Halogenació
La halogenación és el procés químic per mig del qual es adicionan o substituïxen un o varis àtoms d'elements del grup dels halógenos (grup 17 de la taula periòdica) a una molècula orgànica. Una de les halogenaciones més simples és la halogenación d'alcanos. En estes reaccions els àtoms d'hidrogen dels alcanos sempre resulten substituïts total o parcialment per àtoms del grup dels halógenos. La reacció que té lloc és la següent:
Són possibles una gran varietat de productes químics. La composició de la mescla de productes vindrà donada per la concentració dels reactius i atres condicions del mig de reacció, per eixemple, la temperatura.
Tipos de halogenación
En una halogenación s'incorpora un àtom de halógeno a una molècula. Existixen descripcions més concretes que especifiquen el tipo de halógeno: fluoració, cloració, bromación i yodación.
En una reacció d'adició de Markovnikov, un halógeno com el bromo es fa reaccionar en un alqueno que fa que l'enllaç π del doble enllaç es trenque per a donar la formació d'un haloalcano en enllaç senzill. Açò fa més reactiu al hidrocarbur, i el bromo, com a resultat, és un bon grup eixint en diverses reaccions químiques tals com les reaccions de substitució nucleofílica alifática i les reaccions d'eliminació.
Existixen varis tipos principals de halogenación, incloent:
- Halogenación radicalaria, típica de alcanos
- Halogenación de cetones
- Halogenación electrofílica
- Reacció d'adició de halógeno
- Halogenación de alquenos
Aixina mateix, en la deshalogenación un àtom de halógeno s'elimina d'una molècula com a conseqüència d'una reacció.
Eixemples
- La formació de clorur d'or (III) per cloració d'or.
Atres métodos específics de halogenación són la reacció de Hunsdiecker (a partir d'àcit carboxílic) i la reacció de Sandmeyer (halur de arilo).
- Reacció de substitució radicalaria en alcanos: La halogenación és la reacció de substitució d'un àtom d'H en un alcano per a substituir-ho per un àtom de halógeno com Cl, Br, I, F. Es tracta d'una reacció en tres etapes: d'iniciació, de propagació i de terminació.[1] Generalment transcorre baix llum ultravioleta.
- L'iniciació consistix en la formació de radicals a través del trencament de l'enllaç covalent. En este eixemple, la molècula de clor es dividix en dos radicals clor, (Cl·), cada u d'ells en un electró desapareado.
- En el pas 1 de la propagació s'extrau un àtom com l'hidrogen de la cadena de alcano per a formar un radical llogue. L'àtom d'H separat s'unirà al radical clor, Cl·, format en l'etapa d'iniciació.
- El pas 2 de la propagació consistix en afegir un àtom de halógeno al radical alquil, formant un enllaç covalent, per compartición dels seus electrons. En este pas es formen nous radicals clor, Cl·
- La terminació és a on els radicals s'unixen per mig de reaccions d'adició per a formar nous composts, units covalentemente entre sí.
- Açò acaba en els radicals lliures presents unint-se per a impedir que continue el mecanisme cíclico. Hi ha diferents possibilitats de terminació, per lo que el resultat d'esta reacció és una mescla complexa de substàncies.
En resum, el halógeno arranca un àtom d'H de la cadena carbonada de l'alcano i despuix s'unix en eixe lloc a la cadena a través d'una reacció d'adició.
- Un atre eixemple de halogenación es pot trobar en la síntesis orgànica del anestésico halotano a partir de tricloroetileno que implica una bromación a alta temperatura en la segona etapa.:[2]
Referències
- ↑ Química Orgànica. EUNED, 1986. ISBN 996831496X. Pág. 40
- ↑ Synthesis of essential drugs, Ruben Vardanyan, Victor Hruby; Elsevier 2005 ISBN 0-444-52166-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Halogenación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.