En química orgànica, una halogenació aromàtica electrofílica és un tipo de substitució aromàtica electrofílica. Esta reacció orgànica és típica dels composts aromàtics i és un mètoto molt útil per a afegir substituents a un sistema aromàtic.

Halogenación del benzé a on X és l'halogen, catalyst representa el catalisador (si és necessari) i HX representa la base protonada.

Alguns tipos de composts aromàtics, tals com fenol, van a reaccionar sense un catalisador, pero per als derivats del benzé típics front a substrats menys reactius, és necessari un àcit de Lewis com a catalisador. Entre els àcit Lewis que actuen com a catalisadors habituals tenim a l'AlCl3, FeCl3, FeBr3 i ZnCl2. Estos actuen formant un gran complex electrofílico que ataca a l'anell de benzé.

El mecanisme de la bromación del benzé

Mecanisme de reacció

El mecanisme de reacció per a la cloració del benzé és el mateix que per a la bromació del benzé. El bromur de ferro (III) i el clorur de ferro (III) es inactivan si reaccionen en l'aigua, incloent l'humitat de l'aire. Per lo tant, són generats in situ per mig de l'adició de limaduras de ferro al bromo o al clor.

El mecanisme de yodació és llaugerament diferent: el yodo (I2) es tracta en un agent oxidant com l'àcit nítric per a obtindre el yodo electròfil (2 I+). En un estudi el reactiu de yodació va ser una mescla de yodo i àcit iódico.[1]

En una atra série d'estudis es va usar un poderós reactiu obtingut utilisant una mescla de yodo i yodato de potassi concentrat dissolt en àcit sulfúric. Ací l'agent de yodació és el catió triyodo, I3+, i la base és el ion hidrogenosulfato, HSO4-. En estos estudis, varen ser investigats tant la cinètica de la reacció com les condicions de preparació de composts fortament desactivats per a la yodació, com l'àcit benzoico i el 3-nitrobenzotrifluorur.[2][3]

La halogenació de composts aromàtics es diferencia de la halogenació d'alquenos , que no requerixen d'un àcit de Lewis com a catalisador. T La formació de l'ion arenio dona com resultat una pèrdua temporal de la aromaticidad, que té una major energia d'activació en comparació a la formació de carbocatió en alquenos. En atres paraules, els alquenos són més reactius i no necessiten tindre debilitat l'enllaç Br-Br o Cl-Cl.

Àmbit d'aplicació

Si l'anell conté un substituent fortament activador com els grups -OH, -OR o amines, no és necessari un catalisador, per eixemple, en la bromació del p-cresol:[4]

 


No obstant, si s'utilisa un catalisador en excés de bromo, a continuació, es formarà un tribromur.

La halogenació dels fenols més ràpida en dissolvents polars per la dissociació del fenol, sent els ions fenóxido més susceptibles a l'atac electrofílico ya que són més rics en electrons.

La cloració del tolué en clor sense catalisador requerix un dissolvent polar, tal com l'àcit acètic. La selectivitat per al derivat orto és baixa:[5]

 

En contrast, quan el reactiu és 2-feniletilamina, és possible amprar dissolvents relativament apolares en orto- regioselectivitat exclusiva, per la formació intermija d'una cloramina que dona pas a la següent etapa de la reacció intramolecular.

 

El colorant alimentici eritrosina poden ser sintetisat per yodació d'un atre colorant cridat fluoresceïna:

 

Esta reacció és impulsada pel hidrogenocarbonato de sodi.[6]


Referències

  1. ↑ Regioselective iodination of hydroxylated aromatic ketones Bhagwan R. Patila, Sudhakar R. Bhusarec, Rajendra P. Pawara, and Yeshwant B. Vibhute b Arkivoc 2006 (i) 104-108. Online Artícul
  2. ↑ The kinetics of aromatic iodination by means of the tri-iodine cation, J. Arotsky, A. C. Darby and J. B. A. Hamilton, J. Chem. Soc. B, 1968, 739 - 742
  3. ↑ Iodination and iodo-compounds Part IV, Judah Arotsky, A. Carl Darby and John B. A. Hamilton, J. Chem. Soc., Perkin Trans. 2, 1973, 595 - 599
  4. ↑ A. Sankaranarayanan and S. B. Chandalia(2006).«Process Development of the Synthesis of 3,4,5-Trimethoxytoluene».Org. Process Res. Dev..10(3): 487–492.doi:10.1021/op0502248.
  5. ↑ J. L. O'Connell, J. S. Simpson, P. G. Dumanski, G. W. Simpson and C. J. Easton(2006).«Aromatic chlorination of ω-phenylalkylamines and ω-phenylalkylamides in carbon tetrachloride and α,α,α-trifluorotoluene».Organic & Biomolecular Chemistry.4(14): 2716–2723.doi:10.1039/b605010g.
  6. ↑ Synthesis of Triarylmethane and Xanthene Dyes Using Electrophilic Aromatic Substitution Reactions James V. McCullagh and Kelly A. Daggett J. Chem. Educ. 2007, 84, 1799. Abstract