Anar al contingut

ه

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ه



La 'hāʾ' (en àrap ﻫﺎء, hāʾ [haːʔ]) és la vigesimosexta lletra del alfabet àrap. Representa un sò fricativo, glotal i sort,[1] /h/. En la numeració abyad té el valor de 5.[2]

La combinació d'esta lletra en els dos punts de la ta' dona: lloc a la ta' marbuta.

En l'estil caligràfic nasji i en atres hāʾ té un aspecte diferent en totes les posicions que ocupa de la paraula; no obstant, és habitual escriure-l'en la seua forma inicial tant en la posició aïllada com a mija.

Hāʾ s'usa com a sufix (en el harakat dictat per ʾIʿrab ) que indica possessió, indicant que el sustantiu marcat en el sufix pertany a un posseïdor masculí específic; per eixemple, كِتَاب kitāb ("llibre") es convertix en كِتَابُهُ kitābuhu ('el seu llibre') en l'adició d'una hāʾ final; el posseïdor està implícit en el sufix. Un eixemple més llarc, هُوَ يَقْرَأُ كِتَابَهُ , (huwa yaqraʼo kitābahu , "ell llig el seu llibre") indica més clarament el posseïdor.

Hāʾ també s'usa com l'abreviatura àrap per a les dates posteriors a l'era islàmica, que se sol escriure en lletres llatines com AH .

El sufix hāʾ afegit a un verp representa un objecte masculí (per eixemple يَقْرَأُهُ , yaqraʾuhu, 'ell ho llig').

La forma femenina d'esta construcció és en abdós casos ـهَا -hā .

Descendents

[editar | editar còdic]

En caligrafia nastaliq la lletra té una variant, gol he, en les seues pròpies formes particulars. Com el urdu i atres idiomes de Pakistan generalment s'escriuen en nastaliq, normalment ampren esta variant, a la que se li assigna un punt de còdic independent (O+06C1) per compatibilitat:

Plantilla:Arabic alphabet Naskh and Nastaliq shapes

Per a l'aspiració i la veu entrecortada, el urdu i atres idiomes de Pakistan usen la forma medial (en escritura nastaliq) o inicial (en escritura nasji) de hāʾ, cridada en urdu do cashmī he ('he de dos ulls'):

Plantilla:Arabic alphabet Naskh and Nastaliq shapes

Varis idiomes túrquicos d'Àsia Central com l'uigur i el kurdo també usen esta lletra per a la fricativa /h/.

Ae aràbic

[editar | editar còdic]

Molts idiomes turcs d'Àsia Central com el uigur i el kurdo usen una modificació de la lletra per a les vocals anteriors /æ/ o /ɛ/. Açò té el seu propi punt de còdic (O+06D5). Per a distinguir-ho de l'àrap hāʾ /h/, la lletra carix de les seues formes inicial i medial:Plantilla:Arabic alphabet shapesPel contrari, la lletra utilisada per a /h/, que apareix en préstams, utilisa solament les formes inicial i medial de l'àrap hāʾ, inclús en posicions aïllades i finals. En Unicode,Plantilla:Unichar s'usa per a açò.

Aïllat Final Mig Inicial
ھ ـھ ـھـ ھـ

Algunes paraules d'eixemple en uigur inclouen شاھ (shah), una paraula prestada del persa i سۈلھ ( sülh ), un préstam de l'àrap.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
  2. Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.


Referències

[editar | editar còdic]