Anar al contingut

Altar dels Dotze Deus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Altar dels Dotze Deus

El Altar dels Dotze Deus (en griego: Βωμός των Δώδεκα Θεών, romanizado: Bomós ton Dódeka Theón) era un altar i santuari, situat en el cantó noroest del Àgora d'Atenes, prop del Temple de Llaures.[1] Estava dedicat als dotze deus adorats en l'Antiga Grècia: Zeus, Hera, Poseidón, Deméter, Hestia, Apolo, Artemisa, Hefesto, Atenea, Llaures, Afrodita i Hermes.[2] Era el punt zero, des del que es medien les distàncies en la polis d'Atenes, ademés d'un lloc de súplica i refugi.

Història

L'altar original va ser erigit en 522/521 a. C. per Pisístrato (fill d'Hipias i net del tirà Pisístrato). L'associació en els Pisistrátidas està atestada per Tucídides: Pisístrato, en la seua calitat d'arcont havia dedicat l'altar als dotze deus, pero l'inscripció va ser borrada ulteriorment pels atenienses.[3] Va ser reconstruït prop 425 a. C. per a reparar el dany sofrit en l'invasió persa de 480/479 a. C.[4]

L'altar va ser un dels pocs monuments permesos en l'interior de l'Àgora i va servir com a fita zero o centre de la ciutat.[5] [6] Heródoto, el historiador del V, diu que la distància des d'Heliópolis (Egipte) a la mar és similar a la distància des de l'Altar dels Dotze Deus al temple de Zeus Olímpic en Pisa (Grècia).[7]

Era célebre en l'antiguetat com a asil i refugi de suplicantes. Per eixemple, en 519 a. C., els embaixadors de la ciutat de Platea varen solicitar ajuda a Atenes contra Tebas en este altar.[8] D'igual modo, en l'any 431 a. C., com a resultat d'acusacions de malversació de fondos públics que implicaven a Pericles i a Fidias, alguns ajudants de Fidias es varen assentar com suplicantes davant l'altar.[9] I, poc abans de la seua eixecució en Atenes (circa 355 a. C.), el general ateniense Calístrato de Afidnas es va refugiar en ell.[10]

Descripció

L'ubicació exacta de l'altar, dins de l'àgora, no està especificada en les fonts antigues. No obstant, les excavacions de 1891 i 1934 (l'excavació nortamericana de l'Àgora) indiquen el sur de la via férrea Atenes-El Pireo (ISAP), a on es va produir la troballa del cantó suroest de la paret del recint de l'altar, baix els estrats bizantino i romà.[11]

L'altar estava situat en la partix nort de l'Àgora, a lo llarc de la Via Panatenaica. Era rectangular i de pedra calcàrea. Estava rodejat per un períbolo o santuari entancat. A l'oest de l'altar es trobava l'Estoa de Zeus i al sur, en época romana, el Temple de Llaures.[5] Sobreviu la base de marbre per a una estàtua de bronze, en una inscripció que diu:[6]

Leagros, fill de Glaukon, va dedicar açò als dotze deus.

Tant els fonaments com les parts superiors de l'altar han segut excavats des de 1934. Els restants es troben just al sur de la Llínea 1 1 del Metro d'Atenes, que travessa la partix nort de la zona arqueològica de l'Àgora. No obstant, la major part de l'altar es troba baix la llínea de metro.[5] Atres restants de l'altar varen ser descoberts per arqueòlecs grecs en 2011, quan les vies del tren varen ser retirades temporalment per obres de manteniment.[12] Despuix d'una disputa llegal, l'altar va ser enterrat de nou en agost de 2011.[13]

Referències

  1. ↑ Suzanne, Bernard. «Map of the Agora of Athens in Socrates and Plat's clave» (en anglés). Plat and his dialogues. Consultat el 26 de març de 2009.
  2. ↑ Garland, Robert (1992). Introducing New Gods: The Politics of Athenian Religió (en en), Cornell University Press, pp. 41. ISBN 9780801427664. Consultat el 2024-08-07.
  3. ↑ Tucídides: Història de la Guerra del Peloponeso, [1]
  4. ↑ «Athens, Altar of the 12 Gods (Building)» (en anglés). Perseus.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Altar of the Twelve Gods sees the light» (en en). Ekathimerini (2011-02-17). Consultat el 2024-08-07.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Agora Monument: Altar of the Twelve Gods» (en anglés). ASCSA.net. American School of Classical Studies at Athens. Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2022. Consultat el 10 de juny de 2014.
  7. ↑ Heródoto: Històries, 2.7.1.
  8. ↑ Heródoto: Històries, 6.108.4.
  9. ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica, [2]
  10. ↑ Licurgo: Contra Leócrates, 1.93.
  11. ↑ Crosby, Margaret. The Altar of the Twelve Gods in Athens (en en), American School of Classical Studies at Athens, pp. 82-103. ISBN 978-0-87661-508-9. Consultat el 2024-08-07.
  12. ↑ Altar of the Twelve Gods sees the light, 2011-02-17. ekathimerini.com.
  13. ↑ Railway works halted until August, 2011-05-02. ekathimerini.com.


Referències