Anar al contingut

Got de Caylus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Got de Caylus

El got de Caylus és un got d'alabastre dedicat al rei aqueménida Jerjes I en jeroglífic egipcíac i cuneïforme persa antic. Va ser l'element clau per a confirmar el dessiframent de l'escritura cuneïforme persa antiga per Grotefend, a través de la llectura de la part jeroglífica per Champollion en 1823. També va confirmar l'antiguetat dels jeroglífics fonètics anteriors a l'época d'Alejandro Magne, corroborant aixina el dessiframent fonètic dels noms dels antics faraons egipcíacs. El got va rebre el seu nom d'Anne Claude de Tubières, comte de Caylus, una de les primeres coleccionistes franceses, que ho havia adquirit en el XVIII, entre 1752 i 1765.[1] Ara es troba en el Cabinet dones Médailles, París (inv. 65.4695).[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

El got està realisat en alabastre, en una altura de 29,2 cm i un diàmetro de 16 cm.[1] Des del seu descobriment s'han trobat varis gots similars, provablement fabricats en Egipte en nom de Jerjes I, com la Got de Jerjes I, trobat en les ruïnes del mausoleu de Halicarnaso.

Erro al crear miniatura:
L'inscripció cuatrilingüe del got (transcripció de Georges Albert Legrain ).

El got té una inscripció en quatre idiomes, en persa antic, babilònic i cuneïforme elamita, i en jeroglífics egipcíacs.[1] Les tres inscripcions tenen el mateix significat "Xerxes : El Gran Rei". L'inscripció cuneïforme en persa antic en particular, ocupa el primer lloc en la série d'idiomes i diu:

La llínea en jeroglífic egipcíac té el mateix significat i utilisa críticament el cartuig per al nom de Jerjes.

El got va permanéixer sense dessifrar durant molt temps despuix de la seua adquisició per Caylus, pero Caylus ya havia anunciat en 1762, en la seua publicació del got, que l'inscripció combinava l'escritura egipcíaca en l'escritura cuneïforme que es troba en els monuments de Persépolis.[2] Despuix de la mort de Caylus en 1765, el got es va entregar a la colecció Cabinet dones Médailles en París.[3][1]

Contribució al dessifrat de l'escritura cuneïforme

[editar | editar còdic]

Hipòtesis de Grotefend (1802-1815)

[editar | editar còdic]

Els primers intents de dessifrar el cuneïforme persa antic varen ser realisats per Münter i Grotefend solament per conjectura, utilisant inscripcions cuneïformes aqueménidas trobades en Persépolis. En 1802, Friedrich Münter es va donar conte de que els grups recurrents de caràcters devien ser la paraula per a "rei" (𐎧𐏁𐎠𐎹𐎰𐎡𐎹, ara se sap que es pronuncia ). Georg Friedrich Grotefend va ampliar este treball en donar-se conte de que el nom d'un rei sol anar seguit de "gran rei, rei de reis" i el nom del pare del rei.[4][5] Açò, relacionat en la cronologia coneguda dels aqueménidas i els tamanys relatius de cada nom real, va permetre a Grotefend dessifrar els caràcters cuneïformes que formen part de Darío, el pare de Darío, Hystaspes, i el fill de Darío, Jerjes. La contribució de Grotefend al persa antic és única en el sentit de que no va tindre comparacions entre el persa antic i els idiomes coneguts, a diferència del dessiframent dels jeroglífics egipcíacs i la pedra de Rosetta. Tots els seus dessiframent es varen realisar comparant els texts en el història coneguda.[5]

Grotefend va presentar les seues deduccions en 1802, pero varen ser rebujades per la comunitat acadèmica i se'ls va negar la publicació.[5] Grotefend ha propost una llectura de les inscripcions cuneïformes del got de Caylus des de 1805, traduint-les en prou precisió com "Xerxes rex fortis" ("Jerjes, el Rei Fort", encara que en realitat és "Jerjes, el Gran Rei").[6][7][8][9] Ell va ser el primer en fer esta sugerència.[7]

Erro al crear miniatura:
Inscripció del got de Caylus segons Grotefend, en la traducció proposta "Xerxes, el Rei Fort" (Xerxes rex fortis, columna del costat dret) actualment es llig com "Xerxes, el Gran Rei". Initialmente publicat en alemà en 1815.[10]

Dessiframent i confirmació de Champollion (1823)

[editar | editar còdic]
Llectura de "Xerxes" en el got de Caylus per Champollion, confirmant el hipòtesis de Grotefend.[11]
Erro al crear miniatura:
El got, en un gravat de 1905.

