Comportament agonístico
En etologia, es diu comportament agonístico al comportament social relacionat en la lluita. El comportament agonístico és un concepte més general al de la conducta agressiva, puix inclou qualsevol conducta d'oposició a uns atres, com la competició, l'enfrontament, la desobediència i, per supost, la conducta agressiva.
Ajuda als animals a assegurar necessitats essencials com a hàbitat, territori, aliments i companyers sexuals. Inclou dos components oposts: el comportament agressiu i el defensiu. El primer pot implicar mostrar, amenaçar o atacar. Els patrons típics de comportament defensiu inclouen apaciguamiento, sumissió i la conducta d'escape.
L'agressió es dividix en interespecífica i intraespecífica. L'agressió intraespecífica està dirigida a individus de la mateixa espècie, mentres que l'interespecífica apunta a la d'atres espècies. Inclou tàctiques de depredaació i de antidepredaació i garantisa la subsistència.
El control de l'agressió
Les baralles solen anar precedides de vanaglòria i conductes amenaçants. Una tàctica comuna és fer que el cos es veja més gran, endreçant-ho, alçat la coa i erizando la pell. Pot anar acompanyat de senyals acústiques, com gruñidos o rugits. Si les amenaces donen lloc a una situació de conflicte, es produirà un atac o una fugida. No obstant, els pavoneos són generalment suficients per a evitar el conflicte. És menys provable que un animal més fort lluite si l'atre mostra un comportament sumiso com, per eixemple, quan gossos i llops baixen la coa. Les baralles greus solen conduir a lesions greus o a la mort, mentres que les rituals, precedides per manifestacions d'amenaça, tendixen a causar, en el pijor dels casos, lesions de chicoteta gravetat. Estes últimes tenen normes fixes i solen portar-se a terme per a ajudar a millorar la posició social d'un animal.
Jerarquia animal
Molts grups de vertebrats s'organisen per ranc, determinat per les lluites entre rivals, lo que assegura que un animal líder fort i en experiència guie al grup. L'orde jeràrquic impedix en gran medida les mides intraespecífiques per aliment, parella, etc. Els animals de més alt ranc solen tindre una millor possibilitat reproductiva que els de baix ranc. Els rancs solen ser dinàmics i es reorganisen despuix de baralles rituals.
Vore també
Referències
- Gran enciclopèdia del saber, de National Geographic. Lliure n.º 6: El home.Pág. 56.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comportamiento agonístico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.