Els fenomens òptics són tots aquells events observables que resulten de l'interacció entre la llum i la matèria.

Un halo de 22° al voltant de la Lluna en Atherton, Califòrnia.

Tots els fenomens òptics coincidixen en els fenomens quàntics.[1] Els fenomens òptics comuns solen deure's a l'interacció de la llum del Sol o la Lluna en l'atmòsfera, els núvols, l'aigua, la pols i atres partícules. Un eixemple comú és l'arcoíris, que es produïx quan la llum del Sol es reflectix i refracta en les gotes d'aigua. Alguns fenomens, com el raig vert, són tan rars que a voltes es consideren mítics.[2] Uns atres, com Fata Morganas, són comuns en llocs específics.

Atres fenomens són simplement aspectes interessants de l'òptica o efectes òptics. Per eixemple, els colors generats per un prisma es mostren en freqüència en les aules.

Un halo solar vist des de 41° de latitut sur.

Alcance

Els fenomens òptics comprenen una àmplia gama d'events, incloent aquells causats per les propietats òptiques atmosfèriques, atres successos naturals, efectes artificials i interaccions que involucren la visió humana (fenomens entópticos). També s'inclouen ací fenomens inexplicables que podrien tindre una explicació òptica i les «ilusions òptiques» per a les quals s'han descartat explicacions òptiques.

Existixen múltiples fenomens que resulten de la naturalea corpuscular o ondulatoria de la llum. Alguns són prou sotils i solament es poden observar per mig de medicions precises en instruments científics. Un eixemple famós és la desviació de la llum estelar pel Sol durant un eclipse solar, un fenomen que servix com a evidència de la curvatura de l'espai, tal com prediu la teoria de la relativitat.

Fenomens òptics no atmosfèrics

 
Un centelleig vert apareix sobre el disc solar durant aproximadament un segon. Un d'estos successos va ser captat des de Cerro Paranal .

Atres efectes òptics

Fenomens entópticos

Ilusions òptiques

Referències

  1. ↑ Lahiri, Avijit (2016). «Electromagnetic Theory and Optics», Basic Optics: Principles and Concepts, Elsevier, pp. 1–140. doi:10.1016/B978-0-12-805357-7.00001-0. ISBN 978-0-12-805357-7.
  2. ↑ «Green Rays». mintaka. sdsu. edu.