Gran Chaco

El Gran Chaco és una regió geogràfica ubicada en el centre-sur d'Amèrica del Sur que s'estén per part dels actuals territoris d'Argentina, Bolívia, Brasil i Paraguay. Inclou la part central del nort argentí o regió chaqueña argentina, la partix sur de la regió dels plans orientals de Bolívia, una chicoteta part del suroest brasiler i la regió occidental de Paraguay.

Gran Chaco

Mont verge durant una temporada seca en l'Alt Chaco.

Ganaderia extensiva en el Baix Chaco.

El seu nom prové de la paraula quechua "chacu", que fa referència a un tipo de caça que practicaven històricament les comunitats indígenes de la regió.

Geografia

S'estén des del Paralel 17° Sur (latitut tropical) fins al Paralel 30° Sur (latitut templada).

Llimita al nort en l'Amazònia. La zona de transició o ecotono la constituïxen els Plans de Chiquitos. A l'est llimita en la replanell brasiler i les seues extensions en la paraneña paraguayana i la replanell misionero. El llímit en esta zona la constituïxen els rius Paraguay i Paraná. Llimita al sur en la Pampa i està separada d'esta pel riu Salat i l'estany Mar Chiquita; i a l'oest en la regió andina i subandina, servint de llímit la cota de 500 m s. n. m..

Posseïx una superfície aproximada de 1 100 000 km² i està travessada pels rius Pilcomayo i Bermejo.

És dividit de nort a sur en:

• Chaco Boreal, que s'estén des dels Plans de Chiquitos al riu Pilcomayo.
• Chaco Central, que s'estén entre els rius Pilcomayo i Bermejo.
• Chaco Austral, que s'estén des del riu Bermejo cap al Sur.

Orografia

Orográficamente constituïx la partix nort de la planura chaco-pampeana que es caracterisa per un relleu de formes prou planes. Es desenrolla per baix de la cota de 500 m s. n. m. i presenta una suau pendent general cap al surest. Presenta zones deprimides com el Pantanal o els Esteros del Iberá.

Rius i serres de la regió

Dins dels rius i serres que s'ubiquen dins de la regió del Chaco, estan els següents:

• Rius: Timane, Parapeti, Paraguay, Pilcomayo, Teuco, Bermejo, Paraná, Salat i Dolç.
• Serres: Serres Pampeanas i Serranías Subandinas.
• Estanys: Estany de Mar Chiquita.

Clima, flora, fauna i us del territori

Regions

El clima i la topografia del Chaco varien a lo llarc del territori, per lo que s'ha fet la següent classificació:

• Chaco humit i subhúmedo: es caracterisa per tindre un clima subtropical càlit. Les pluges tenen una major diversitat biològica. La majoria dels rius del Gran Chaco es troben en esta regió.
• Chaco semiárido: és una planicie que ocasionalment presenta en la zona nort la presència de rius o estanys.
• Chaco àrit: és la zona més seca de tota la regió. La seua vegetació està constituïda per xerófilas i xares.
• Chaco serrà: dins de la seua vegetació s'alternen boscs en espècies subtropicals (com els quebrachos) en pasturages.

Flora i fauna

D'acort a les condicions de la regió, la flora i la fauna són diverses. No obstant, es poden destacar les següents:

• Flora: el pal borracho (Ceiba speciosa), el quebracho blanc (Aspidosperma quebracho-blanc), algarrobo blanc (Prosopis alba), la palma negra (Copernicia alba), el jenipapo (Genipa americana) i la guaraniná (Sideroxylon obtusifolium).

  

  Carpinchos

• Fauna: mataco bola (Tolypeutes matacus), conill dels pals (Dolichotis salinicola), carpincho (Hydrochoerus hydrochaeris), surubí (Pseudoplatystoma spp.), pecarí chaqueño (Catagonus wagneri), corzuela parda (Mazama gouazoubira).

Us del territori

Encara que cultivat des dels primers assentaments espanyols en el XVI, el Chaco Suramericà va albergar solament àrees agrícoles aïllades i molt chicotetes fins a la década de 1970 (Morello et al. 2005). Des de llavors, els mercats cada volta més globalizado i els preus creixents dels grans varen contribuir a disparar la taxa d'expansió agrícola, en 16 % del sol baix cultiu a l'any 2000.