Anar al contingut

Ginet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'unitat militar vore Ginet (soldat de cavalleria).
Ginet gaucho en plena exhibició.

Un ginet[1] (de l'àrap zanáti, en alusió a la tribu bereber Zenata),[2] cabalgador o amazona en femení,[3] designa a la persona que monta un cavall o a la persona destra en equitació, máxime si açò es relaciona en sus labores més freqüents (arrieros, domadors, etc.).


Etimologia i difusió

Encara que l'explicació de la base etimològica a partir de la paraula “zenetha” exigix el seu propi artícul d'índole històrica, correspon ací dir que els “zenetha” o zenetas o zanatas eren una “tribu” de berebers que durant l'Edat Mija rivalizaron en una atra no menys important, la dels zeneguíes.

Els zenethas segons pareix es varen configurar com ètnia en el Sahara Occidental i en la marge nort del riu Senegal, especialment despuix de l'invasió àrap. Tal invasió els hauria forçat —entre atres qüestions— a adoptar com a part de la seua tàctica l'ús en gran destrea primer dels dromedaris i camellos, a partir de la seua experiència en el tipo de cavall àrap àgil i llauger. L'evolució d'estos ginets va ser important en el Magreb i, a partir del VIII, en l'Espanya medieval dominada pels àraps.


Ensellament lateral femení

Amazona en perrito, Giovanni Boldini

En Occident, des d'a lo manco inicis de l'Edat Mija les dònes montaven "a l'amazona", o "a la femelluda", assentades de costat en les cames juntes, ya que montar a horcajadas o "a la jineta" es considerava indecoroso, perjudicial per a la fertilitat femenina i tampoc l'indumentària, en llarcs i pesats vestits, ho facilitava. En el XIII va sorgir la jamuga, una cadira en respal, braços i reposapies per a millorar la comoditat de la dama, pero esta seguia assentada de costat, lo que es tornava incómodo en trayectes llarcs, i, lo principal, no podia controlar el seu ensellament, necessitant la constant ajuda d'un palafrenero que guiava el seu cavall, ruc o mula. Era una equitació passiva per una posició que impedia eixercir cap acció sobre l'ensellament.

Pero en el Renaixença les dames volen participar més activament en les cvores, "prendre les regnes". Algunes dames intrèpides inclús es varen atrevir a montar a horcajadas durant la caça, com la mateixa Diana de Poitiers, a pesar de les fortes crítiques. Catalina de Médici va ser la introductora d'una cadira millorada per a no perdre-se les jornades de caça en el seu espós Enrique II, la cadira de corneta fixa. La posició de l'amazona canvia per complet, la corneta evita que la dama esvare cap a l'esquerra, la cama esquerra es gira cap a l'eix del coll del cavall, sostinguda per un fi estrebe, i aixina els muscles i caderes de la dòna s'orienten en direcció a la marcha. En la millorada posició, l'amazona pren les regnes podent dirigir els moviments de l'ensellament, guanyant gràcia i solidea, sent possible no solament passejar a cavall, si no caçar activament o inclús galopar conjugant feminitat i deportivitat.[4]


En la lliteratura

D'entre els innumerables eixemples, poden triar-se per la seua popularitat: el ginet sense cap de La llegenda de Sleepy Hollow de Washington Irving, Els quatre ginets del Apocalipsis, novela de Vicente Blasco Ibáñez, els Ginets negres de la trilogia El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien o el poema "Cançó del ginet" de Federico García Lorca.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ «Amazona: historia y evolución» (14 de junio de 2019).

Enllaços externs