Anar al contingut

Ikalesken

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ikalesken, Ikalensken o Ikals és un topònim ibèric que només apareix en llegendes monetals en escritura ibèrica meridional.[1] Encara que no hi ha cap prova positiva, s'ha senyalat la possible relació entre Ikalesken i la Egelesta citada per Plinio el Vell (Naturalis Història III, 25 i 31, 80) i Estrabón (Geografia III, 4, 9).[1]

Toponímia

Es desconeix el significat de la paraula, pero el sufix ibèric -sken ha permés valorar-la tant com un nom dels habitants d'una ciutat com el d'un conjunt de població en un hàbitat dispers.[1]

Localisació

Encara que es desconeix la seua localisació precisa, existixen diverses propostes recolzades en criteris epigràfics, filològics, d'homofonia, o en la dispersió de les monedes.[1] A. Prim va observar que les troballes de les monedes de bronze eren molt més freqüents en les províncies de Múrcia, Alacant i Valéncia i va propondre localisar-la en Campello (Alacant). J. Zóbel va mantindre l'ubicació en Acci. M. Gómez Moreno la va situar en la Bastetania i es va inclinar per la possibilitat de Cartagena. A. Beltrán la va ubicar en les proximitats d'Urkesken i F. Mateu i Llopis va propondre Alacant. Pero en els últims anys, i per un major coneiximent i documentació de troballes monetàries, es pot afirmar en prou seguritat que no es tracta d'una ceca localisada en territori valencià, sino entre els rius Xúquer i Cabriel (Conca), possiblement en Iniesta.[1]

Troballes monetàries

Ikalesken va falcar monedes d'argent, denarios, en un pes mig de 3,60-3,80 grams. Mostraven en anvers un cap masculí, mirant a dreta, i un ginet, en escut redó, conduint un segon cavall. De la seua presència en alguns tesors es deduïx que cap als anys 115-114 a. C. ya s'havien falcat els dos terços de tots els denarios, per lo que la data d'inici de les emissions d'argent caldria situar-la en les últimes décades de la primera mitat del II o cap a mediats d'eixe mateix sigle, i es varen deixar d'emetre, provablement, despuix de la guerra de Sertorio.

També va falcar diverses emissions de bronze, alguna d'elles en combinació en les d'argent, segons es desprén de la varietat de símbols que acompanyen als dissenys, i que servixen per a distinguir-les. Els valors fabricats varen ser més variats que en l'argent, puix es coneixen unitats, mitats i quartos; tots ells varen mostrar en anvers un cap masculí, mirant a dreta o a esquerra, i en revers un ginet conduint un segon cavall, un cavall i un javalí, segons les diverses denominacions. Les dates en les que es varen emetre les monedes de bronze són encara incertes, encara que per a totes elles es pot aventurar un marc comprés entre els anys 150 a. C.-50 a. C.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2009) «Ikalesken», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana (vol. Història), Editorial Prensa Valenciana.