Romanisació de l'àrap

La romanisació de l'àrap és la representació de texts escrits i orals en àrap utilisant l'alfabet llatí. L'àrap romanizado és útil per a molts propòsits, com expressar noms o llocs geogràfics que procedixen de l'àrap. Existixen diferents sistemes normalisats, a sovint fan us de signes diacrítics i caràcters no habituals llatins per a intentar aproximar-se a l'àrap, encara que són habituals els sistemes que usen un alfabet estàndar llatí per a dirigir-se en facilitat a un públic més ampli i no especialisat com els utilisats en els mijos de comunicació.

El Corán és el llibre sagrat dels musulmans i està en àrap. La paraula القرآن , es pot traduir com El seu transliteración és , i es transcribe com Corán, i en menor freqüència com , i en l'arabisme

En general els métodos se solen centrar en la llengua àrap encara que hi ha parts que es poden aplicar a atres idiomes com el pastún o el persa, pero no solen ser extrapolables.

En espanyol existixen moltes paraules d'orige àrap, arabismes, que s'han romanizado despuix de la conquista musulmana de la península ibèrica com a séquia, ginet, aigüera o albornoz. Métodos com el descrit per la fundació Fundéu recomanen utilisar esta tradició arraïlada en la llengua espanyola que conserva l'us corrent de gran cantitat de paraules d'orige àrap. Per eixemple, la paraula الياسمين transcrita podria ser al yasmin pero si es respecta la tradició seria, el jazmín.

Problemes al romanizar l'àrap

La diversitat de sistemes i métodos es deu als problemes inherents al romanizar l'àrap, ya que este no és una llengua uniforme. Hi ha tres variants principals, en ocasions en diferències notables de pronunciació, un àrap dialectal, un àrap estàndart i un àrap clàssic. L'àrap dialectal té diferències notables en l'àrap clàssic, de tal modo que en freqüència no resulta inteligible l'àrap clàssic per a un parlant únicament d'àrap dialectal. En els mijos de comunicació s'utilisa una versió de gramàtica simplificada que se sol cridar Açò fa que l'àrap, en les seues diferents versions, varien en accents, vocabulari, regles gramaticals i ademés per la seua extensió, tinguen influències d'atres idiomes. Esta característica de l'àrap, la dualitat llingüística, se li denomina diglosia o multiglosia. Aixina, el nom associat a la piràmide pot ser pronunciada com en un dialecte egipcíac, i en àrap estàndart o en un atre àrap local.

En llínees generals, en l'àrap s'escriu de dreta a esquerra i normalment s'ometen vocals i signes diacrítics en el llenguage escrit, lo que dificulta conseguir una romanisació simple. En l'àrap, existixen sons o fonemas que no tenen equivalent en atres idiomes com l'espanyol. Aixina és el cas en el sò gutural de la lletra ع o el sò sibilant de la lletra ز. Ademés, en cada país en diferents idiomes, utilisen un o varis sistemes de romanisació i de transcribir els fonema àraps.

L'àrap té, per eixemple, quatre tipos de d i tres tipos de j que, sent fonema distints, poden resultar idèntics a l'oït d'un hispanohablante monolingüe. Ademés, és freqüent trobar-se una paraula escrita en àrap -que es llig d'una manera determinada- té diferents pronunciacions en el llenguage parlat depenent del context. A diferència de l'espanyol, hi ha dos tipos de vocals, breus (similars fonèticament a les de l'espanyol), i llargues, en sò més prolongats com si dugueren accent. En àrap existixen solament tres vocals que equivaldrien en l'alfabet llatí a les lletres a, i, o. D'esta manera, algunes voltes depenent del veïnat de determinats sons, la a i la i poden sonar casi com i, i la o pot semblar una o. Per eixemple en el nom propi àrap de محمد, transliterado AFI: /mʊˈħæmmæd/, habitualment es transcribe com Muhammad, o com freqüentment com Moham(m)ed, Moha(m)mad.

Método

Els distints métodos de romanisació, representar un idioma en la grafia d'un atre idioma, es basen en: transliterar, representar la llengua escrita estrangera en l'alfabet estàndar llatí, i transcribir, part de la forma parlada i tracta d'imitar la pronunciació de la forma escrita de la llengua de destí. Per eixemple, de l'idioma francés a l'espanyol no es pot transliterar perque abdós compartixen el mateix alfabet. Abdós ferramentes, la transliteraació i la transcripció, junt en el procés complex de la traducció, són les ferramentes per a romanizar l'àrap a l'espanyol.

