Replanell brasiler

Replanell brasiler

Replanell brasiler (Plantilla:Lang-pt) és la denominació geogràfica d'un gran massiç o planicie extensa (replanell), que cobrix la majoria de les regions oriental, meridional i central del Brasil. Es prolonga sense una marcada solució de continuïtat per territori dels Estats veïns: la regió oriental de Paraguay, la Mesopotamia argentina, i gran part del territori uruguayo. Els seus llímits són: al nort, la Planura amazónica; a l'est, l'oceà Atlàntic; al sur, la Planura pampeana i l'estuari del Riu de l'Argent; i, a l'oest, la Planura chaqueña i el Pantanal del gran Mate Grosso. Comprén una superfície d'entre 4 i 5 millons de km², casi la mitat del país.

Este gran massiç inclou a les grans serres que discorren de forma paralela a l'oceà Atlàntic. Dit corredor rep el nom de Cordillera Atlàntica de Brasil.

Les seues principals cordilleres són la serra de Mantiqueira, la serra de la Mar, la serra Gaúcha i la serra Geral. El promig d'altitut dels picos són de 1 200 metros sobre el nivell de la mar, encara que descollen certs cims més elevats que apleguen casi als 2 900 m. Els cerros més elevats d'este massiç són els picos d'Agulhas Negres (2 791 m) en la serra de Mantiqueira i Maior de Friburgo (2 230 m) en la serra de l'Mar.

Este escut, planicie, o sistema orogràfic està subdividido en tres parts com a massiç meridional, massiç central, i massiç de l'Atlàntic.

Descripció

Es tracta d'una extensa regió geogràfica que comprén la major part de les zones oriental, meridional i central de Brasil, i que ocupa casi la mitat de la superfície del país, és dir, 4,5 millons de km². Ademés, una considerable majoria de la població brasilera viu en les montanyes o en l'estreta regió costera immediatament adjacent. Té com a llímit nort el Replanell de Ceará (en el Nordest), com a llímit este el Replanell de Borborema (entre PB i PE), com a llímit sur el Replanell Gaucha del Nort (al sur del Altiplano Sur), i com a llímit oest el Altiplano Central Andino. La seua part més alta es troba en el sur de Mines.

Antigues colades de lava basáltica varen donar orige a la major part de la regió. No obstant, la llarga época de dramàtica activitat geofísica ha passat, i ara no hi ha activitat sísmica ni volcànica en el replanell. L'erosió també ha eixercitat un paper important en la formació del replanell, formant extensos depòsits sedimentarios i erosionant les montanyes.

El Replanell Brasiler destaca per la gran diversitat que es troba en ella: en la regió hi ha varis biomas, condicions climàtiques, geoquímica divergent (per eixemple, el tipo de roca que es troba en la frontera SC-RS i en Torres diferix molt del que es troba en la Serra dona Borborema, que és més semblat al que es veu en la Serra Capixaba, per eixemple) i mils d'espècies animals i vegetals diferents.

Subdivisions

Segons Aroldo de Azevedo (1949), el replanell brasiler es pot dividir en cinc subunidades:

• Replanell central
• Replanell Sur
• Replanell Nort Mija (o Maranhão-Piauí)
• Replanell Noreste (o Replanell de Borborema)
• Terres altes i replanells de l'est i surest

Topografia

La seua altitut és variable (entre 305 i 915 metros), el altiplano està prou erosionat i tallat per vàries cordilleres i numeroses valls. Una part del territori restant es compon de planures cridades tancats i d'àmplies zones cobertes de boscs.

Els replanells estan delimitats per escarpes (rampes o ales que apareixen en les vores de replanells i montanyes), a on el procés de desgast o degradació supera al de deposición de sediment. Poden presentar vàries característiques, un grup de tossals, montanyes, cerros i replanells.

Les principals serres són la Serra dona Mantiqueira, la Serra do Mar i la Serra Geral. L'altitut mija de les montanyes és d'uns 1.200 metros sobre el nivell de l'mar. Els principals picos són el Pico dones Agulhas Negres (2.791 metros) en la Serra dona Mantiqueira, i el Pico Maior de Friburgo (2.232 metros) en la Serra do Mar.

