Sistema de captació d'aigua de pluges
Un sistema de captació d'aigua de pluja és qualsevol tipo d'ingeni per a la recolecció i el almagasenament d'aigua de pluja, i la viabilitat tècnica de la qual i econòmica depén de la pluviosidad de la zona de captació i de l'us que se li done a l'aigua arreplegada.[1]
En llocs a on les aigües subterrànees disponibles estan fòra dels llímits establits per a considerar-les potables (en especial si contenen metals pesats com el plom, mercuri, cromo o atres substàncies amoladores per a la salut), es pot recórrer a la captació d'aigua de pluja per a consum restringit, és dir per a beure i per a cuinar aliments. Generalment, es considera que les necessitats per a estos fins es llimita a 4 a 6 litros per habitant i per dia, mentres que el consum total d'aigua és molt superior, aplegant inclús a superar els cent litros per habitant i per dia.
Càlcul
[editar | editar còdic]Àrea de captació
[editar | editar còdic]- ___MATH_0___
A on:
- ___MATH_1___: Pluviometria promig anual mida en la zona a on es pretén implementar la captació d'aigua de pluja.[nota 1]
- ___MATH_2___: Volum requerit.
- ___MATH_3___: Àrea de captació necessària.
En atres paraules, l'àrea de captació necessària serà:
- ___MATH_4___
Tipologia a lo llarc de l'història
[editar | editar còdic]Cisternes en l'Imperi Romà
[editar | editar còdic]En l'antiguetat, en els territoris del Imperi Romà, a on el clima era semiárido, com en la península ibèrica i la península itálica; es varen construir grans depòsits subterràneus a on l'aigua de pluja s'anava almagasenant per al seu posterior consum, ben humà o agrícola.[2][3] Moltes d'estes grans obres hidràuliques continuen apareixent i mostrant les tècniques de l'ingenieria romana,[4] que havia substituït la pedra arenisca utilisada pels grecs per roca calcàrea.
En Gibraltar
[editar | editar còdic]
Les planches que cobrixen un tram de la pendent oriental del Peñón, lloc especialment castigat per les pluges, varen constituir el sistema per a conseguir aigua potable, ya que Gibraltar carix de rius o manantiales propis; l'aigua de pluja era canalisada des d'allí cap a uns enormes depòsits enterrats. Este sistema, encara que efectiu, va aplegar a resultar insuficient, per lo que actualment la major part de l'aigua per a consum humà s'obté per mig de la desalinización d'aigua d'mar.
En esta menuda illa pròxima de la costa de Napoles, en Itàlia, durant molt temps l'abastiment d'aigua dolça, per a tots els usos, tenia la seua principal font en l'aigua de pluja. L'aigua de pluja és arreplegada en els sostres de les habitacions i almagasenada en cisternes en cada propietat. Posteriorment l'increment de la demanda es va suplir en un aqüeducte submarí, bombejant aigua des de Nàpols, o alimentant tancs per mig de bucs cisterna. Recentment, fa algunes décades, es va implementar una planta dessalinisadora.
En Ciutat de Mèxic
[editar | editar còdic]
El que es recolecte l'aigua de pluja pot ajudar a les llars a ser autosuficients en zones en les que no hi ha conexió a les rets municipals, o inclusivament per a contribuir a l'aforro del vital líquit i disminuir la demanda sobre el suministrament públic. Ademés, protegix el fluix dels rius o les aigües subterrànees, disminuint la necessitat d'extraure-la de fonts naturals.
En el XXI, en Ciutat de Mèxic, a on l'infraestructura per a dur l'aigua potable a tota la població no és suficient —pel difícil accés als assentaments poblacionals— aünat a l'escassea a causa de que és a on es concentra la major part de població en el país, la cultura de la captació d'aigua de pluja ha escomençat a ser una solució real per als seus habitants. Gràcies a este método, conten en aigua durant la temporada pluvial, que és de casi sis mesos a l'any.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Radulovich, Ricardo Andres (1994). Captació d'aigua de pluja en la llar rural, Bib. Orton IICA / CATIE. ISBN 978-9977-57-160-7.
- ↑ «El fenomen del Chiquet, la sequia i l'aigua en Panamà». L'Estrela de Panamà. Consultat el 2024-07-20.
- ↑ «El Aljibe». Testimonis BA. Consultat el 2024-07-20.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-07-20 (en és).
- ↑ [2]Artícul en islaurbana.mx
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de captación de agua de lluvias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>