Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya que pertany a la comarca de l'Horta Nort. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.

Geografia

Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de Valéncia, els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel Barranc del Carraixet, el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Tavernes Blanques llimita en les localitats d'Alboraya, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Valéncia i la pedania de Carpesa totes elles de la província de Valéncia.

Història

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les quals se consentia la venda no a soles de vi, sino també d'aiguardents o "beguda blanca" lo que pogué donar lloc a la seua denominació. Per un atra banda es té en consideració la possibilitat de que eixes Tavernes estigueren pintades en calç i el seu color condicionara la denominació. També existix la possibilitat de que el nom se deguera a l'existència en la població de "blanquers" o assaonadors de pell, lo qual també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició de que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

A partir del sigle XV, Tavernes Blanques constituí un senyoriu, concedit en 1445 a Bernat Peris. El senyor Alfons d'Aragó, posteriorment, el cedí en el seu testament al Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, en Alfauir, que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres sigles fins que, en l'any 1835 l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, despuix de la desamortisació, els senyorius s'aboliren en 1837.

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en 1951, fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) ademés dels camps en les quatre barres de la corona d'Aragó.

La denominació de Tavernes Blanques en substitució de Tavernes Blanques fon establida per un decret del Consell de data 25 de giner de 1982, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en el Bolletí Oficial de l'Estat de 20 d'abril de 1982.

Administració

L'actualitat de Tavernes

En les eleccions de 26 de maig de 2003, el Partit Popular conseguí desbancar per primera volta al PSOE del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007	Arturo Ros Ribes	PP
2007 - 2011	n/d	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005
607	784	960	1.663	2.115	2.182	3.270	4.264	7.191	8.012	8.453	9.186

Economia

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes se centrà en l'indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques se dedicà a l'explotació de bestiari porcí i vaccí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com a "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast (conegut vulgarment com a filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) feya que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaccí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, persistiren fins a ser sèu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter ocupà l'edifici que despuix se destinà a sèu administrativa i segon supermercat del grup Mercadona. No en va la família Roig fon propietaria d'alguns ordiers a Tavernes. L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, El Sigle i EKO, arribaren a ser molt populars, encara que no tant com La Casera que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en l'única excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna Valéncia i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.

Lladró

A pesar de lo anterior, l'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa Lladró. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'Almàssera, a on instalaren el seu primer taller en 1953, la seua producció industrial s'inicià en una nau de Tavernes en 1958. Fon allí a on inauguraren la seua escola de formació professional en 1962 i a on, el 2 de novembre de 1967 s'inicià la construcció de la seua Ciutat de la Porcelana, un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la marca la primera fase del qual s'inaugurà el 13 d'octubre de 1969. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

Monuments

Monumentos religiosos

• Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet.

Ermita del Carraixet

En el sigle XV, despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats se traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una volta a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el 14 de giner de l'any 1414, procedien a la sepultura de les despulles.

Fins als anys vint del sigle XX, la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'Alboraya, d'a on fon segregada per Real Decret . L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, resultà determinant.

L'edifici actual de l'ermita data del sigle XVII. Les seues dos campanes Caterina foren foses en 1716 . La confraria, les pràctiques caritatives de la qual cessaren en 1790, seguix viva, i conta en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de fusta policromada creada en 1939 per l'escultor valencià Pio Mollar Franch (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953), el dia 16 d'agost de cada any.

Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en 1631 per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses voltes destruït en la seua sèu original, se reconstruí entre 1948 i 1968 en la seua ubicació actual. Passa un riu que es diu Benet XVI.

Monuments Civils

Tavernes Blanques L'Altruista

• L'Altruista. Fundada per Patricia Monzó Gall en 1905 com a Societat de Socors Mutus, en 1928 quedà configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista es fundà com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres fon l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.

Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local fon destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Despuix fon cedida a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús l'interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de l'Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques dispongué d'un auditori propi en 1972. Fon derrocada en l'any 2010.

Personalitats

Tavernes és el lloc de naiximent de l'ilustre Alberto Latorre Aguilera, un membre d'elevat reconeiximent de la localitat.

Festes locals

• Festes Patronals. Se celebren en honor de la Mare de Deu dels Desamparats i de Sant Roc. Comencen el dissabte anterior al tercer dumenge del més d'agost, en "la Passa", trasllat de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats des de l'ermita del Carraixet a la parròquia de la Santíssima Trinitat.

Gastronomia

La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la paella "d'abadejo", els "ous creixcuts", "guisat de costelles de porc en carchofa ", paella de "fege de bou" i "arròs en bledes ".

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tavernes_Blanques de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Bibliografia

• Tavernes Blanques : Deu anys d'ajuntaments democràtics, 1979-1989. Tavernes Blanques, Ajuntament, 1989.
• Romero Torres, Antonio: Tavernes Blanques i la seua parròquia de la Santíssima Trinidad. s.l. 1992.
• Llorca Soler, Blas: Aprovació de l'escut Oficial i Antecedents històrics de Tavernes Blanques (província de Valéncia). Notes dels Archius locals. Valéncia, Semana Gràfica, S.A., 1951.

Enllaços externs

• Institut Valencià d'estadística
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment.
• Uep oficial de l'ajuntament de Tavernes Blanques. Informació local i administrativa.
• Agrupació Artístic Musical Tavernes Blanques