alfabet àrap
ﺍ	ﺏ	ﺕ	ﺙ	ﺝ	ﺡ	ﺥ
ﺩ	ﺫ	ﺭ	ﺯ	ﺱ	ﺵ	ﺹ
ﺽ	ﻁ	ﻅ	ﻉ	ﻍ	ﻑ	ﻕ
ﻙ	ﻝ	ﻡ	ﻥ	ه	ﻭ	ﻱ

Transliteración

Si es pretén transliterar fidelment, és dir, representar de manera exacta cada fonema de la paraula en àrap de modo que en pronunciar-la siga molt pròxima o idèntica al seu idioma original, un dels sistemes més habituals és l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI). La principal característica és la reversibilidad, es pot reconstruir la paraula original en alfabet àrap a partir de la paraula transliterada. És important en texts acadèmics complexos com en jurisprudència islàmica i d'exégesis del Corán per l'importància de conservar el significat de la paraula que poden ser confoses en unes atres molt similars. No obstant, este alfabet, habitual també en diccionaris, està pensat en fins didàctics o especialisats per la complexitat dels signes que utilisa i no per a un públic general. Ademés de el AFI, existixen atres sistemes de transliterar a on per eixemple, el terme العربية الفصحى (), transliterado seria: al-'arabiíah al-fushaàal-3rabiat ul-fus7aa.

Transcripció

Transcribir a diferència de transliterar, tracta d'escriure en un sistema la paraula àrap solament en l'us de l'alfabet espanyol en una pronunciació propenca a l'original en àrap. A diferència de la transliteraació, no hi ha reversibilitat, i no es pot recuperar la paraula idèntica en àrap d'una paraula transcrita, perque és una aproximació. La ventaja és que un hispanohablante podrà llegir-la i pronunciar-l'en facilitat, aixina que és útil per a mijos com la prensa escrita o la televisió i el llenguage coloquial. Per eixemple, en àrap القرآن (la recitació), AFI: /al-qur^ʕān/, es pot transliterar com l'arabisme Alcorán, Qurán o Korán.

L'influència de l'anglés i francés

La transcripció és molt habitual i, per l'influència del imperi britànic i francés durant el XIX i primera mitat de el XX, és habitual vore transcripcions que provenen del idioma anglés o francés directament. És freqüent que uns països utilisen per a romanizar l'idioma segons la fonètica anglesa com Egipte, Sudan, països del Golf Pèrsic i d'Oriente Pròxim i una atra segons la fonètica francesa, països del Magreb com Marroc, Tunis o Argèlia. La transcripció llatina varia segons es faça a l'espanyol, anglés o a qualsevol atre idioma Açò succeïx perque cada u dels idiomes moderns que usen l'alfabet llatí, dona un valor fonètic distint a determinats caràcters propis, o a dígrafs o trígrafos, que els combinen. Aixina és normal trobar-se en que el mateix nom en àrap en prensa, televisió o en mapes i llibres, en diferents grafies. En el problema que, en utilisar la transcripció dirigida als parlants d'un atre idioma, la paraula està doblement transcrita i per això, du a confusió ya que a priori es desconeix. Per eixemple, la transcripció del nom en persa خمینی , transliterado com AFI: /xomeɪˈniː/ i transcrito com Jomeini, en lloc de l'anglés Khomeini.

Actualment, moltes traduccions de texts en àrap a l'espanyol utilisen transcripcions de l'anglés i en menor mida del francés, generalment perque provenen de treballs previs de l'àrap a l'anglés o francés. Per això, existix una generalisació o un us molt habitual de latinisació o romanisació basades en equivalència fonètiques en l'anglés. I no obstant, tampoc hi ha un únic método unificat per a transcribir paraules a l'anglés. El definit per la Biblioteca del Congrés d'Estats Units és un dels més usats.

Com a proposta per als mijos de comunicació hispanohablante, i per a evitar este problema, es va publicar el llibre Manual de l'espanyol urgent per la fundació Fundéu. En la participació de la Real Acadèmia Espanyola i per iniciativa anteriorment de l'agència EFE, establix un método en l'apartat de per a escriure personalitats, ciutats o com adoptar correctament paraules transcritas en àrap de l'anglés o francés a l'espanyol.

Vore també

• Alfabet de chat àrap
• Onomàstica àrap
• Alfabet turc otomà
• Alfabet maltés
• Arabismes

Bibliografia

• Gómez Font (2006). «Necessitat d'una transcripció simplificada de l'àrap per als mijos de comunicaciónhispanohablantes», A on diu... deguera dir... (PDFPDF), Trea, p. 117-123. ISBN 978-8497041881.
• (2015) Fundéu BBVA (ed.). Manual d'espanyol urgent, Debat. ISBN 9788499925264.
• Corrent, Federico (1980). Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura d'Espanya. ISBN 84-7472-017-6.