La halogenación de alquenos és una reacció química en la qual es adiciona un halógeno (generalment Cl o Br) en cada u dels carbonos adjacents que es troben units per mig d'un doble enllaç.

Reactivitat de halógenos

En les síntesis de laboratoris generalment s'utilisa bromo o clor per a produir derivats dihalogenados a partir de alquenos; el flúor és massa reactiu i difícil de controlar i la reactivitat de yodo és molt baixa, requerint-se mijos altament energètics per a la seua reacció.[1]

Mecanisme de reacció

El mecanisme de reacció modern va ser propost per George E. Kimball i Irving Roberts en 1937 i explica per mig d'un intermediari catión halogenonio cíclico la estereoquímica dels productes obtinguts.[1] Recentment, George Olah va poder comprovar experimentalment l'existència de l'intermediari bromonio cíclico, conseguint obtindre solucions estables del mateix en un mig de diòxit de sofre líquit.[1]

A) Formació del catión halogenonio cíclico

En el cas de bromo, el mecanisme s'inicia en l'adició electrofílica del bromo, generant-se un intermediari de reacció catión bromonio cíclico.[1]

 

B) Ataque nucleofílico del halogenuro

Posteriorment ocorre un atac nucleofílico de l'anión bromur en estereoquímica anti en el carbono que presenta una capacitat major de soportar una densitat de càrrega positiva.[1]

 


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 McMurry, John (2004). «Alquenos: Reaccions i síntesis», Química Orgànica, sexta edició, Thompson, pp. 208-210. ISBN 970-686-354-0.