Anar al contingut

Robert Brown

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Robert Brown

Robert Brown (Montrose, 21 de decembre de 1773-Londres, 10 de juny de 1858) va ser un mege, cirugià i botànic escocés format en l'Universitat d'Edimburc. Ademés del seu descomunal treball de recopilació de la flora d'Austràlia, és recordat per haver ideat el terme "núcleu celar" i per haver descobert el moviment d'agitació de les partícules en la superfície de l'aigua (denominat moviment browniano en el seu honor), encara que no va saber determinar les seues causes (el fenomen seria explicat en térmens de cinemàtica molecular per Albert Einstein en 1905). Durant tres anys va efectuar una acabada investigació colectando uns 3.400 espècimen, de les quals uns 2000 eren nous per a la ciència. Una part d'esta colecció es va perdre en el viage en la Porpoise, en ruta a Londres. Va permanéixer en Austràlia fins a maig de 1807. Durant tres anys va investigar sobre el material recolectat. En 1810, va publicar els resultats de les seues recolecció en la seua obra Prodromus Florae Novae Hollandiae et Insulae Van Diemen, la primera relació taxonòmica de la flora d'Austràlia.

Biografia

[editar | editar còdic]
Portada del Prodromus.

Es va allistar en el regiment de Fencibles com a cirugià en 1795. Va acceptar un lloc a bordo del Investigador com a naturaliste a càrrec de Mathews Findler, que estava a punt de salpar en un viage cartogràfic a Austràlia. Durant tres anys va efectuar una acabada investigació recolectant uns 3400 espècimen, dels que uns 2000 eren nous per a la ciència. Una part d'esta colecció es va perdre en el viage en la Porpoise, en ruta a Londres. Va permanéixer en Austràlia fins a maig de 1805. Durant cinc anys va investigar sobre el material recolectat. En 1810, va publicar els resultats de les seues recolecció en la seua obra Prodromus Florae Novae Hollandiae et Insulae Van Diemen, la primera relació taxonòmica de la flora d'Austràlia. Va descriure unes 1200 espècies noves per a la ciència provinents d'Austràlia occidental. En un artícul científic que va llegir en la Societat Linneana (Londres) en 1831 i que va publicar en 1833, Brown va donar nom al núcleu de les cèles eucariota. El núcleu ya havia segut observat abans, potser ya en 1682 pel microscopista neerlandés Anton van Leeuwenhoek. En 1802, Franz Bauer havia dibuixat el núcleu com una característica normal de les cèlules vegetals. Pero Brown va ser qui li va donar el nom que du fins a l'actualitat (donant-li crèdit a les ilustracions de Bauer). Tant Bauer com Brown creïen que el núcleu no era universal; i Brown pensava que estava confinat exclusivament a les monocotiledóneas.[1]

En 1827, examinant grans de polen, espores de verdets, i Equisetum suspesos en aigua al microscopi, Brown va observar diminutes partícules en vacuoles en els grans de polen eixecutant un continu moviment aleatori. Després va observar el mateix moviment en partícules de pols, anulant la seua anterior hipòtesis que el moviment es devia a que el polen tenia vida. Ell mateixa no va poder donar una teoria explicatoria d'eixe moviment, denominat més vesprada moviment browniano en el seu honor.

Epónimos

[editar | editar còdic]

El moviment circulatori de les partícules en suspensions acuosas du el seu nom, moviment browniano,[2] va ser descrit originalment en 1785 per Jan Ingenhousz en partícules de carbó suspeses en alcohol. Marian Smoluchowski, casi simultàneament en Albert Einstein, va descriure matemàticament el fenomen.

Botànica

[editar | editar còdic]

El seu nom es commemora en el gènero d'herbáceas d'Austràlia Brunonia, i en numeroses espècies australianes: Eucalyptus brownii, el verdet Tetrodontium brownianum, espècie que va descobrir mentres es criava en Roslin, Edimburc mentres era estudiant. Encara pot vore-li-la en elloc del seu descobriment.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Harris, Henry (1999): The birth of the cell (págs. 76-81). Yale University Press.
  2. Brown, R. (1828): nybg. org/science2/pdfs/dws/Brownian.pdf «On particles contained in the pollen of plants; and on “the general existence of active molecules in organic and inorganic bodies”», artícul en anglés en la revista Philosophical Magazine, 4, págs. 161-173. Londres, 1828.
  3. rbge. org. uk/science/cryptogamic-plants-and-fungi/bryology "Bryology (mosses, liverworts and hornworts)" Royal Botanic Garden Edinburgh. Vist 15 de maig de 2008.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Wikisource1911Enc Commons