Anar al contingut

Ait (nom)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Senyals de tràfic vandalizada. En la part inferior dreta es pot vore cóm s'ha substituït Beni Zikki (nom àrap) per At Zikki (nom bereber).

Ait, Aít, Aït, Ayt, Ath o At (en tamazight, ⴰⵢⵜ; àrap ايت, pronunciat /'æjt/, /'æjÞ/) és un prefix comú en la cultura bereber que lliteralment significa ‘Fill(s) de’ [i el nom del pare]. Per eixemple, Ait Ayash o Ait Atta. És freqüent en onomàstica local, tant per a noms de tribus com per a noms de lloc (topònims). Equival a banū en llengua àrap.

Ait és el plural de o (en tamazight, ⵓ; en àrap, و; en francés, ou; en tuareg, ag; ‘fill de’), que equival al ibn o bin àrap. O és freqüent en els noms de pila que usen el patronímico; per eixemple, Si Mohand o-Mhand, ‘Si Mohand fill de Mhand’ o Musa ag Amastan, ‘Musa fill d'Amastan’.

En algunes àrees bereberes com Cabilia, el significat ha derivat en ‘[les] gents [de]’ o ‘els de’. En les llengües guanches de Canàries equivalia a achi.[1]

Etimologia

Etimológicamente parlant, provablement provinga de aw-t, que combina l'element (a)w «fill de» en un sufix plural -t encara existent en la gramàtica bereber, especialment en l'inflexió verbal (-t imperatiu plural, -(i)t marca indiferenciada de plural en els verps d'estat).

L'evolució d'un prototip aw-t en ayt s'explica fàcilment per l'anteriorisació i una palatalisació de /w/ baix l'influència de la consonant anterior (dental) /t/. Esta assimilació regresiva de la semi-vocal /w/ es facilita per la seua posició implosiva (per lo tant de debilitat).

Us

És curiós observar que este terme, certament molt antic i utilisat actualment entre tots els parlants bereberes, a penes apareix en els materials onomàstics de l'Antiguetat.

No obstant, alguns noms de tribus antigues com els Autololes, podrien explicar-se per la forma antiga d'ayt, aw-t.

En l'actualitat, en moltes de les llengües bereberes (cabilio, mozabita, etc.) el terme ait és inusual, preferint una forma en una caiguda completa de la semivocal, és dir la forma at. Per eixemple, en Cabilia, ayt es considera un arcaisme o una variant molt específica (per eixemple, at-ma, que lliteralment significa ‘fills de la meua mare’, és dir, ‘germans’. Més rarament ayt-ma). No obstant, va ser durant la colonisació francesa d'Argèlia que es va estendre massivament l'hàbit de restablir la forma obsoleta ayt (aït en francés) en la nomenclatura oficial de l'onomàstica de Cabilia.

En algunes comunitats amaziges, el prefix ha perdut el significat de parentesc i simplement s'usa per a definir a un grup de gent (‘gents de’, ‘els de [...]’), com en:

  • A(i)t wexxam = ‘Família’ (lliteralment, ‘gent de la meua casa’)
  • At ufella = ‘Gent de montanya’ (lliteralment, ‘gent del país alt’)
  • At taddart = ‘Ciutadans’ (lliteralment, ‘gent del poble’)

Vore també

Referències

  1. ↑ «EL LLENGUAGE GUANCHE». Gran Enciclopèdia Virtual Illes Canàries (GEVIC). Consultat el 15 d'octubre de 2020.