Adiantum capillus-veneris
Adiantum capillus-veneris (culantrillo de pou), sinònim: Adiantum pedantum L., és una espècie de falaguera del gènero Adiantum.
Descripció
[editar | editar còdic]És un chicotet falaguera vivaz que alcança els 10-40 cm d'altura. Té pecíol recte i fronda finamente pinnada en peciol negre.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Té una distribució cosmopolita, és natiu de l'oest i sur d'Europa, Àfrica, Norteamérica i Centroamérica. Freqüent en murs, grutas i vores de rieres. Es cultiva comunament com planta ornamental.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Trachypteris capillus-veneris va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1096. 1753.[1]
Adiantum: nom genèric que prové del grec antic, que significa "no mullar", en referència als fulls, per la seua capacitat de tirar l'aigua sense mullar-se.
capillus-veneris: epítet
- Adiantum affine Willd.
- Adiantum africanum R.Br.
- Adiantum capillaceum Dulac
- Adiantum capillus Sw.
- Adiantum coriandrifolium Lam.
- Adiantum cuneifolium Stokes
- Adiantum emarginatum Bory
- Adiantum fontanum Salisb.
- Adiantum fumarioides Willd.
- Adiantum lingii Ching
- Adiantum maderense Lowe
- Adiantum marginatum Schrad.
- Adiantum michelii Christ
- Adiantum modestum Underw.
- Adiantum moritzianum Link
- Adiantum paradiseae Bak.
- Adiantum pseudocapillus Fée
- Adiantum remyanum Esp.Busts
- Adiantum remyanum Espinosa
- Adiantum repandum Tausch
- Adiantum rimicola Sloss.
- Adiantum schaffneri I.Fourn.
- Adiantum subemarginatum Christ
- Adiantum trifidum Willd. ex C.Bolle
- Adiantum visianii Schlöss. & Vukot
Propietats
[editar | editar còdic]- Principis actius
Àcit gálico i tánico, principis amarcs, goma, traces d'oli essencial, abundants mucílacs, flavonoides.[2]
- Indicacions
És un excelent demulcente, en efecte antiinflamatorio, béquico, mucolítico i expectorante.cita requerida
Servix com desintoxicante en casos d'etilismo. Galactógeno, antifurfuráceo, segons autors diaforético, astringente, emoliente, diurético i emenagogo.cita requerida
Indicat para faringitis, bronquitis, catarros, asma, cistitis i uretritis. En us tòpic s'usa en dermatitis, estomatitis, gingivitis, parodontopatías i vulvovaginitis.cita requerida
- Preparació, receptes
S'usen les sumidades aérees (frondes). Es recolecta en juny i juliol.
- Infusió: una cucharadita de darreria per tassa. Infundir durant 20-30 minuts. Prendre tres tasses al dia despuix dels menjars. Les frondas tenen sabor amarc i discreta olor aromàtica.cita requerida
- Decocció al 2 %: preferiblement en anís, menta o #regalícia, per a millorar el sabor.
- Atres usos
Com a substitut del té. Des de la Grècia antiga es va usar per a combatre la caiguda del cabell, triturado i mesclat en oli o vinagre.
Denominació popular
[editar | editar còdic]- Castellà: adianto, arañuela, brenca, brensa, cabellam de Venus, cabell de Venus, cabells de Venus, capilaria, capilera, colantrillo, culandrillo, culantrillo, culantrillo de Montpeller, culantrillo de pou, culantro de pou, curandrillo, diabòlica, falcija, falcilla, falsía, falsia, herba de les mal paries, jolivert brode, polytrico, rosada, sanguinària, yerba brensa, yerba de les malparias, zanca de morenillo, zancamorenilla, zanca moretilla.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adiantum capillus-veneris en Tròpics
- ↑ «Adiantum capillus-veneris». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 13 d'octubre de 2009.
- ↑ «Adiantum capillus-veneris». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Adiantum capillus-veneris.- Germplasm Resources Information Network: Adiantum capillus-veneris
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adiantum capillus-veneris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.