Agroterrorisme
Agroterrorisme o terrorisme alimentari[1] són térmens que descriuen a totes i cada una de les accions ofensives portades a terme en un conflicte contra els recursos agropecuarios de l'adversari, l'objectiu del qual és causar danys al seu sector alimentari i, en conseqüència, a la seua economia i mig ambient, afectant ademés el seu estat d'ànim i moral. Degut a que estes accions van dirigides principalment a la població civil, es considera terrorisme encara que siga amprat per les forces armades d'un país en el marc d'un conflicte bèlic.
Per a referir-se als métodos o mijos empleats en este tipo de guerra, s'han usat térmens com a «armes anticultius» (en inglés: Anticrop Biological Weapons) o «munción anticultius».[2][3]
Definició i consideracions
[editar | editar còdic]Els térmens agroterrorisme i agroseguridad varen ser amprats per primera volta en 1999 per la veterinària i patóloga nortamericana Corrie Brown, experta en la patogénesis de malalties en animals per a consum i els riscs de malalties emergents en l'indústria alimentària. Este us del terme va tindre per tant un enfocament netament biològic, i no seria fins a més vesprada, en el marc del conflicte israelita-palestí,[4] que se li afegiria un significat més genèric, a saber, el de la destrucció de recursos agraris per qualsevol mig, incloent els incendis (encara que este método ya s'utilisava molt abans del mencionat conflicte).
Les definicions més recents del terme inclouen una en enfocament biològic (encara majoritari a dia d'hui) i una atra d'enfocament més genèric:[5]
– L'intent maliciós d'interrompre o destruir l'indústria agropecuaria o el sistema de suministrament d'aliments d'una població per mig de l'us malintencionat de patógenos animals o vegetals.
– L'atac hostil cap a un entorn agropecuario, incloent infraestructures i processos, en la finalitat de perjudicar substancialment els interessos del país o entitat atacada.
Classificació
[editar | editar còdic]En llínees generals, existixen tres formes d'agroterrorisme, conforme vagen dirigides a:[6]
- l'eliminació de camps de cultius en mijos biològics;
- l'eliminació de camps de cultius per mijos incendiaris;
- la provocació de danys a la salut de les persones que consumixen els cultius afectats.
Les dos primeres formes tenen com a objectiu danyar les fonts d'alimentació a través de la destrucció de la producció agrària, mentres que la tercera s'enfoca en el dany a sers humans (els consumidors). Per una atra part, la segona forma utilisa armes incendiàries —a voltes molt senzilles— per a provocar incendis que poden aplegar a cremar fins a mils d'hectàrees de camps de cultius, mentres que les atres dos utilisen agents biològics per a causar danys als cultius o als seus consumidors. Per tant, la segona forma es podria considerar una forma de terrorisme migambiental, mentres que les atres dos són, d'algun modo, formes de bioterrorisme, podent considerar-se algunes de les armes usades a este fi armes biològiques.[6]
Encara que lo habitual quan es parla d'atacs en agents biològics, és referir-se a patógenos amoladors o toxines (causants de malalties en cultius i persones), en el cas de la primera forma d'agroterrorisme s'inclouen també els vectores entomològics, és dir, l'us d'insectes per a erradicar els camps de cultius. Segons Jeffrey Lockwood, entomólogo i especialiste en agroterrorisme de l'Universitat de Nebraska, este método és el més fàcil d'amprar i el més difícil de detectar.[7] Ya que l'aparició d'espècies invasoras en distints ecosistemes ha segut un problema mundial que va en aument pel canvi climàtic i factors varis,[8] seria cada volta més difícil provar que l'existència d'una plaga es deu a un atac agroterrorista. Ademés, els insectes són més fàcils de manejar i menys perillosos de tractar que els agents microscòpics.[9] l'Universitat Clemson, una referència a nivell nacional en Estats Units en el tema de bioterrorisme, considera l'us de vectores entomològics com els més provables entre els futurs escenaris d'agroterrorisme.[10]
Llegalitat
[editar | editar còdic]Des de la perspectiva del dret internacional humanitari, el agroterrorisme en qualsevol de les seues variants és considerat crim de guerra,[11] per tindre com a objectiu principal a la població civil, ademés d'usar armes considerades contràries als drets humans, be les incendiàries ben les biològiques.[12]
Eixemples
[editar | editar còdic]
Us de patógenos
[editar | editar còdic]Bombes M115 i I77
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bomba M115.