Recent en 1823 es va confirmar el descobriment de Grotefend, quan Jean-François Champollion, que acabava de dessifrar els jeroglífics, va tindre l'idea d'intentar dessifrar l'inscripció jeroglífica-cuneïforme cuatrilingüe d'un famós got d'alabastre del Gabinet dones Médailles, el "got de Caylus".[12][13][14] L'inscripció egipcíaca en el got va resultar ser el nom del rei Jerjes I, i l'orientaliste Antoine-Jean Saint-Martin, que acompanyava a Champollion, va poder confirmar que les paraules corresponents en escritura cuneïforme ( 𐎧𐏁𐎹𐎠𐎼𐏁𐎠 𐏐 𐏋 𐏐 𐎺𐏀𐎼𐎣, , "Jerjes : el Gran Rei") estaven usant les paraules que Grotefend havia identificat com "rei" i "Xerxes" a través de conjectura.[12][13][14] Les troballes varen ser publicades per AJ Saint-Martin en Extrait d'un mémoire relatif aux antiques inscriptions de Persépolis lu à l'Académie dones Inscriptions et Belles Lettres.[15][16] Saint-Martin va intentar definir un alfabet cuneïforme persa antic, del com 10 lletres eren correctes, sobre un total de 39 signes que havia identificat.[17]

  • Erro al crear miniatura:
    Got de Caylus, transcripció de Saint-Martin en 1823.[12]
  • Persepolitan alphabet by Saint-Martin, 1823.
    Alfabet persepolitano de Saint-Martin, 1823.[12]
  • Old Persian cuneiform translation by Saint-Martin, 1823.
    Traducció cuneïforme persa antiga de Saint-Martin, 1823.[12]

El got de Caylus va ser clau per a confirmar la validea dels primers dessiframent de l'escritura cuneïforme persa antiga i va obrir la porta al dessiframent posterior de totes les inscripcions cuneïformes que es remonten a les més antigues inscripcions acadias i sumerio.[5] En efecte, el dessiframent dels jeroglífics egipcíacs va ser decisiu per a confirmar els primers passos del dessiframent de l'escritura cuneïforme.[14]

Es varen fer més alvanços en el treball de Grotefend i en 1847, la majoria dels símbols es varen identificar correctament. El dessiframent de l'escritura cuneïforme persa antiga va ser el començ del dessiframent de totes les demés escritures cuneïformes, ya que es varen obtindre vàries inscripcions multilingües entre les diverses escritures cuneïformes a partir de descobriments arqueològics.[5] El dessiframent del persa antic va ser notablement útil per al dessiframent del elamita, el babilònic i, en última instància, el acadio (predecessor del babilònic), a través de l'inscripció multilingüe de Behistun.

Confirmació de l'antiguetat dels jeroglífics fonètics

[editar | editar còdic]
Equivalència entre els signes jeroglífics i cuneïformes de "Xerxes", realisats per Champollion, en el Tableau Général dones signes et groupes hieroglyphiques.[18] L'escritura cuneïforme està invertida, provablement un error tipogràfic.