Ports de montanya

Brasil és un magnífic país per a realisar activitats d'oci a l'aire lliure en les lindo serres de les que albega, en les seues precioses cascades. Algunes d'estes carreteres de montanya són conegudes a nivell mundial i cites d'obligada visita.

A continuació es enlistarán els principals passos montanyosos, usant mapes digitals i ferramentes online.

També estan incloses les pujades a les picos més emblemàtics.

Passos de Montanya

Nom	Carretera	Paviment	Altitut	Coordenades	Image (serra do rio do rastre)
Pico Jaraguá		Si llevat el final	2525
Morro Dona Igreja	Estrada General Morro Dona Igreja	Si	1822	-28.1286794, -49.4810594</noinclude>
Pico Itapeva		Si	1830	-22.768723, -45.526109</noinclude>
Serra Do Quilombo	LMG-881	No	1820
Serra Do Paiol	Rodovia Pref.Benedicto Gomes de Souza	No	1713	-22.652512, -45.637609</noinclude>
Serra Dona Piedade		Si	1701
Serra Do Engenheiro	BR-354	Si	1700	-22.652512, -45.637609</noinclude>
Alt do Santa Clara	SP-050	Si	1670	-22.749649, -45.625474</noinclude>
Morro Dones Torres			1651
Mirador Vista Chinesa	SP-123	Si	1650	-22.749649, -45.625474</noinclude>
Serra do Cunha	BR-459	Si	1530	-23.168051, -44.839566</noinclude>
Serra do Rio do Rastre	SC-390	Si	1460	-28.401746, -49.550383</noinclude>
Serra Do Petrópolis	BR-495	Si	1440	-22.411438, -43.037210</noinclude>
Serra do Rola Moça	Estrada p/Casa Branca	Si	1436	-20.055363, -44.019956</noinclude>
Ivan Mariosa	Rodovia Joaõ Luis d'Andrade	Si	1430	-22.495953, -46.116944</noinclude>
Mirador Valle Parayba	BR-459	Si	1430	-22.566268, -45.222760</noinclude>
Serra Do Caragol	BR-146	Si	1400	-22.022408, -46.567868</noinclude>
Serra Do Brastel			1370
Mirante Val Dona Bocaina	SP-247	Si	1360	-22.788997, -44.407136</noinclude>
Guerrinha		No	1325
Pedra Do Mirante Senador José Bento	BR-459	Si	1305	-22.128460, -46.181026</noinclude>
Serra Dona Itabirito	BR-356	Si	1302	-20.195755, -43.852583</noinclude>
Serra Do Pedra/Mirante Dona Llum	RJ-163	Si	1300	-22.344471, -44.532398</noinclude>
Serra Do Corvo Branco	SC-370	Si	1240	-28.056263, -49.367276</noinclude>
Serra Do Rocinha	BR-285	Si	1235	-28.797661, -49.961812</noinclude>
Gola Do Embau	SP-052/MG-158	Si	1200	-22.468251, -45.003827</noinclude>
Serra De Cachoeiras de Macacu	RJ-116	Si	1100	-22.379740, -42.554677</noinclude>
Serra Do Baixa Vert	PE-365	Si	1100	-7.827298, -38.116435</noinclude>
Serra Do Eme	RJ-161	Si	1080	-22.298156, -44.414905</noinclude>
Serra Do Faxinal	RS-427	No	1050	-29.177602, -50.026771</noinclude>
Serra de Cassia Dos Coqueiros	Estrada Municipal Mococa/Saõ Benedito Dones Areias	No	1035	-21.286808, -47.116552</noinclude>
Serra do Ubatuba	SP-125	Si	990	-23.358236, -45.124631</noinclude>
Mirante Do Soberbo	BR-116	Si	950	-22.463944, -42.986980</noinclude>
Serra Do Graziosa	PR-410	Si	920	-25.334514, -48.906050</noinclude>
Serra Do Rabisco	SR-239	No	920	-29.589225, -50.344563</noinclude>
Serra Do Umbu	RS-484	No	900	-29.504374, -50.345925</noinclude>
Serra Do Pinte	BR-453	Si	900	-29.343901, -50.177252</noinclude>
Serra Donya Francisca		Si	896	-26.205835, -49.044635</noinclude>
Alt Dona Serra	RJ-107	Si	850	-22.526414, -43.178360</noinclude>
Serra Macaense	RJ-162	No	840	-22.196824, -42.095158</noinclude>
Serra Do Macaca	SP-139	No	839	-24.137086, -47.993638</noinclude>
Montanyes Magi Bertioga	SP-098	Si	825	-23.701662, -46.084820</noinclude>
Serra Do São Bento	BR-280	Si	805	-26.360577, -49.355078</noinclude>
Serra Caraguá	SP-099	Si	800	-23.575833, -45.488112</noinclude>
Mirante Morro Reuter	VRS-873	Si	712	-29.539929, -51.063060</noinclude>
Mirante de Brócolis	Estrada do Sumaré	Si	709	-22.949200, -43.235187</noinclude>
Serra Angra Dos Reis	RJ-155	Si	690	-22.861921, -44.243035</noinclude>
Serra Canoas	Estrada Crist Do Redentor	No	683
Crist Redentor		Si	610	-22.952273, -43.212088</noinclude>
Serra Do Cruz	RJ-182	Si	600	-22.048454, -41.994209</noinclude>
Paneiras			550
Alt Formoso	ES-164	Si	542	-20.739504, -41.058644</noinclude>
Serra Dones Llaurares	BR-116	Si	455

