Anar al contingut

Abronia bogerti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El dragoncito de les Chimalapas[1] (Abronia bogerti) és una espècie en perill d'extinció de sauròpsit de l'orde dels escamosos de la família dels ánguidos endèmica de Mèxic.[2][3][4][5] Va ser descrita per primera volta pel herpetòlec nortamericà Joseph Anton Tihen en l'any de 1954, basat en un únic espècimen recolectat en 1948, l'holotip AMNH 68887, que es pot trobar en el Museu Americà d'Història Natural.[3][4][6]

Etimologia

l'epítet específic de A. Bogerti fa referència a Charles Mitchill Bogert, herpetòlec nortamericana i curador del Departament de Herpetologia del Museu Americà d'Història Natural.[3]

Descripció

A. bogerti és una sangrantana de cos esvelt i allargat, extremitats curtes, una coa llarga i prensil, un cap estret triangular i un morro puntagut. El primer eixemplar conegut de l'espècie va alcançar una llongitut de morro a cloaca de 6.4 cm i una llongitut total d'11.3 cm .[6][5] El major espècimen registrat (AGC 926) conta en una llongitut morro-cloaca de 9.4 cm i un pes de 12.7 grams. Els seus escates són majorment quilladas en l'esquena, especialment en les vertebrals i per a-vertebrals, diferenciant-ho d'atres espècies del clade Scopaeabronia.[4] El segon espècimen recolectat, una femella adulta, presenta un contacte únic entre la escata frontonasal i la frontal, i té únicament nou bandes obscures transversal a lo llarc del cos. Este eixemplar media 8.7 cm des del cap fins al tors i 22.1 cm de llongitut total. Aproximadament els últims 5 mm de la coa estaven regenerats.[7]

Esta espècie es distinguix d'atres pertanyents al seu gènero per les següents característiques morfològiques:[6][4][5][1]

Presència de 43 a 38 rencs travessers d'escates dorsals.

  • Presència de 10 a 12 rencs llongitudinals de escates ventrals.
  • Osteodermos dorsals desenrollats únicament en unes quantes rencs de escates ubicades en la regió anterior del cos.

Un parell de escates postmentonales.

Un mínim de huit escates en un renc corresponent al coll.

  • Presència de dos a tres escates supraoculares laterals.
  • Escames parietals en ampli contacte en les supraoculares miges.
  • Presència de dos o tres escates temporals primàries.

Presència d'una sola escata temporal en contacte en l'ull.

  • Escama temporal primària inferior expandida.

Penúltima escata supralabial en contacte en l'ull.

  • Escames cantales anteriors presents.
  • Escama frontonasal i frontal en contacte mínim o nul.
  • Presència de més de 17 laminillas subdigitales en el quarto dit de la pata atrassera.

Algunes traces morfològics prèviament considerats diagnòstic han resultat ser variables i no confiables, com:[4]

Contacte entre les escates prefrontales i superciliares anteriors. Contacte cantoloreal-frontonasal.

Coloració

La seua coloració dorsal és predominantment groga verdosa, en la presència d'entre dèu i onze bandes travesseres poc definides que s'estenen pel coll i la regió dorsal del cos en abdós sexes.[5] la cap és gris en màrgens negres en les escates. el morro és de color groc o vert groguenc. El cos és de color groc verdenc lluent en bandes travesseres obscures (negres o grisos). la coa és de color similar al cos, en bandes ben definides. Les extremitats conten en un patró reticulado en taques obscures; no presenten bandes travesseres. Les escates labials i infralabiales són de color blanc, formant una llínea pàlida posterior a l'ull.[4]

Per al segon eixemplar descrit, una femella, la coloració va ser un blanc verdenc clar predominant en el cos i coa. Nou bandes amples i irregulars de color gris obscur en el cos i que s'estenen també a lo llarc de la coa. Escames del cap vert obscur en vores negres. Punta del morro i els llavis tenen d'un to blanc verdenc clar. La part inferior de la gola, l'abdomen i la coa de color completament blancs.[7]

Els espècimen descrits recentment mostren variabilitat en característiques com el patró de bandes dorsals, coloració, i algunes escates.[4]

Comportament

El dragoncito de les Chimalapas és una espècie altament arbòrea, en una locomoció sinuós. Usa el seu coa prensil per a trepar i moure's pels arbres, exhibint un moviment ondulante i "oscilante" del cos mentres trepa, similar a atres fardachos arbòreus com l'escinc jagant de les illes Salomó, els toloques i els camalleons. Pot realisar chicotets bots en moure's entre branques.[4]

Els machos mostren un comportament agonístico en trobades cara a cara, mossegant-se i subjectant-se fins a ser separats. En captiveri, els fardachos reaccionen en mossegades, defecació i moviments defensius.[4]

