Museu Històric Municipal de Valéncia
El Museu Històric Municipal de Valéncia és un museu que es troba en l'edifici de la casa consistorial de Valéncia, en la plaça de l'Ajuntament. És be d'interés cultural en anotació ministerial R-I-51-0001417 d'1 de març de 1962.
Reobert en novembre de l'any 2023 despuix d'una important renovació. Ubicat en la part noble de l'edifici de l'Ajuntament de Valéncia, oferix visites lliures i guiades i dispon de 4 sales diferenciades i un audiovisual sobre els principals museus i monuments de la ciutat.
El museu s'ha reorganisat en quatre sales, presidides pels següents epígrafs: «Qui som», «A on estem», «D'a on venim» i «Els nostres recorts».
El Museu Històric Municipal de Valéncia custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar, la Real Senyera, el fals pendó, el pla del Pare Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.
Història[editar | editar còdic]
Forma un tot en l'archiu municipal, que pot considerar-se un dels més complets i millor conservats de tot el territori espanyol. Iniciat en l'any 1238, en la reconquesta de Jaume I, i la conversió de la ciutat de Valéncia, de capital del regne islàmic, a capital d'un estat cristià.
La primera sèu de l'archiu de la ciutat varen ser unes cases habilitades per a establir la Cúria de la ciutat, en la plaça de l'Almoina, en la part atrassera de la catedral de Santa María de Valéncia.
Més tart, en l'any 1311, el Consell de la Ciutat de Valéncia va comprar uns terrenys al principi del carrer de Cavallers, en el que va construir un palau, en el lloc a on actualment hi ha uns jardins adjacents al Palau de la Generalitat Valenciana, a on va ubicar tant l'archiu de la ciutat com un conjunt de valiosos objectes relacionats en l'història de la ciutat, mantenint-se en esta localisació fins a mediats del sigle XIX.
El creiximent de la ciutat va supondre un aument considerable de les necessitats polítiques, administratiu-burocràtiques i de salvaguarda, tant de la documentació que conservava l'archiu Municipal, com atres objectes de gran valor històrics, conservats durant més de sis sigles; varen posar de relleu l'importància de buscar una nova ubicació ya que el vell edifici del palau municipal estava en un llamentable estat ruïnós.
Entre els possibles edificis disponibles per a ser ocupats per a estos fins, es va considerar que la Real Casa d'Ensenyança (fundada en el sigle XVIII per l'arquebisbe Andrés Mayoral), era la que tenia millors condicions per a ser ocupada immediatament, lo que va escomençar a fer-ho, de manera gradual, a partir de l'any 1854, i que no es va finalisar fins a l'any 1934 (any en el que es va conseguir tindre totes les dependències de la Casa d'Ensenyança, en contar en l'iglésia de Santa Rosa de Lima, que estava situada en la calle periodista Azzati, carrer de la Llonganiça en eixe moment.
El museu i l'archiu varen ser de les primeres coses que varen ocupar el nou edifici del consistori valencià. A partir de la Segona República, tant l'archiu com el museu es varen ubicar en el temple de Santa Rosa de Lima.
Continguts[editar | editar còdic]
Està estructurat en 4 sales:
- Sala primera
En la primera sala, la Real Senyera de l'any 1928 ocupa un lloc principal i es troba acompanyada d'atres peces emblemàtiques que aludixen als símbols de la ciutat junt en un audiovisual sobre Valéncia, els seus habitants, les seues costums i tradicions.
- Sala segona
La segona sala exhibix els plans d'Antonio Mancelli i el Pare Vicente Tomás Tosca, junt en una série d'audiovisuals comparatius dels plans i una selecció de gravats històrics.
- Sala tercera
La tercera sala esta presidida per pintures murals del pintor valencià Ramón Stolz Viciano, que representen, entre atres motius, als primers monarques del regne, els retrats dels reis, l'escena de Frances de Vinatea i el cavaller del Centenar de la Ploma. També hi ha una vitrina en a on s'exponen diversos pergamins pertanyents a varis dels reis de la Casa d'Aragó.
- Sala quarta
La quarta sala es correspon en l'antiga Iglésia de Santa Rosa de Lima i en ella es troba el llenç de L'Inmaculada i els Jurats de Valéncia, de Jeronimo Jacinto Espinosa, una obra de grans dimensions, en la qual es pot observar la més antiga representació del govern local
Referències[editar | editar còdic]
- «Ayuntamiento de Valencia. Museu Historic Municipal de Valéncia. www.valencia.es
- Museu Historic Municipal de Valéncia Las Provincias
- Pla del Pare Tosca
- «Sección 1ª. Bienes de interés cultural - Generalitat Valenciana». www.cult.gva.es
- El Museo Histórico Municipal de Valéncia reabre sus puertas. Valéncia Plaza
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Català Gorgues, Miguel Ángel; Bru i Vidal, Santiago (1986). Ayuntamiento de Valencia, ed. L'archiu i museu històric de la ciutat de Valéncia (en valencià). Valéncia: CIMAL
- Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu Històric Municipal de Valéncia.