Flora

El replanell brasiler comprén varis estats brasilers, en una rica varietat d'ecosistemes que van des de boscs tropicals fins a praderies, i altiplanos elevats. La flora del replanell brasiler és igualment variada, reflectint la diversitat dels seus paisages i condicions climàtiques. La vegetació de la regió juga un paper crucial en el manteniment de l'equilibri ecològic, en una mescla única d'espècies endèmiques i vegetació adaptada a distintes altituts, des dels boscs humits fins a les sabanes més seques.

Boscs i selva atlàntica

Una part significativa del replanell brasiler està coberta per remanentes de la Selva Atlàntica (Mata Atlântica), que alguna volta es va estendre a lo llarc de gran part de la costa brasilera, pero ara està molt fragmentada. Este bosc, caracterisat pel seu dens dosel perenne, alberga numeroses espècies endèmiques de plantes. En les regions més baixes i humides del replanell, la vegetació està dominada per arbres com el castanyer de Brasil (Bertholletia excelsa), el pau-brasil (Caesalpinia echinata) i el jequitibá (Cariniana legalis), alguns dels quals són valorats tant per la seua fusta com pel seu paper ecològic.

A mida que aumenta l'altitut, la Selva Atlàntica es convertix en boscs montanos, caracterisats per espècies com el pi de montanya (Araucaria angustifolia) i el cambuí (Miconia spp.). Estos boscs d'altitut alberguen falagueras, verdets i orquídees úniques, que prosperen en les condicions més fresques i nebuloses trobades en les regions montanyoses dels Alts. Les bromelias, comunes en este entorn humit, són un atre element distintiu d'esta flora.

Tancat i sabana

A mida que l'altitut seguix aumentant, la regió es transforma en el bioma del tancat, una vasta sabana tropical en vegetació característica. El tancat es caracterisa per una mescla de praderies, arbustos i arbres dispersos, adaptats als incendis periòdics i a la sequetat. Les espècies comunes d'este bioma inclouen el barbatimão (Stryphnodendron adstringens), la cagaita (Eugenia dysenterica) i el pequi (Caryocar brasiliense), totes adaptades als sols àcits i pobres en nutrients dels Alts. La família dels cactus també és prevalente en la regió, en espècies com el mandacaru (Cereus jamacaru) que es troben en les àrees més àrides.