La primera arma d'Estats Units considerada arma biològica, responent al per llavors incipient concepte de guerra biològica,[13] va ser de fet una bomba anticultius desenrollada entre 1950 i 1954, cridada M115 o I73 (este últim nom es donava a la seua adaptació per a ser llançada d'un globo modele I77).[14] Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, es varen considerar per primera volta les possibles ventages d'armes d'este tipo i les seues conseqüències per a la població civil, que, a la llum del paper que va eixercitar la ciutadania alemana en l'esforç bèlic alemà, es considerava part de qualsevol futura lluita.
La M115, coneguda coloquialmente com a bomba de plomes, va ser de fet una adaptació de la bomba d'arracada M16A1,[15] en capacitat per a disseminar un agent biològic sobre extenses àrees agrícoles, usant plomes com vector de transmissió per a exterminar els cultius en camps enemics. Les bombes, en les plomes impregnades de l'agent biològic —principalment roya negra destinada a afectar els camps de cereals— es llançaven des d'un avió o un globo aerostático desenrollat a partir dels globos Fu-Go redactors.
Per a 1954, els agents biològics causants de la roya del blat i del centeno s'havien estandardisat en cultius de laboratori, preparats per a ser absorbits en plomes i omplir les 4800 bombes M115 almagasenades per la Força Aérea d'Estats Units a este fi.[13] No obstant, a pesar de ser operatives, més allà de les proves realisades (segons informes de l'época, en gran èxit), estes bombes mai varen aplegar a ser utilisades sobre terreny enemic puix mai es varen donar les condicions per a això.[16][17]
Us d'insectes
[editar | editar còdic]Ataque de mosques en Califòrnia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ataque de mosques en Califòrnia en 1989.
En 1989, es va produir una plaga en l'estat de Califòrnia (Estats Units), considerada per varis experts fins al dia d'hui un plausible atac agroterrorista. Eixe any, una repentina invasió de la mosca mediterrànea de la fruta va començar a arrasar en les collites a un ritme i densitat d'infestación que deixaven als científics desconcertats. Anàlisis preliminars varen mostrar que els insectes no varen seguir el patró habitual per a este tipo de plagues. És quan es va escomençar a especular sobre la possibilitat de que es tractava d'un succés provocat, sospitant dels grups opositors a les polítiques del govern local en matèria d'agricultura, que amenaçaven en amprar tàctiques d'ecoterrorisme.[18][6][19]
En els dies posteriors, un grup autodenominat «Els criadors› (The Breeders) va assumir la responsabilitat de l'atac com a represàlia pel dany ambiental causat per la fumigació de cultius usant malatión, amprat per l'estat californià.[20] No obstant, els membres del grup mai varen ser identificats ni s'ha pogut establir en certea que anaren responsables del succés, que seguix sense contar en proves fefaents que determinen el seu caràcter intencionat. Jeffrey Lockwood ha usat este incident com a eixemple de la dificultat d'establir a ciència certa la relació entre plagues i agroterrorisme en successos determinats.
Us de mijos incendiaris
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Globo incendiari.
Conflicte israelita-palestí
[editar | editar còdic]En els enfrontaments entre Israel i els palestins en la frontera de Gaza en 2018, les organisacions palestines varen llançar cometes incendiàries com a mig d'agroterrorisme. A partir de maig d'eixe any,[21] s'han amprat sobretot globos incendiaris per a incrementar l'efectivitat i alcanç dels atacs,[22][23] tractant-se essencialment de globos de festa i inclús preservatius (nugats en conjunt) inflados en heli.[24]
L'objectiu d'abdós mijos ha segut la provocació d'incendis, havent causat danys considerables a granges agrícoles —sobretot de cultius de seca—, en la crema de mils d'hectàrees des de que s'ampraren per primera volta.[25]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What is Agroterrorism- Historical Perspective of Bioterrorism & Food Terrorism?» (en en). krishijagran. com. Consultat el 2022-05-01.
