L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Escut de l'institució
Frontera de la sèu de la RACV
Detall de la galeria principal de la Sèu de la RACV

Detall de la Sèu de la RACV
Detall de l'entrada de la Sèu de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una institució publica valenciana creada baix el patrocini de la Diputació de Valéncia, a iniciativa del seu president Josep Martínez Aloy. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se creà l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'Institut d'Espanya i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la llengua valenciana, segons reconeix la mateixa RAE en un escrit dels anys huitanta.[1]

És l'institució encarregada de l'elaboració de la normativa de la llengua valenciana en les Normes del Puig i l'única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En juliol de l'any 2003 reformà les Normes del Puig (que la mateixa entitat propongué en 1981 i reformà en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'Ajuntament de Valéncia, la Diputació de Valéncia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ademés té convenis de colaboració en atres entitats, com l'Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia, Universitat Politècnica de Valéncia i l'Escola Internacional de Protocol de Valéncia.

Història

El 15 de giner de 1915, de la mà del llavors president de la Diputació Provincial de Valéncia, se fundà el Centre de Cultura Valenciana. Encara que té el seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any 1917 el Saló del Consolat del Mar de la Llonja de Valéncia per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat Patrimoni de l'Humanitat. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.

En l'any 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la llengua valenciana en uns criteris moderns: la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana redactada per Lluís Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic firmat en 1914.

En l'any 1922 se crea la Secció de Lliteratura, que en 1928 adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l'actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l'entitat normativa de referència per al valencianisme llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l'idioma valencià.

Des de l'any 1926 l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:

  • Llengua i Lliteratura
  • Etnografia i Folclor
  • Història i Arqueologia
  • Prehistòria i Antropologia

Estes seccions foren la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.

Despuix de la Guerra Civil s'agregaren tres seccions més:

I en els anys 1951, 1955 i 1959 s'afegiren atres tres, respectivament:

  • Conferència Club
  • Cronistes del Regne de Valéncia
  • Protectors dels Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia

D'esta manera, el Centre de Cultura Valenciana es presentava com un centre valencià d'investigació en diverses àrees. En l'any 1946 ingressà en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques.

En l'any 1978 passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En 1986, l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana propongué en 1981 una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a Normes d'el Puig, davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en dites normes, i ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.

En l'any 1991, el rei Joan Carles I, li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en l'Institut d'Espanya.

La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia

A començaments del sigle XX, el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de llengua valenciana en l'Universitat de Valéncia. Les seues gestions arribaren a bon fi el 27 de giner de l'any 1918, quan en Pare Fullana oferí la seua primera lliçó.[2] El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del Pare Fullana o la Càtedra de la llengua valenciana de l' Universitat, proclamava:

...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui té que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.

La Càtedra fon suprimida durant la dictadura de Primo de Rivera i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.

En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'Universitat de Valéncia, a l'estar emmarcat l'estudi del valencià en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels anys 60 del sigle XX fins a l'actualitat.

Funció normativa: autoritat llingüística del valencià

 
Portada del llibre dels actes del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any 2011

La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià en les Normes del Puig. La seua funció es similar a la de la Real Acadèmia Espanyola en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés.

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en 1979, davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de Normes d'El Puig, degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en 1981 en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig per numeroses entitats i intelectuals.

L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a "Normes d'El Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la llengua valenciana moderna.

El 5 de març de l'any 2006 se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el Monasteri d'El Puig o de Santa Maria d'El Puig, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la Plataforma Normes d'El Puig.

Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la primera edició de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.

Estos treballs d'investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica cultura valenciana, front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.
Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)

Activitats

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana desenrolla una série d'activitats[3], conferències i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.

Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, ne podem destacar:

  • Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes: Es un acte d'exaltació de la llengua valenciana que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià Ausiàs March. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el Palau de la Música de Valéncia.
  • Fira del Llibre Valencià: Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Se realisa en el més de Juny.
  • Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes: Són unes jornades que giren al voltant de l'història valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la Comunitat Valenciana. Estes jornades se realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de Gandia.
  • Conferències: Durant l'any les diferents seccions que componen la Real Acadèmia de Cultura Valenciana realisen conferències de diferent temàtica.

