Alabastrón de Jerjes I

El 'Cambridge Ancient History' és un got de calcita o alabastre, un alabastrón, en la firma cuatrilingüe del governant aqueménida Jerjes I (r. 486-465 a. C.), que es va descobrir en les ruïnes del Mausoleu de Halicarnaso, en Caria, actual Turquia, al peu de l'escalinata occidental.[1] Actualment es troba en el Museu Britànic, encara que no està exposta.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El got conté la mateixa breu inscripció en persa antic, egipcíac, babilonio i elamita:[1][3][4]
La funció d'este recipient no es coneix be. És possible que continguera part de l'aigua del Nilo, rebuda com a símbol de sumissió.[1] En tot l'Imperi aqueménida es coneixen alguns atres eixemples de gots molt similars, inclosa un got de Darío I.[1] Pot haver format part de la colecció del sátrapa cario, i dona testimoni dels estrets contactes entre els governants caris i l'Imperi aqueménida.[1][3][3]
Els gots, d'orige egipcíac, eren molt preciosos per als aqueménidas, per lo que és possible que Jerjes els oferira als governants caris i els conservara com un objecte preciós.[4] En concret, pot ser que fora oferit per Jerjes a la dinasta caria Artemisia I de Caria, que havia actuat en mèrit com la seua única dòna almirant durant la segona guerra mèdica, i en particular en la Batalla de Salamina.[5]
El alabastrón es troba en el Museu Britànic.[6] La seua altura és de 28,8 centímetros, el seu diàmetro de 12,8 centímetros en la vora.[6] Va ser desenterrada per Charles Thomas Newton en 1857.[6]
-
Quan es va descobrir.
-
Inscripció jeroglífica: "El gran rei Jerjes".
-
Inscripcions cuneïformes en el alabastrón ("El gran rei Jerjes" en tres idiomes, persa antic primer).
-
El got en el Museu Britànic (costat).
Alabastrones similars
[editar | editar còdic]Existixen alguns similars, des de l'época de Darío I fins a Jerjes, i fins a de alguns gobernant aqueménidas posteriors, especialment Artajerjes I.[1]
-
Got egipcíac d'alabastre de Darío I en inscripcions cuadrilingües jeroglífiques i cuneïformes.
-
el got de Caylus, adquirit cap a 1760, va ser clau en el dessiframent del l'escritura cuneïforme.
-
Un atre got de Jerjes I, en el Museu Metropolità d'Art.[7]
-
The same jar in black and white photography.[8]
-
Fragment d'un got de Jerjes I. Museu del Louvre.
-
Jar of Xerxes I, yearVaso de Jerjes I, any 2. Museu del Louvre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Cambridge Ancient History (en en), Cambridge University Press, pp. 282-283. ISBN 9780521228046.
- ↑ Room 15, display case 3 (G15/dc3) «alabastron British Museum» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 A Jar with the Name of King Xerxes - Livius (en en).
- ↑ 4,0 4,1 A History of Discoveries at Halicarnassus, Cnidus and Branchidae (en en), Day & Són, p. 667.
- ↑ The Amazons: Lives and Legends of Warrior Women across the Ancient World (en en), Princeton University Press, p. 315. ISBN 9781400865130.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 British Museum Xerxes Alabastron (en en).
- ↑ Metropolitan Museum of Art.
- ↑ Metropolitan Museum of Art (en en).
- ↑ Revue archéologique (en fr), Leleux, p. 444-450.
- ↑ El got es conserva en el Museu Resa-Abbasi de Teheran. (53). image inscription
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alabastrón de Jerjes I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.