Champollion s'havia enfrontat als dubtes de varis estudiosos sobre l'existència de jeroglífics fonètics abans de l'época dels grecs i els romans en Egipte, especialment perque Champollion solament havia provat el seu sistema fonètic sobre la base dels noms dels governants grecs i romans trobats en jeroglífics en monuments egipcíacs.[19][20] Abans de dessifrar el got de Caylus, no havia trobat cap nom estranger anterior a Alejandro Magne que fora transliterado a través de jeroglífics alfabètics, lo que va generar sospites de que varen ser inventats en l'época dels grecs i els romans, i va fomentar dubtes sobre si fonèticament. els jeroglífics podrien aplicar-se per a dessifrar els noms dels antics faraons egipcíacs.[19][20] Per primera volta, ací hi havia un nom estranger (" Jerjes el Gran ") transcrito fonèticament en jeroglífics egipcíacs, ya 150 anys abans d'Alejandro Magne, lo que essencialment prova la tesis de Champollion.[19] En el seu Précis du système hiéroglyphique publicat en 1824, Champollion va escriure sobre este descobriment: "Aixina s'ha demostrat que els jeroglífics egipcíacs incloïen signes fonètics, a lo manco des del 460 a. C.".[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «vase (inv.65.4695) - inv.65.4695, BnF» (en fr). medaillesetantiques.bnf.fr.
  2. ↑ Caylus (1762). Recueil d'antiquités égyptiennes, étrusques, grecques, romaines et gauloises. Prenga 5, p. 80.
  3. ↑ Hasselbach-Andee, Rebecca (2020). A Companion to Ancient Near Eastern Languages (en en), John Wiley & Sons, p. 10. ISBN 978-1-119-19389-0.
  4. ↑ Kent, R. G.: "Old Persian: Grammar Texts Lexicon", page 10. American Oriental Society, 1950.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Sayce, Archibald Henry (2019). The Archaeology of the Cuneiform Inscriptions (en en), Cambridge University Press, pp. 10–14. ISBN 978-1-108-08239-6.
  6. ↑ Heeren, A. H. L. (Arnold Hermann Ludwig) (1857). Vol. 2: Historical researches into the politics, intercourse, and trade of the principal nations of antiquity. / By A.H.L. Heeren. Tr. from the German, H.G. Bohn, p. 318, plate.
  7. ↑ 7,0 7,1 Pauthier, Guillaume (1842). Sinico-aegyptica: essai sur l'origine et la formation similaire dones écritures figuratives chinoise et égyptienne... (en fr), Firmin Didot frères, pp. 123–124.
  8. ↑ Heeren, Arnold Hermann Ludwig (1815). Ideen über die Politik, donen Verkehr und donen Handel der vornehmsten Völker der alten Welt (en de), Bey Vandenhoeck und Ruprecht, p. 565, plates.
  9. ↑ Heeren, A. H. L. (Arnold Hermann Ludwig) (1857). Vol. 2: Historical researches into the politics, intercourse, and trade of the principal nations of antiquity. / By A.H.L. Heeren. Tr. from the German, H.G. Bohn, p. 324.
  10. ↑ Ideen über die Politik, donen Verkehr und donen Handel der vornehmsten Völker der alten Welt (en de), Bey Vandenhoeck und Ruprecht, p. 562.
  11. ↑ (1869) Recueil dones publications de la Société Havraise d'Études Diverses (en fr), Société Havraise d'Etudes Diverses, p. 423.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 «Extrait d'un mémoire relatif aux antiques inscriptions de Persépolis lu à l'Académie dones Inscriptions et Belles Lettres».Journal asiatique.Société asiatique (France).
  13. ↑ 13,0 13,1 Pages 10-14, note 1 on page 13 Sayce, Archibald Henry (2019). The Archaeology of the Cuneiform Inscriptions (en en), Cambridge University Press, pp. 10–14. ISBN 978-1-108-08239-6.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 (1825) Bulletin dones sciences historiques, antiquités, philologie (en fr), Treuttel et Würtz, p. 135.
  15. ↑ «Extrait d'un mémoire relatif aux antiques inscriptions de Persépolis lu à l'Académie dones Inscriptions et Belles Lettres».Journal asiatique.Société asiatique (France).
  16. ↑ In II, 1823, PI. II, pp. 65—90 «EARLY EXPLORATION IN MESOPOTAMIA».
  17. ↑ (1846) The Persian Cuneiform Inscription at Behistun: Decyphered and Tr.; with a Memoir on Persian Cuneiform Inscriptions in General, and on that of Behistun in Particular (en en), J.W. Parker, p. 6.
  18. ↑ Champollion, Jean-François (1790-1832) Auteur du texte (1824). Précis du système hiéroglyphique dones anciens Égyptiens, ou Recherches sur els éléments premiers de cette écriture sacrée, sur leurs diverses combinaisons, et sur els rapports de ce système avec els autres méthodes graphiques égyptiennes. Planches / . Parell Champollion li jeune... (en EN).
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 (1844) Revue archéologique (en fr), Leleux, p. 444.
  20. ↑ 20,0 20,1 Champollion, Jean-François (1790-1832) Auteur du texte (1828). Précis du système hiéroglyphique dones anciens Égyptiens, ou Recherches sur els éléments premiers de cette écriture sacrée, sur leurs diverses combinaisons, et sur els rapports de ce système avec els autres méthodes graphiques égyptiennes, parell M. Champollion li jeune. Seconde édition... augmentée de la lettre à M. Dacier relative à l'alphabet dones hiéroglyphes phonétiques employés parell els Égyptiens sur leurs monumens de l'époque grecque et de l'époque romaine,... (en EN), pp. 225–233.
  21. ↑ Champollion, Jean-François (1790-1832) Auteur du texte (1828). Précis du système hiéroglyphique dones anciens Égyptiens, ou Recherches sur els éléments premiers de cette écriture sacrée, sur leurs diverses combinaisons, et sur els rapports de ce système avec els autres méthodes graphiques égyptiennes, parell M. Champollion li jeune. Seconde édition... augmentée de la lettre à M. Dacier relative à l'alphabet dones hiéroglyphes phonétiques employés parell els Égyptiens sur leurs monumens de l'époque grecque et de l'époque romaine,... (en EN), pp. 231–233.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Got_de_Caylus&oldid=1345397»