Els Acadèmics

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.

Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada u té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.

Una llarga llista de personalitats han format part de l'Acadèmia: Vicente Blasco Ibáñez, Eduardo Primo Yúfera, Alberto Sols, Nicolau Primitiu, Fletcher Valls, Julián San Valero, Joaquín Rodrigo, Francisco Lozano.

Seccions i responsables

Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.

La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritàries,[4] editat diccionaris,[5] correctors informàtics, abundant bibliografia i les citades Normes d'El Puig.

Decans de la RACV

Publicacions

Des de l'any 1928 la RACV ha publicat monografies, coleccions, diccionaris i atres documents normatius, ademés de revistes científiques dedicades a temes culturals valencians, com els Anals, i des de l'any 1986 la Série arqueològica i la Série filològica, aixina com la Série històrica des de l'any 1995.

Diccionaris

 
Diccionari General de la Llengua Valenciana
 
Portada del Diccionari Ortogràfic
  • El Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims, obra que té la pretensió de ser una obra auxiliar per a qui desige afondar en el lèxic valencià.
  • El Diccionari Valencià de la Rima, el propòsit del qual és el proporcionar una obra que facilite la possibilitat de trobar rimes.

Documents normatius

Glossaris

  • Onomàstica Valenciana.
  • Topònims Valencians.
  • Topònims Espanyols.
  • Abreviatures en Valencià.
  • Onomatopeyes, exclamacions i interjeccions valencianes.

Informes i escrits

  • Informe sobre l'us de l'expressió "bellea del fòc" (2014).
  • Història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes.
  • Intervenció llegida en la Junta General de la RACV el 20/02/2014.
  • Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació.
  • Valencianismes: Propostes a la Real Acadèmia Espanyola / Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española
  • El Nom Històric de la Llengua Valenciana.
  • Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Sobre l'Idioma Valencià, solicitat pel Tribunal Suprem.
  • Consideracions sobre el topònim -Valéncia-.
  • Canvis ortogràfics dels últims 25 anys.
  • Resposta de la RACV al dictament de l'AVL sobre la llengua valenciana.
  • Decàlec presentat per la RACV a l'AVL.
  • Informe sobre la Llengua de RTVV (1990).
  • Declaració de principis de la RACV.
  • Manifest dels Ciutadans sobre la llengua valenciana
  • Consideraciones hechas por la Real Academia de Cultura Valenciana sobre el "Informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias 2002"

Patronat de la RACV

L'Associació Cultural per al Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegut com a Patronat de la RACV, és una institució creada en l'any 1987, sent el seu president fundador Joan Lladró i u dels membres més destacats del mateix, Héctor Gimeno com a President honorari. Al cap de la seua junta directiva està Eliseo Puig Arcos.

El Patronat de la RACV té com a objectiu ajudar a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en el seu treball d'investigació referent a la cultura i llengua valenciana.

Amics de la RACV

La RACV també dispon de l'entitat Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que té la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d'investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una àmplia base de soport entre el poble valencià.

Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la RACV.

Cites

III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l´institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s´ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l´establida, d´acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d´Estudis Catalans, etc.). Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l´atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s´integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d´esta declaracio.
'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (Diario de Valencia, 15.12.2000). Xavier Casp, President de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)

Vore també

Referències

  1. ↑ http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf
  2. ↑ Historia de Lo Rat Penat, pàgina 15
  3. ↑ La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo
  4. ↑ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries, dedicat a les llengües minoritàries d'Europa.
  5. ↑ Diccionaris on-line editats per la RACV, Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.

Bibliografia

  • Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. (2009). Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Marcial Pons, Ediciones de Historia. p. 782. ISBN 978-84-96467-45-3. Wikidata Q23781184
  • Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3 Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3
  • Osca Lluch, Julia; López Ferrer, M. Teresa. (2000). Directorio de publicaciones científicas de la Comunidad Valenciana. Universidad de Valencia. p. 68. ISBN 9788437042725
  • Sánchez González, Luis. Fernando Sapiña Navarro, Juan José Seguí Marco (2012). La romanización en tierras valencianas: Una historia documental. Universitat de Valéncia. ISBN 9788437089454

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acadèmia_de_Cultura_Valenciana&oldid=354583»