Cabinet des Médailles
El Cabinet des Médailles,[Note 1] més formalment conegut com Département des Monnaies, Médailles et Antiques de la Bibliothèque nationale de France, és un departament de la Bibliothèque nationale de France en París. Hereu del Cabinet des médailles des rois de France, és el museu francés més antic obert al públic, havent conservat, d'alguna manera, el seu nom original.


El Cabinet des Médailles es troba en l'edifici Richelieu-Louvois, l'antic edifici principal de la biblioteca (n.º 58 de la Rue de Richelieu / n.º 5 de la rue Vivienne), en l'II Districte de París.[Note 2]
El Cabinet des Médailles és un museu que conté coleccions importants internacionalment de monedes, gemas tallades, i antiguetats, en els seus orígens remots en els tesors dels reis francesos de l'Edat Mija. Els destorbament de les guerres de religió va inspirar a Carlos IX (1560-1574) per a crear el càrrec d'un garde particulier des médailles et antiques du roi («Guardià especial de les medalles i antiguetats de la Corona»). Aixina la colecció, que havia segut aumentat i mai de nou dispersat,[Note 3] va passar de ser la seua colecció personal del rei per a convertir-se en una propietat nacional – un ben national – com la colecció real va ser declarada durant la Revolució. Una etapa en este aspecte del seu desenroll va ser el llegat de la colecció de l'arqueòlec pioner comte de Caylus, qui sabia que d'esta manera les seues antiguetats serien més accessibles als erudits. Atres coleccionistes li varen seguir: quan el duc de Luynes donó la seua colecció de monedes gregues al Cabinet Impérial en 1862, estava enriquint lo que era més una colecció nacional que simplement una imperial. L'Estat també va fer aportacions al tesor contingut en el Cabinet des Médailles: una adició notable, en 1846, va anar el Tesor de Gourdon d'or i principis del VI.
El Cabinet – un terme en francés que implica una habitació chicoteta i privada per a la conservació i exhibició d'obres íntimes d'art i per a conversacions privades, més que una peça de mobiliari – va assumir una forma estable baix Enrique IV, qui va nomenar a l'expert Rasques de Bagarris garde particulier des médailles et antiques du roi, el «guardià particular de les medalles i antiguetats del rei».
Entre els anticuaris i els erudits que havien tingut el càrrec de Cabinet des Médailles, un dels més sobreixents va ser Théophile Marion Dumersan, qui va escomençar treballant allí en 1795 als setze anys d'edat, va protegir la colecció de la dispersió pels aliats despuix de la derrota de Napoleón, i va publicar assumint el cost una història de la colecció i descripció, tal com recentment s'havia reorganisat d'acort en principis històrics, en 1838[1]
S'havien publicat catàlecs anteriors impresos de parts de la colecció. Pierre-Jean Mariette, urgido pel comte de Caylus, va publicar una selecció de pedres dures tallades reals com a volum II del seu Traité des pierres gravées}.[2]
Luis XIV de França, un expert comprador, va reunir el cabinet de curiosités del seu tio Gastón d'Orleans i va adquirir el de Hippolyte de Béthune, el nebot del ministre d'Enrique IV Sully. Per a mantindre les coleccions més prop i a mà, li'l va dur de l'antiga biblioteca real de París a Versalles.
Quan el biznieto de Luis Luis XV va alcançar la majoria, el Cabinet va tornar a París en 1724, per a ocupar el seu lloc actual en la biblioteca real que va ser dissenyat baix la direcció de Jules-Robert de Cotte, el fill del successor de Mansart en els Bâtiments du Roi. En el Cabinet des Médailles, el gabinet de medalles entregat en 1739 pel ébéniste du roi Antoine Gaudreau figura entre les més grans peces de mobiliari francés. Atres gabinets de medalles varen ser entregades a Luis XIV per André-Charles Boulle. El cabinet també alberga encara les seues pintures per Boucher, Natoire i Van Loo.
El Cabinet des Médailles està considerat el museu més antic de França. Es troba en l'antic edifici de la Bibliothèque Nationale, 58 rue Richelieu, París I, i pot visitar-se debades per les vesprades (13:00-17:00), sèt dies a la semana.
Coleccions
Notes
- ↑ El patriòtic Gabinet de França, que recordava menys als borbones, va ser afectat durant les fases republicanes del XIX i fins a la Primera Guerra Mundial.
- ↑ La Bibliothèque Nationale té nova ubicació en el districte Tolbiac, XIII Districte de París.
- ↑ La primera biblioteca real, reunida en el Palais du Louvre per Carlos V, que contenia 973 volums quan va ser inventariat en 1373, va ser dispersat durant el sigle següent.
Referències
- ↑ Dumersan, Théophile Marion (1838). Histoire de Cabinet des Médailles, antiques et pierres gravées, avec unix notice sur la Bibliothèque Royale et unix description des objets exposés dans cet établissement., París. Consultat el 18 de novembre de 2018.. El seu anterior Notice des monuments exposés dans li cabinet des médailles et antiques de la bibliothèque du Roi («Llista dels artículs exposts pel Cabinet des Médailles i Antiques en la Biblioteca del rei») en vàries edicions, concentrat en les antiguetats i gemes.
- ↑ Mariette, Pierre-Jean (1750). Traité des pierres gravées, París.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabinet des Médailles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.