Enrique de Miguel Fernández-Carranza
Enrique de Miguel Fernández-Carranza (Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1936), és un ingenier i historiador espanyol. Fon decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), 2013-2015.
Biografia[editar | editar còdic]
Enrique de Miguel estudià Bachillerat i Ingenieria de Mines en Madrit, a on acabà esta carrera en l'any 1960. És Doctor Ingenier en Mines des de l'any 1980.
Ha dirigit vàries fàbriques i empreses, per a despuix passar com a professor a l'Universitat Politècnica de Valéncia (UPV). Catedràtic d'Administració d'empreses en 1984 per oposició. Fins a la seua jubilació en 2006 ha ocupat càrrecs diversos en l'UPV, impartint des de 1985 cursos de llicenciatura i doctorat en Iberoamèrica.
En l'any 2005 es va llicenciar en Geografia i Història per la UNED i en 2008 va obtindre el premi extraordinari del doctorat en l'Universitat Jaume I de Castelló (UJI), per la seua tesis “Azcárraga-Weyler i la conducció de la Guerra de Cuba”.
Els seus treballs sobre la Guerra de Cuba (1895-1898), en els que han participat també F. J. Navarro i R. Izquierdo, estan publicats en la Revista Digital de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Acadèmic[editar | editar còdic]
És acadèmic corresponent de les Acadèmies del Nort de Santander i Santander (Colòmbia), i de número de la RACV, de la que fon Decà.
Guardons[editar | editar còdic]
- Posseïx vàries condecoracions d'Iberoamèrica, entre elles l'Orde de Páez de Sotomayor i la Gran Creu de Bucaramanga
- En l'any 2014 va ser recompensat en la Creu al Mèrit Militar en distintiu blanc