Distribució i hàbitat

El dragoncito de les Chimalapas és una sangrantana rara en un hàbitat i distribució reduït. L'holotip va ser localisat en altes montanyes de Chimalapas, Oaxaca, Mèxic, al nort de Niltepec, entre el cerro Travessat i la Serra Mare d'Oaxaca, a una altitut estimada d'entre 760 i 1370 m (2500 i 4500 peus).[2][6][4][8] El segon espècimen (una femella adulta) va ser fotografiat i lliberat en Cerro Baül, pel biòlec i fotógraf Thomas Bille en l'any 2000, en un àrea disputada entre Oaxaca i Chiapas.[4][7]



Entre 2014 i 2015, es varen observar cinc nous espècimen en Cerro Baül, tres mascles varen ser capturats el 29 d'agost de 2015, cada u d'un arbre diferent en un interval de 40 minuts i una muda va ser trobada a 10 m d'altura en el dosel d'un roure. Dos espècimen varen ser mantinguts en Mèxic en condicions controlades per a observacions comportamentales.[4] Compartix hàbitat en el dragoncito de Cerro Baül.[8]

Hàbitat

Esta espècie de dragoncito habita boscs mesófilos en transicions feya bosc tropical de boira en les parts altes, dominat per arbres de roure, pi, i de liquidámbar americà. Algunes àrees mostren regeneració despuix d'incendis forestals en 1998.[4] L'incendi forestal va ocórrer en la Serra Travessada en el municipi de Santa María Chimalapa. L'any de 1998, va ser el més calorós d'eixa década. S'estima que l'incendi va ocasionar més de 100 mil hectàrees de bosc de boira i bosc de pi-encino.[8]

Microhábitat

Esta sangrantana preferix els troncs de roures (Quercus spp.) a altituts de 3.5–8 m. Els arbres ocupats tenen un diàmetro a l'altura del pit d'entre 0.1 i 0.75 m i altures de 8–17 m. Habiten plantes epifites comunes, que inclouen bromelias com Tillandsia juncea, T. seleriana, T. tricolor, i T. usneoides.[4]

Estat de conservació

L'estat de conservació d'este reptil està evaluat com Senyes Insuficients per l'UICN i catalogat com en Perill d'Extinció (P) per la SEMARNAT.[2][8]

Actualment no existix cap àrea protegida en les terres altes de Chimalapas, encara que s'ha recomanat l'establiment d'una reserva forestal en Cerro Baül, en consulta en les comunitats locals, ademés del monitoreig de poblacions i la regularisació de l'extracció per al comerç de mascotes.[4]

Amenaces

El dragoncito de les Chimalapas mostra amenaces importants, com la deforestació del seu hàbitat per a ser utilisat en pastoreig i agricultura, especialment en les ales baixes de Cerro Baül.[2][4] Per eixemple, en Sarita María Chimalapa s'ha registrat casos de reforestació per a fins agrícoles, açò per la presència de programes socioproductivos governamentals en Mèxic, com “Sembrant Vida”. [8] Ademés, la producció de carbó vegetal, afecta principalment els roures que esta espècie de sangrantana preferix com a llar.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Sánchez-Herrera, O., Solano-Zavaleta, I., Rivera-Téllez, I. 2017. Guia d'Identificació dels Dragoncitos (sangrantanes arborícoles, Abronia spp.) regulats per la CITES (PDF Navegable). CONABIO. Mèxic.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Campbell, J.A. (2007) Abronia bogerti; The IUCN Red List of Threatened Species, versió 2014.3. Consultat el 18 de febrer de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Abronia bogerti». The Reptile Database. Consultat el 2024-12-06.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 Clause, Adam G., Schmidt-Ballardo, Walter, Solano-Zavaleta, Israel, Jiménez-Valáquez, Gustavo and Heimes, Peter 2016. Morphological variation and natural history in the enigmatic lizard clade Scopaeabronia (Squamata: Anguidae: Abronia). Herpetological Review 47 (4): 536-543
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 SEMARNAT, 2018. Programa d'Acció per a la Conservació de les Espècies ''Abronia'' (''Abronia'' spp) en Mèxic. SEMARNAT/CONANP, Mèxic (Any d'edició 2018).
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Tihen, J. A. 1954. Gerrhonotine lizards recently added to the American Museum collection, with further revisions of the genus Abronia. American Museum Novitates (1687): 1-26
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Bille, T. 2001. Ein Zweites Exemplar von Abronia bogerti Tihen, 1954 aus Oaxaca, Mexiko, mit Bemerkungen zur Variation der Art (Sauria: Anguidae). Salamandra 37:205–210.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 García-Padilla, Elí; Mata-Silva, Vicente; Villalobos-Juárez, Iván; López-Esquivel, Eduardo Alexis(2022-07-27).«The amphibians and reptils of the Els Chimalapas region, Isthmus of Tehuantepec, Oaxaca, Mexico:: composition, distributional categorization, conservation status, and biodiversity significance».Biologia i Societat.5(10): 37–76.ISSN 2992-6939.doi:10.29105/bys5.10-73.Consultat el 2024-12-08.