Aljup
Un aljup (de l'àrap al-yubb, el pou.) és un depòsit subterràneu que servix per a arreplegar i guardar l'aigua de pluja; pot estar excavat en terra o fet d'obra i sol tapar-se en volta.
L'aljup és una cisterna d'orige àrap per a almagasenar aigua, per lo general potable.[1]
El model tradicional àrap és un recipient total o parcialment subterràneu, construït o llaurat i cobert per una volta de canó o llaugerament apuntada o en cúpula de conya, feta de rajola. L'aigua acumulada sol procedir de la pluja arreplegada de les teulades de les cases o de les acolliments de l'entorn canalisades fins a ell. Sol estar construït en rajoles unides en argamasa, en les parets internes recobertes d'una mescla de calç, arena, òxit de ferro, argila roja i resina de lentisco, per a impedir filtracions i la putrefacció de l'aigua que conté. Els moderns aljups són en major freqüència de formigó i, en alguns casos, de rajoleta o un atre revestiment ceràmic.[2] El sistema tradicional per a extraure l'aigua és la polea (una màquina tractora d'acció individual).
Etimologia
El terme aljup ("algibe") prové del àrap hispà a elǧúbb, algúbb, i este de l'àrap clàssic جب, gubb, que significa cisterna, pou o fossa (depòsit).[3][4]
Història
En l'antiguetat, en els territoris del Imperi Romà a on el clima era semiárido, com en la península ibèrica i la península itálica, es varen construir grans depòsits subterràneus a on l'aigua de pluja s'anava almagasenant per al seu posterior consum, ben humà o agrícola.[5] Moltes d'estes grans obres hidràuliques continuen apareixent i mostrant les tècniques de l'ingenieria romana,[6] que havia substituït la pedra arenisca utilisada pels grecs per roca calcàrea. Germans menors de les monumentals cisternes varen ser els aljups abovedados que varen substituir als de cobertes planes, adoptant-se a partir de llavors les voltes de canó opus caementicium o formigó de calç. Estes voltes, ademés de ser més barates, permetien salvar llums majors i transmetien espentes horisontals a la part superior dels murs, lo que va fer possible eliminar els diafragmes o riostras interiors, sense perill d'afonament, donant un major esgambi a les cisternes. Esta nova estructura, menys allargada i més ampla i profunda, resulta més racional i econòmica, puix en el mateix volum d'obra de fàbrica es pot almagasenar una major cantitat d'aigua.[3]
En l'antiguetat i l'Edat Mija el aljup va ser en moltes poblacions o barris de les mateixes el prototip de reserva d'aigua de consum, en carir de suficients fonts, aixina va ocórrer per eixemple en el barri del Albaicín de Granada, els diversos models del qual de construcció encara seguixen en us.[7]
Manteniment


El manteniment ha de fer-se per lo general un parell de voltes a l'any i inclou:[8][9]
- Desazolve, neteja i desinfecció: despuix del desazolve (eliminació per mijos mecànics de partícules sedimentades) i llevat d'incrustaciones (en hidrolimpiadora, bomba de desgote i aspiradora de líquits), s'ha de netejar i enjuagar tota l'àrea interior, llavar en material biodegradable (detergents), enjuagar de nou en raspall dur i, per últim, desinfecció (en amoni o lleixiu).
- Taps d'accés al aljibe: pintar els taps i els seus marcs, per a evitar que es corroan i es trenquen, llevat que siguen de fusta.
- Estat de les canonades i voltons per dins, llevat que s'utilise una gaveta i polea per a pujar l'aigua.
- Eliminar punts d'accés d'insectes a l'interior del aljup i us de calç (òxit de calcio).
- Filtracions i fugues d'aigua en els aljibes, utilisant rajola de terrat, rajoletas i sagellat per epóxicos.
- Solucionar l'invasió de raïls a l'interior del aljibe, si no es varen construir correctament.
Normativa
En Espanya
Per a realisar la neteja i desinfecció dels depòsits i aljups d'aigua freda sanitària potable de consum humà cal ajustar-se al Real Decret 3/2023, de 10 de giner, pel que s'establixen els criteris tècnic-sanitaris de la calitat de l'aigua de consum, el seu control i suministrament.[10]
Vore també
- Camió aljibe
- Acolliments
- Alberca
- Chultún
- Cultura de l'aigua
- Impluvium
- Pou artesiano
- Sistema de captació d'aigua de pluges
Referències
- ↑ Plantilla:Raer
- ↑ Aljibe tradicional en la Regió de Múrcia
- ↑ 3,0 3,1 El aljup de Terol. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «“De Coripe (Corrivium) a Sevilla (Hispal) per Utrera (Lateraria): formació i deformació de topònims en el parla”».Actes VII Jornades de Patrimoni Històric i Cultural de la província de Sevilla: Toponímia i parles locals.Diputació de Sevilla.
- 49-74 (58).Consultat el 6 de febrer de 2019.
- ↑ Un-aprovisionament-tradicional-de-aigua-en-el-surest-ibrico--els-aljibes-0
- ↑ . https://cultura. elpais. com/cultura/2014/12/03/actualidad/1417633766_145310. html
- ↑ «Ruta dels aljibes de Granada.». Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2015. Consultat el 24 de febrer de 2015.
- ↑ «Manteniment d'aljibes». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- ↑ Neteja, desinfecció de depòsits i aljups d'aigua.
- ↑ Real Decret 3/2023, de 10 de giner, pel que s'establixen els criteris tècnic-sanitaris de la calitat de l'aigua de consum, el seu control i suministrament.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aljup.
Erro al crear miniatura: Aljup en el Viccionari.
- [enllaç trencat]
- L'aigua de pluja i la seua recollida
- Aljibes del Albaicín (Fundació Albaicín-Granada).
- Aljibe de la Mesquita Aljama, Granada [2] archivat en Wayback Machine..
- Els Aljibes àraps de la capital almeriense, declarats Be d'Interés Cultural
- Aljibe medieval de Terol.
- Aljibe tradicional en la Regió de Múrcia
- Aljibe ganader
- Aljibes en Buenos Aires, Argentina.
- Us correcte d'aljibes i depòsits d'aigua.
- Manteniment d'aljibes