-tania
El sufix -taniao-etaniadenota un territori o regió en la península ibèrica (i atres zones romanizades). El gentilici és «-tano», «-tana», «-tanos», «-tanas». Antigues inscripcions romanes en llatí usen-tanum, i com a gentilici -tani. Tenen el seu orige històric en l'Iberia prerromana. El seu orige etimològic és discutit pels llingüistes.
Etimologia
El jesuïta manchec Hervás i Panduro va propondre la seua vinculació a les llengües celtes, en les quals la raïl tan o **taín significa departament o regió.[1] En irlandés, tan significa país.
Atres filòlecs, com Pablo Pedro Astarloa, sugerixen una combinació del sufix vasc **eta (com en Arteta, Lusarreta, Olleta) en la raïl llatina **nia, utilisada en topònims (com Germania, Hispania, Romania).[1]
Una atra teoria, desenrollada parcialment pel juriste aragonés Joaquín Costa, relaciona eixe sufix en el bereber ait, que significa tant «fill de» com «la tribu», o en **at, «gents». Esta teoria que recolza que «aide» és parent en vasca (teoria vascobereber).[1]
La forma de gentilici usada per alguns epígrafs en llengua íbera trobats en monedas és -ken o -sken, com en Ikalesken, que no guarda relació en -tanus llatí, lo que fa pensar que -tania puga ser una denominació d'orige romà. Segons l'historiador i arqueòlec Manuel Gómez-Moreno, el sufix llatí -tani correspon al -scen íbero,[2] Per eixemple els ausetanos (ausetani) que es autonominaban ausesken. Els romans també varen aplicar este sufix a atres pobles del Mediterràneu occidental (Cerdenya i Sicília), i en menor grau als de la península itálica, a on no obstant preval el sufix -nugues. Abans del contacte romà en els pobles íberos, ya existien colónies gregues en Iberia. Els antics grecs varen usar el sufix més antic -ητες (-etes), -εται o -ηται (-etai), que seria reemplaçat per -ητανοι o -ετανοι (-etani), segons l'investigador Ulrich Schmoll (1953).[3]
Aixina mateix, cal considerar que moltes voltes el sufix potser no siga -tanus, sino -anus, quan la t forma part de la radical, com en el cas de contestani (contest-ani) per a Contextus o edetani (edet-ani) per a Edeta.
Eixemples
- Accitania
- Ausetania, poblat íbero que va ocupar l'actual comarca d'Osona.
- Bastetania
- Bergistania, poblat íbero que va ocupar l'actual comarca del Bergadá i la conca alta del riu Llobregat.
- Carpetania
- Ceretania, poblat íbero que va ocupar l'actual comarca de la Cerdanya.
- Contestania, d'a on procedix el topònim Cocentaina.
- Cosetania, poblat íbero que va ocupar les actuals comarques del Camp de Tarragona, el Penedés i el Baix Llobregat.
- Egitania
- Ilergetania, poblat íbero que va ocupar les actuals comarques de Lleida i les conques dels rius Segre i Cinca.
- Ilorcitania, d'a on procedix el topònim Lorquí.
- Indigetania, poblat íbero que va ocupar les actuals comarques de Girona i l'Empordà.
- Jacetania
- Lacetania, poblat íbero que va ocupar les actuals comarques de la Catalunya Central.
- Layetania, poblat íbero que va ocupar les actuals comarques de Barcelona, el Vallés i el Maresme, entre els rius Llobregat i Tordera
- Lusitania
- Oretania
- Sedetania
- Suessetania (dels suessetani)
- Turdetania
- Vescitania, en capital en Osca.
Fòra de la península ibèrica
- Aquitània, actual suroest de França
- Massilitanus (Massilitani), per als habitants de Massalia, actual Marsella.
- Mauritània, actual Magreb
- Tingitania o Transfretania
- D'on deriva el nom de Península tingitana
- Tingitania o Transfretania
- Occitània
- Zeugitania, actual nort de Tunis
Com a gentilici
- Aracelitani
- Calagurritani, ('calagurritanos', actual gentilici de Calahorra).
- Celtitanum (keltitan)
- Iluberitani, de l'antiga Ilíberis.
- Ossigitani, gentilici d'Ossigi.
En Cerdenya:
Vore també
Referències
- Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Campión, Arturo. Revista Bascongada (ed.): «Celtes, íberos i euskaros - Capítul XIII: Estudi de la toponímia ibèrica á la llum de la llengua euskara».
- Este artícul conté una traducció derivada de «-tania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.