Anar al contingut

Aljup

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Aljibe (desambiguació).
Erro al crear miniatura:
Aljibe àrap en Sorbixques (Almeria, Espanya)

Un aljup (de l'àrap al-yubb, el pou.) és un depòsit subterràneu que servix per a arreplegar i guardar l'aigua de pluja; pot estar excavat en terra o fet d'obra i sol tapar-se en volta.

L'aljup és una cisterna d'orige àrap per a almagasenar aigua, per lo general potable.[1]

El model tradicional àrap és un recipient total o parcialment subterràneu, construït o llaurat i cobert per una volta de canó o llaugerament apuntada o en cúpula de conya, feta de rajola. L'aigua acumulada sol procedir de la pluja arreplegada de les teulades de les cases o de les acolliments de l'entorn canalisades fins a ell. Sol estar construït en rajoles unides en argamasa, en les parets internes recobertes d'una mescla de calç, arena, òxit de ferro, argila roja i resina de lentisco, per a impedir filtracions i la putrefacció de l'aigua que conté. Els moderns aljups són en major freqüència de formigó i, en alguns casos, de rajoleta o un atre revestiment ceràmic.[2] El sistema tradicional per a extraure l'aigua és la polea (una màquina tractora d'acció individual).

Etimologia

El terme aljup ("algibe") prové del àrap hispà a elǧúbb, algúbb, i este de l'àrap clàssic جب, gubb, que significa cisterna, pou o fossa (depòsit).[3][4]

Història

Erro al crear miniatura:
Aljibe del Palau dels Penells, Càceres.
Erro al crear miniatura:
Aljibes oberts en la Alcazaba d'Almeria (X).
Interior de l'aljup del Castell d'Almenara, Espanya (sigles XIV i XV).

En l'antiguetat, en els territoris del Imperi Romà a on el clima era semiárido, com en la península ibèrica i la península itálica, es varen construir grans depòsits subterràneus a on l'aigua de pluja s'anava almagasenant per al seu posterior consum, ben humà o agrícola.[5] Moltes d'estes grans obres hidràuliques continuen apareixent i mostrant les tècniques de l'ingenieria romana,[6] que havia substituït la pedra arenisca utilisada pels grecs per roca calcàrea. Germans menors de les monumentals cisternes varen ser els aljups abovedados que varen substituir als de cobertes planes, adoptant-se a partir de llavors les voltes de canó opus caementicium o formigó de calç. Estes voltes, ademés de ser més barates, permetien salvar llums majors i transmetien espentes horisontals a la part superior dels murs, lo que va fer possible eliminar els diafragmes o riostras interiors, sense perill d'afonament, donant un major esgambi a les cisternes. Esta nova estructura, menys allargada i més ampla i profunda, resulta més racional i econòmica, puix en el mateix volum d'obra de fàbrica es pot almagasenar una major cantitat d'aigua.[3]

En l'antiguetat i l'Edat Mija el aljup va ser en moltes poblacions o barris de les mateixes el prototip de reserva d'aigua de consum, en carir de suficients fonts, aixina va ocórrer per eixemple en el barri del Albaicín de Granada, els diversos models del qual de construcció encara seguixen en us.[7]

Manteniment

Aljibe, Aljub del Adjutori" (Benllóc).
Aljibe colonial en el Riu de la Plata: aljup en el Cabildo de Buenos Aires.

El manteniment ha de fer-se per lo general un parell de voltes a l'any i inclou:[8][9]

Normativa

En Espanya

Per a realisar la neteja i desinfecció dels depòsits i aljups d'aigua freda sanitària potable de consum humà cal ajustar-se al Real Decret 3/2023, de 10 de giner, pel que s'establixen els criteris tècnic-sanitaris de la calitat de l'aigua de consum, el seu control i suministrament.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ Plantilla:Raer
  2. ↑ Aljibe tradicional en la Regió de Múrcia
  3. ↑ 3,0 3,1 El aljup de Terol. [1] archivat en Wayback Machine.
  4. ↑ «“De Coripe (Corrivium) a Sevilla (Hispal) per Utrera (Lateraria): formació i deformació de topònims en el parla”».Actes VII Jornades de Patrimoni Històric i Cultural de la província de Sevilla: Toponímia i parles locals.Diputació de Sevilla.
    49-74 (58).Consultat el 6 de febrer de 2019.
  5. ↑ Un-aprovisionament-tradicional-de-aigua-en-el-surest-ibrico--els-aljibes-0
  6. ↑ . https://cultura. elpais. com/cultura/2014/12/03/actualidad/1417633766_145310. html
  7. ↑ «Ruta dels aljibes de Granada.». Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2015. Consultat el 24 de febrer de 2015.
  8. ↑ «Manteniment d'aljibes». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
  9. ↑ Neteja, desinfecció de depòsits i aljups d'aigua.
  10. ↑ Real Decret 3/2023, de 10 de giner, pel que s'establixen els criteris tècnic-sanitaris de la calitat de l'aigua de consum, el seu control i suministrament.


Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Aljup en el Viccionari.