidias, alguns ajudants de Fidias es varen assentar com suplicantes davant l'altar.[9] I, poc abans de la seua eixecució en Atenes (circa 355 a. C.), el general ateniense Calístrato de Afidnas es va refugiar en ell.[10]
Descripció
L'ubicació exacta de l'altar, dins de l'àgora, no està especificada en les fonts antigues. No obstant, les excavacions de 1891 i 1934 (l'excavació nortamericana de l'Àgora) indiquen el sur de la via férrea Atenes-El Pireo (ISAP), a on es va produir la troballa del cantó suroest de la paret del recint de l'altar, baix els estrats bizantino i romà.[11]
L'altar estava situat en la partix nort de l'Àgora, a lo llarc de la Via Panatenaica. Era rectangular i de pedra calcàrea. Estava rodejat per un períbolo o santuari entancat. A l'oest de l'altar es trobava l'Estoa de Zeus i al sur, en época romana, el Temple de Llaures.[5] Sobreviu la base de marbre per a una estàtua de bronze, en una inscripció que diu:[6]
Tant els fonaments com les parts superiors de l'altar han segut excavats des de 1934. Els restants es troben just al sur de la Llínea 1 1 del Metro d'Atenes, que travessa la partix nort de la zona arqueològica de l'Àgora. No obstant, la major part de l'altar es troba baix la llínea de metro.[5] Atres restants de l'altar varen ser descoberts per arqueòlecs grecs en 2011, quan les vies del tren varen ser retirades temporalment per obres de manteniment.[12] Despuix d'una disputa llegal, l'altar va ser enterrat de nou en agost de 2011.[13]
Referències
- ↑ Suzanne, Bernard. «Map of the Agora of Athens in Socrates and Plat's clave» (en anglés). Plat and his dialogues. Consultat el 26 de març de 2009.
- ↑ Garland, Robert (1992). Introducing New Gods: The Politics of Athenian Religió (en en), Cornell University Press, pp. 41. ISBN 9780801427664. Consultat el 2024-08-07.
- ↑ Tucídides: Història de la Guerra del Peloponeso, [1]
- ↑ «Athens, Altar of the 12 Gods (Building)» (en anglés). Perseus.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Altar of the Twelve Gods sees the light» (en en). Ekathimerini (2011-02-17). Consultat el 2024-08-07.
- ↑ 6,0 6,1 «Agora Monument: Altar of the Twelve Gods» (en anglés). ASCSA.net. American School of Classical Studies at Athens. Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2022. Consultat el 10 de juny de 2014.
- ↑ Heródoto: Històries, 2.7.1.
- ↑ Heródoto: Històries, 6.108.4.
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica, [2]
- ↑ Licurgo: Contra Leócrates, 1.93.
- ↑ Crosby, Margaret. The Altar of the Twelve Gods in Athens (en en), American School of Classical Studies at Athens, pp. 82-103. ISBN 978-0-87661-508-9. Consultat el 2024-08-07.
- ↑ Altar of the Twelve Gods sees the light, 2011-02-17. ekathimerini.com.
- ↑ Railway works halted until August, 2011-05-02. ekathimerini.com.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altar de los Doce Dioses» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.