Triacóntero
El triacóntero (en grec τριακόντορος/triakontoros) era un barco de l'Antiguetat, nau en trenta remeros —quinze en cada costat—, que va formar part principalment de les marines de guerra aqueménida i gregues. En el Got Francois, crátera de volutes de circa 570 a. C., apareix Teseo desembarcant d'un triacóntero a la seua arribada a Atenes en els onze jóvens rescatats del Llaberint de Creta.[Nota 1]
Les forces navals que va reunir en 480 a. C. el rei aqueménida, Jerjes I, per a l'invasió de Grècia continental, la constituïen trirremes, triacónteros, cércuros i atres tipos de barcos.[1] En eixe mateix any, mentres les tropes del rei espartano Leónidas I resistien al eixèrcit aqueménida en el coll de les Termópilas, l'ateniense Abrónicos estava preparat a bordo d'un triacóntero per a informar a les forces navals destacades en Artemisio del curs de la batalla terrestre.[2]
El barco que transportava als teoros atenienses a Delos per a la commemoració de l'estància de Teseo en l'illa, era un trirreme. Per a la celebració de les Delia estos aplegaven en un triacóntero, segons un estudi sobre la dansa ritual del géranos arreplegat per Jacques Jouanna.[3]
En la primera mitat del IV els navarcos (comandants navals) atenienses operaven en triacónteros. Es tripulaven en remeros-combatents, útils per a saquejar assentaments costers.[4] Polieno diu que Ifícrates disponia de cent triacónteros, en esta classe de dotació. Va navegar prop de les costa de Fenicia i va ordenar el desembarc en una plaja d'aigües poc profundes. Els timoneles varen soltar l'ancora de popa a la seua senyal i varen atracar les embarcacions. Cada soldat es va armar en el seu propi rem i es varen llançar a la vora, Varen alvançar en formació i els fenicis varen mamprendre la fugida, Alguns varen perir a mans dels atenienses i alguns atres varen ser capturats.[5]
Els inventaris navals d'Atenes indiquen que encara hi havia triacónteros en servici en la segona mitat del IV[6]
Segons Flavio Arriano, Alejandro Magne contava en un gran número de triacónteros en les flotes que va reunir en Babilonia i en el riu Indo.[7] Algunes naus tenien dos nivells de remeros. La seua ocupació sistemàtica en les armada gregues no es va produir fins a el II
Vore també
Notes
Referències
- ↑ Heródoto, Història VII.9.96
- ↑ Heródoto, op. cit. VIII.21
- ↑ (1999).«Rapport sur l'état et l'activité de l'École française d'Athènes pendant l'année 1998».Comptes-rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.143(4)
- 1121.Consultat el 16 d'abril de 2013.
- ↑ Casson, 1995, p. 125
- ↑ Polieno, Estratagemas 3.9.63
- ↑ IG II2 1627.40-414 (330/329 a. C.)
- ↑ Arriano, Anábasis 7.19.3; 5.8.5
Bibliografia
- Casson, Lionel (1995). Ships and seamanships in the Ancient world (en anglés), Baltimore i Londres: The Johns Hopkins University Press. ISBN 0801851300.
- Detall de la reepresentación del triacóntero de Teseo en el Got François.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triacóntero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.