- ↑ «Armes de destrucció massiva - Les armes biològiques».CEPTM.
- ↑ «Anticrop Biological Weapons Programs».Harvard University Press.doi:10.4159/9780674045132.
- ↑ «Agro-Terrorism is the Last Straw, Where is the UN? – CAMERA on Campus». cameraoncampus. org. Consultat el 2022-05-01.
- ↑ "Agriterrorism" [1] archivat en Wayback Machine.. Homeland Defense Estocs.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Howard, Russell D. (Russell D'Vere), 1946-; Moore, Joanne C., Major., {{{nom2}}} (2006). Homeland security and terrorism : readings and interpretations, 1st ed edició, McGraw-Hill. OCLC 59756376. ISBN 0-07-145282-6.
- ↑ Corley, Heather. "Agricultural Bioterror Threat Requires Vigilance [2] archivat en Wayback Machine.", (Press release), Institute of Agriculture and Natural Resource, University of Nebraska, November 12, 2001, accessed December 25, 2008.
- ↑ «Publications Spanish — IPCC». Consultat el 2022-05-05.
- ↑ Lockwood, Jeffrey A. "Insects: Tougher than anthrax", The Boston Globe, October 21, 2007, accessed December 25, 2008.
- ↑ "Regulatory and Public Service Programs' Strategy for the Prevention Of Bioterrorism in Areas Regulated [3] archivat en Wayback Machine.", Regulatory and Public Service Program, Clemson University, 2001, accessed December 25, 2008.
- ↑ «Customary IHL - Rule 84. The Protection of Civilians and Civilian Objects from the Effects of Incendiary Weapons».
- ↑ «Treaties, States parties, and Commentaries - Additional Protocol (I) to the Geneva Conventions, 1977 - 51 - Protection of the civilian population».
- ↑ 13,0 13,1 Whitby, Simon M. Biological Warfare Against Crops, (Google Books), Macmillan, 2002, pp. 156-57, (ISBN 0333920856).
- ↑ Wheelis, Mark, et al. Deadly Cultures: Biological Weapons Since 1945, (Google Books), Harvard University Press, 2006, pp. 217-18, (ISBN 0674016998).
- ↑ Smart, Jeffery K. Medical Aspects of Chemical and Biological Warfare: Chapter 2 - History of Chemical and Biological Warfare: An American Perspective, Broden Institute, Textbooks of Military Medicine
- ↑ Biological Warfare Against Crops, S. Whitby, Palgrave Macmillan, page 167
- ↑ [Whitby, Simon M. "The potential use of plant pathogens against crops." Microbes and infection 3.1 (2001): 73&x2013;80.
- ↑ «Invasion by Medfly Defies Logic, Scientists Say : Infestation: Experts discover peculiar patterns in the spread of the stubborn fruit fly. Some suspect sabotage by biological terrorists.» (en en-us). els Angeles Claves. Consultat el 9 de juny de 2020.
- ↑ «Invasive Species - A Thread to the Homeland? (Wayback Machine)». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2016. Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ «Mystery Letter Puts Odd Twist on Medfly Crisis» (en en-us). els Angeles Claves. Consultat el 9 de juny de 2020.
- ↑ Kite terror continues to strike Gaza border communities, 8 May 2018, Ynet.
- ↑ Beyond kites: 'Fire balloons'; increasingly used to set southern Israel ablaze, Claves of Israel, 4 June 2018
- ↑ Israel announces Gaza sanctions in response to cross-border blazes, Reuters, 9 July 2018
- ↑ Beyond kites: ‘Fire balloons’ increasingly used to set southern Israel ablaze, Claves of Israel, 4 June 2018
- ↑ Kite, balloon terrorism continues scorching Israel's land, YNET, Maten Tzuri, 10 July 2018
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agroterrorismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.