Campos (Praderies)

Les elevació més altes, el replanell brasiler estan dominades per camps, o praderies, a on creix una àmplia varietat de gramíneas, leguminosas i plantes herbáceas en els espais oberts entre els pegats de bosc. Les praderies de pampa alberguen numeroses espècies de gramíneas com Andropogon i Paspalum, junt en orquídees tropicals i flors violetas que florixen en els mesos de primavera i estiu.

Endemisme i conservació

Una de les característiques més notables de la flora del replanell brasiler és el seu endemisme, particularment en les regions montanyoses més aïllades. Moltes espècies vegetals en esta àrea han evolucionat en traces especialisades per a sobreviure en el dur entorn de gran altitut. No obstant, la flora de la regió enfronta amenaces significatives per la pèrdua d'hàbitat, la deforestació i el canvi climàtic, especialment en els remanentes de la Selva Atlàntica. Els esforços de conservació són essencials per a protegir el delicat equilibri de les espècies vegetals en els Alts, ya que moltes d'estes espècies són fonamentals per als ecosistemes locals i per a la supervivència de numeroses espècies animals.

Fauna

El replanell brasiler és una vasta i ecològicament diversa regió, caracterisada pel seu terreny accidentat, altiplanos elevats i climes variats. És llar d'una rica fauna, influenciada per la seua gama d'ecosistemes, que van des de boscs tropicals fins al tancat (sabana) i els camps (praderies). La fauna dels Alts de Brasil és notable pel seu endemisme i adaptació a estos hàbitats diversos, en moltes espècies úniques adaptades a les condicions ambientals distintives de la regió.

Mamífers

Els replanell brasiler alberga una varietat d'espècies de mamífers, algunes de les quals són endèmiques de la regió. Una de les espècies més icòniques és el aguará guazú (Chrysocyon brachyurus), un cánido alt i prim adaptat a les praderies obertes i sabanes. Té pates llargues i un distintiu cabellam de pèl en el coll, lo que li dona el seu nom. El puma (Puma concolor), un atre important depredador, també es troba en esta regió, aixina com el venado de les pampes (Ozotoceros bezoarticus), que habita les praderies obertes.

La regió també alberga varis primats, inclosos el tití lleó negre (Leontopithecus chrysopygus), una espècie en perill crític que es troba en els remanentes de la selva atlàntica del replanell brasiler. Estos titíes són importants dispersores de llavors i juguen un paper crucial en el manteniment de la biodiversitat del seu hàbitat. Una atra espècie notable és la mona aullador (Alouatta spp.), que es troba en les àrees boscoses dels Alts de Brasil, conegut pels seus distintius i forts ahucs.

Aus

Eixemplar adult d'àguila arpía.

La fauna aviar del replanell brasiler és increiblement diversa, en numeroses espècies adaptades als variats entorns de la regió. L'àguila arpía (Harpia harpyja), una de les àguiles més grans i poderoses del món, habita en les regions montanyoses i boscoses. Les seues poderoses garres i el seu gran tamany la convertixen en un depredador dominant de la regió. El replanell brasiler també alberguen a l'ànet serrucho brasiler (Mergus octosetaceus), una espècie d'ànet en perill crític que habita rius i rieres d'aigües ràpides.

Entre les moltes espècies d'aus endèmiques es troba el tucán de pechorojo (Ramphastos dicolorus), que pot trobar-se en les àrees boscoses de la regió. El gall de roca de la Chapada do Rio Preto (Rupicola rupicola), un au vibrant coneguda pel seu cridaner plomall taronja, és un atre dels aspectes destacats de la avifauna del replanell brasiler.

Reptils i amfibis

El replanell brasiler també oferixen un entorn adequat per a una varietat de reptils i amfibis. Espècies com el sapo jagant (Rhinella marina) i les granotes arborícolas neotropicales (Hyla spp.) prosperen en les àrees humides i boscoses. També es troben en la regió l'escurçó de foseta brasilera (Bothrops asper) i atres serps venenoses, que s'adapten be als afloraments rocosos i la vegetació del terreny.

Vore també

• Massiç de Brasília