Les pasticet[1] «empanada en països com Argentina i Paraguay, salteña en Bolívia o pastiç en algunes regions de Colòmbia[2] i Veneçola»[3] són un tipo de pastiç que es pot considerar una variant de l'empanada. Solen elaborar-se en una massa que es dobla sobre sí mateixa i es reblix de carn picada o atres ingredients;[4] se li conferix una forma semicircular per a posteriorment fregir-la en oli (esta, junt al seu tamany menor, és una de les diferències sobre la «empanada», que sol ser cuinada al forn per a que el hojaldre de la seua superfície es faça). La seua textura exterior és crujiente i contrasta en la blandura del seu interior, sent la massa similar a l'empleada en els «pestiños», encara que estos últims són dolços. A voltes pot servir-se calent com una tapa, sola o acompanyada d'alguna salsa.[5]

Plat de empanadillas en el que pot notar-li la textura crujiente de la massa exterior, en vores enrollados (en la típica formació de bombetes durant el seu fritura).
Erro al crear miniatura:
Empanadillas llestes en una font.


Característiques

Les empanadillas són un aliment reblixc generalment d'un contingut salat (carn picada per regla general en alguna verdura crua o encurtida, un ou dur picat, pot dur peix picat com bonico o tonyina) en la majoria dels casos regirat en salsa de tomata; o de dolç (pot ser boniato, creïlla, anou, dolça de codonyer, entrepà de guayaba, dolç de llet, etcétera) com pot ser la «casadiella» de la cuina asturiana. La farcidura més clàssica de les empanadillas espanyoles sol ser una mescla de bonico o tonyina picada en una salsa de tomata i daditos d'ou dur.En la comunitat valenciana es fan de vàries varietats: de tomata, pimentó, ou dur i tonyina,de tonyina i ceba i d'espinacs entre unes atres, sent molt comú trobar-les en tots els forns i forns.

La massa s'elabora en forma de tortilla d'un diàmetro aproximat de 12 centímetros i se sagella per regla general en les dents d'un forqueta, lo que li dona en el seu extrem una forma característica. La pasta pot fer-se o ve precuinada en paquets que es troben en la majoria dels supermercats espanyols en la zona de refrigerats en paquets de 16 obleas. El resultat final completament sagellat se sol fregir en oli hervir (generalment oli de girasol), be pot amprar-se una paella de fondo ample o una freidora. En la multitut de variants sobre la recepta tradicional existixen algunes variants vegetarianes en verdures.


Variants en atres països

En l'Índia són conegudes la samosa i el aloo peu, abdós fregides i reblixes de carn finamente picada i molt especiada; en la gastronomia de Marroc (potser per influència de les empanadillas) es té la popular pastilla, també guarda semblança en el rollito de primavera de la cuina chinenca, i el paste de Mèxic, que té influència en la cuina britànica.

Va existir en Espanya una denominació de «empanadilla» (denominada també quijadilla en ladino), pero la seua elaboració s'assemblava a l'actual empanada per la seua elaboració al forn.[6]

En Argentina, sobretot en la regió del nort, se solen elaborar horneadas, reblixes de dolç de cayote, codonyer o dolç de batata caser i banyades en glasé. Un acompanyament típic de la berena dolç.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «'Pasteland', el Festival del Pastel y la Avena, regresa recargado». La Opinión (23 de noviembre de 2022).
  3. ↑ «Pasteles y pastelitos, entre la cordillera y el lago». El Estímulo Media (28 de enero de 2023).
  4. ↑ «Empanadilla. Definición en el Diccionario de la Lengua Española.».
  5. ↑ Rafael Aguirre Ruiz, Conceptos basicos sobre cocina: Principios culinarios, Editorial Limusa, 1998, ISBN 968-18-5507-8
  6. ↑ Manuel Alvar, El Ladino, judeo-español calco: Judeo-español calco, Real Academia de la Historia, 2000, ISBN 84-89512-53-1

Enllaços externs